Tema 9. Les fonts del dret administratiu (II). El reglament: concepte i classes. La potestat reglamentària: fonament, titulars i límits. Procediment d'elaboració dels reglaments.

1. Els reglaments són disposicions normatives:
a) De caràcter general.
b) De rang inferior a la llei.
c) Que emanen del poder executiu en virtut de la seva potestat reglamentària.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.

2. Quina característica comparteixen les lleis i els reglaments?
a) Que ambdues són normes jurídiques.
b) Que ambdues emanen de la voluntat popular.
c) Que ambdues emanen de l’executiu.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

3. Senyalau la resposta correcta en relació amb el reglament:
a) Els decrets legislatius són reglaments.
b) El reglament és controlable pel poder judicial.
c) El reglament pot deixar sense efecte una llei o contradir-la.
d) El reglament pot suplir la llei en els casos que recull la Constitució.

4. Indicau quina de les següents respostes és la incorrecta en relació amb els reglaments:
a) El control de les normes reglamentàries dictades per l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears correspon a la jurisdicció contenciosa administrativa.
b) L’entrada en vigor dels reglaments aprovats pel Govern de la nació requereix la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de l’Estat.
c) D’acord amb la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, en casos d’urgència i de forma excepcional, l’entrada en vigor de determinats reglaments aprovats pel Consell de Govern requereix únicament la publicació en extracte en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
d) Els reglaments dictats per les entitats locals s’han de publicar en el butlletí oficial que correspongui.

5. Indicau la resposta incorrecta. Tradicionalment, els reglaments es classifiquen:
a) Pel subjecte del qual procedeixen: estatals, autonòmics i locals.
b) Pels seus efectes: jurídics i normatius.
c) Per la seva relació amb la llei: executius, independents i de necessitat.
d) Les respostes a) i c) són correctes.

6. Els reglaments es poden definir:
a) Com qualsevol disposició jurídica de caràcter singular dictada per l’Administració pública i subordinada a la llei.
b) Com qualsevol disposició jurídica dictada pel Govern i l’Administració en virtut de la delegació normativa efectuada al seu favor per les Corts Generals.
c) Com qualsevol disposició jurídica de caràcter general dictada pel Govern i l’Administració pública, subordinada a la llei.
d) Com qualsevol disposició administrativa dictada en el si d’un procediment, amb efectes erga omnes.

7. Els reglaments independents es caracteritzen per ser:
a) Els que regulen matèries sobre les quals la Constitució ha previst expressament una reserva reglamentària.
b) Els que regulen matèries en què no s’ha produït una prèvia regulació per llei i que no estan protegides per reserva material de llei.
c) Els que regulen matèries sobre les que la Constitució ha previst expressament una reserva reglamentària, així com aquells que regulen matèries en que no s’ha produït una prèvia regulació per llei i que no estan protegides per reserva material de llei.
d) A Espanya no hi poden haver reglaments independents, atès que la Constitució no ha previst expressament una reserva reglamentària.

8. Els reglaments executius són els que:
a) Els que regulen matèries en les quals no s’ha produït una prèvia regulació per llei i que no estan protegides per reserva material de llei.
b) Els que desenvolupen i complementen una llei.
c) Els que dicta l’Administració per fer front a riscs extraordinaris, suspenent la vigència de les lleis a les quals contradiuen mentre duri la situació d’emergència.
d) Els que regulen matèries sobre les quals la Constitució espanyola ha previst una reserva reglamentària.

9. D’acord amb les classificacions doctrinals clàssiques dels reglaments, com es denomina el reglament que es dicta sense una habilitació o remissió específica d’una llei?
a) Reglament executiu.
b) Reglament independent.
c) Reglament de necessitat.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

10. Indicau la resposta incorrecta relativa al reglament de necessitat:
a) El reglament de necessitat implica la suspensió de la legalitat establerta.
b) El reglament de necessitat té caràcter transitori en l’ordenament jurídic.
c) El reglament de necessitat només es pot dictar per raó de la concurrència de circumstàncies extraordinàries.
d) El reglament de necessitat té caràcter de permanència en l’ordenament jurídic.

11. Senyalau la resposta correcta:
a) El reglament independent no pot abordar ni entrar a regular cap àmbit normatiu extern a l’Administració.
b) El reglament de necessitat té una extensió temporal il·limitada i precisa d’una norma posterior que el derogui.
c) El reglament independent necessita d’habilitació normativa.
d) El reglament executiu es denomina també reglament praeter legem.

12. Les ordres de funcions dels llocs de treball dictades pels consellers i conselleres són reglaments:
a) De necessitat.
b) Independents.
c) Executius.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

13. El Reglament del Parlament de les Illes Balears:
a) No està subordinat a la llei, sinó que està al mateix nivell que la llei.
b) No és susceptible de recurs contenciós administratiu.
c) Malgrat la seva denominació, no té naturalesa de disposició reglamentària.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.

14. S’entén per potestat reglamentària:
a) La facultat del Govern i de l’Administració de crear normes jurídiques, incloses les de caràcter singular.
b) La facultat del Govern i de l’Administració de dictar disposicions administratives.
c) La facultat del Govern i de l’Administració de crear de normes jurídiques de caràcter general, sotmeses a la Constitució i a la llei.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

15. D’acord amb l’article 97 de la Constitució espanyola:
a) El Govern exerceix la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i els estatuts d’autonomia.
b) El Govern exerceix la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució, els estatuts d’autonomia i la resta de lleis.
c) El Govern exerceix la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i les lleis.
d) El Govern exerceix la potestat reglamentària amb caràcter exclusiu.

16. A qui correspon l’exercici de la potestat reglamentària d’acord amb el que disposa l’article 128 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques?
a) Al Govern de la nació i als òrgans de govern de les comunitats autònomes.
b) Al Govern de la nació, als òrgans de govern de les comunitats autònomes i als òrgans de govern locals.
c) Al Govern de la nació.
d) Al Govern de la nació, als òrgans de govern de les comunitats autònomes, als òrgans de govern locals i a les entitats del sector públic institucional.

17. L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears atribueix potestat reglamentària:
a) Al Govern de la Comunitat Autònoma, d’acord amb l’article 57.
b) Als consellers.
c) Als consells insulars, d’acord amb l’article 58.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

18. Pel que fa a la potestat reglamentària de les entitats locals:
a) La Constitució no preveu cap referència a la potestat reglamentària de l’Administració local, tot i que s’entén implícita en l’ article 122, en què els reconeix autonomia per a la gestió dels seus interessos.
b) La potestat reglamentària dels ens locals en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears està recollida en l’article 106 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears.
c) La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, atribueix als municipis la potestat reglamentària i d’autoorganització.
d) Les respostes b) i c) són correctes.

19. A què es refereix el Tribunal Suprem en la sentència de 17 de febrer de 1998, quan diu que la llei, per si mateixa, és insuficient per regular la convivència de la societat i la gestió dels interessos de la comunitat?
a) Al fonament de la funció executiva.
b) Al fonament de la potestat reglamentària.
c) Al fonament de l’Administració pública.
d) Al fonament de la funció organitzativa.

20. Què s’entén per inderogabilitat singular dels reglaments?
a) Que les resolucions administratives de caràcter particular poden vulnerar els reglaments quan procedeixin d’un òrgan d’igual o superior jerarquia al que dictà la disposició general.
b) Que les resolucions administratives de caràcter particular poden vulnerar els reglaments únicament quan procedeixin del Govern en casos d’extraordinària i urgent necessitat.
c) Que les resolucions administratives de caràcter particular no poden vulnerar les disposicions reglamentàries malgrat que aquelles procedeixin d’un òrgan d’igual o superior jerarquia al que dictà la disposició general.
d) Que la vulneració d’una disposició d’abast general per una de caràcter particular requereix acord del Consell de Ministres o del Consell de Govern.

21. Quina d’aquestes afirmacions és la incorrecta?
a) Hi ha matèries que no poden ser regulades per normes reglamentàries.
b) Un reglament pot derogar una llei, sempre que no sigui orgànica.
c) Tota norma amb rang de llei té força derogatòria sobre qualsevol reglament.
d) El reglament és una norma general i abstracta, sense que es pugui referir a un subjecte concret.

22. En parlar dels límits formals dels reglaments, es pot afirmar:
a) Que el reglament només està subjecte a la Constitució i a les lleis orgàniques pel principi de jerarquia.
b) Que les relacions entre la llei i el reglament són de competència i no de jerarquia.
c) Que el reglament està jeràrquicament subordinat a la Constitució i a la llei, d’acord amb l’article 97 de la Constitució i l’article 128 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
d) Que no hi ha jerarquia normativa entre reglaments.

23. Senyalau la resposta correcta relativa al principi de jerarquia:
a) El principi de jerarquia serveix per establir regles de resolució de conflictes entre lleis i reglaments d’un mateix subordenament jurídic.
b) El principi de jerarquia serveix per establir regles de resolució de conflictes entre reglaments d’un mateix subordenament jurídic.
c) Només la Constitució s’imposa jeràrquicament a qualsevol norma, del rang que sigui i de qualsevol subordenament a què pertanyi.
d) Les respostes a) i b) són correctes.

24. A quin article de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, es recull l’ordre de jerarquia entre els reglaments?
a) A l’article 30.
b) A l’article 40.
c) A l’article 48.
d) A l’article 50.

25. Els principis generals del dret operen com a límit material dels reglaments?
a) Només els principis que recull l’article 103 de la Constitució.
b) Sí.
c) No; els límits materials dels reglaments són la Constitució, els estatuts d’autonomia i les normes amb rang de llei.
d) Només opera com a límit el principi de no arbitrarietat dels poders públics.

26. Senyalau quina de les matèries següents es pot regular o establir mitjançant un reglament:
a) Prestacions patrimonials de caràcter públic.
b) Exaccions parafiscals.
c) Infraccions administratives.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

27. Un reglament que vulneri un altre reglament de rang superior:
a) Pot ser convalidat.
b) És anul·lable.
c) És nul de ple dret.
d) És nul de ple dret; això no obstant, el termini per declarar la nul·litat o impugnar-lo és d’un any, d’acord amb el que preveu la Llei 39/2017, de 30 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

28. Indicau quina de les respostes és la correcta:
a) El reglament que infringeix la llei es considera en tot cas anul·lable.
b) El reglament que infringeix la llei es considera en tot cas nul de ple dret.
c) El reglament que infringeix la llei es considera en tot cas validable.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

29. L’aplicació del règim de nul·litat absoluta o de ple dret com a única causa d’invalidesa dels reglaments implica:
a) Que es pot declarar en qualsevol moment, a instància de part o fins i tot d’ofici per la pròpia Administració o per part dels tribunals.
b) Que requereix de la petició de les persones immediatament afectades per la norma reglamentària.
c) Que el consentiment dels afectats és intranscendent.
d) Les respostes a) i c) son correctes.

30. Què han de fer jutges i magistrats davant un reglament il·legal?
a) Aplicar-lo fins que el Tribunal Constitucional en declari la nul·litat.
b) No aplicar-lo, atesa l’obligació que estableix la Llei orgànica del poder judicial de no aplicar els reglaments o qualsevol altre disposició contraris a la Constitució, a la llei o al principi de jerarquia normativa.
c) Pot no aplicar-lo, atesa la independència del poder judicial.
d) No aplicar-lo sempre que ho hagi al·legat la part recurrent.

31. Què ha de fer un funcionari davant un reglament il·legal?
a) Aplicar-lo fins que el Tribunal Constitucional en declari la nul·litat.
b) No aplicar-lo, atès que els funcionaris estan subjectes a la Constitució i a la llei.
c) Aplicar-lo si així ho imposa una instrucció o una ordre de servei.
d) Les respostes b) i c) són correctes.

32. Les instruccions dictades pels òrgans de l’Administració:
a) Han de ser publicades.
b) Vinculen directament als particulars.
c) La seva naturalesa jurídica és d’acte administratiu.
d) Poden interpretar les lleis o els reglaments.

33. És possible un reglament que congeli una matèria, de tal manera que no pugui ser després regulada per una llei?
a) Sí, en el cas d’una matèria reservada al reglament.
b) Si, quan una norma amb força de llei així ho permeti.
c) No, perquè els reglaments només poden desenvolupar i complementar allò que estableixen les lleis.
d) No, perquè en el nostre dret no existeix el principi de reserva reglamentària.

34. D’acord amb l’article 131 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, els reglaments:
a) S’han de publicar en el diari oficial corresponent, perquè entrin en vigor i produeixin efectes jurídics.
b) Sense perjudici que entrin en vigor i produeixin efectes jurídics des del moment de la seva aprovació, poden publicar-se en el diari oficial corresponent quan s’estimi convenient per raó dels destinataris o dels efectes que puguin produir-se.
c) Únicament s’han de publicar en el diari oficial corresponent quan una disposició específica així ho estableixi.
d) Només s’han de publicar si es dicten en desenvolupament d’una llei i aquesta així ho hagi previst.

35. Es pot exceptuar mitjançant una resolució administrativa, a un contribuent X concret, de l’aplicació de determinats preceptes del Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre el valor afegit (IVA), per fomentar la inversió estrangera?
a) Sí, per raons d’interès general.
b) No, perquè ho impedeix el principi d’inderogabilitat singular dels reglaments, que estableix l’article 37 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú.
c) Si, perquè el reglament de l’IVA i la resolució de caràcter particular tenen el mateix rang jeràrquic.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

36. En relació amb el procediment d’elaboració dels reglaments, la Constitució disposa:
a) Que la llei regula l’audiència dels ciutadans, exclusivament de manera indirecta a través de les organitzacions i associacions reconegudes per la llei, en el procediment d’elaboració de les disposicions administratives que els afectin.
b) Que la llei regula l’audiència dels ciutadans, necessàriament de forma directa, i mai a través de les organitzacions i associacions reconegudes per la llei, en el procediment d’elaboració de les disposicions administratives que els afectin.
c) La Constitució no conté cap previsió en relació amb l’audiència als ciutadans en el procediment d’elaboració de les disposicions administratives.
d) Que la Llei regula l’audiència dels ciutadans, directament o a través de les organitzacions i associacions reconegudes per la llei en el procediment d’elaboració de les disposicions administratives que els afectin.

37. En quins casos l’Administració pot revisar d’ofici les disposicions administratives nul·les?
a) En els supòsits que preveuen les lletres a, c, i f de l’article 47.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
b) En els supòsits que preveu l’article 47.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
c) Només en el cas que declarin la irretroactivitat de disposicions sancionadores no favorables.
d) L’Administració només pot revisar d’ofici els actes nuls de ple dret, no els reglaments.

38. Davant un reglament il·legal, l’Administració:
a) Pot derogar-lo, mitjançant l’aprovació d’un nou reglament.
b) Pot revisar-lo d’ofici, amb dictamen previ del Consell Consultiu.
c) Pot revisar-lo d’ofici, amb audiència prèvia i informació pública.
d) Les respostes a) i b) són correctes.

39. La declaració de nul·litat d’un reglament mitjançant revisió d’ofici produeix efectes:
a) Ex tunc, només per als ciutadans que hagin denunciat la il·legalitat del reglament.
b) Ex nunc.
c) Ex tunc.
d) Ex nunc, només per als ciutadans que hagin denunciat la il·legalitat del reglament.

40. Quina norma és la que permet als jutjats i tribunals de l’ordre contenciós administratiu controlar la legalitat de les disposicions generals de rang inferior a la llei?
a) La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions públiques.
b) Per a cada comunitat autònoma, l’estatut d’autonomia respectiu.
c) La Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
d) La Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.