Tema 4. Les fonts del dret administratiu. Jerarquia de fonts. La llei. Concepte i classes. El reglament. Fonament i límit de la potestat reglamentària. Classes de reglaments.

1. La delegació legislativa, quan el seu objecte sigui la formació de texts articulats:
a) Ha d’atorgar-se mitjançant una llei de bases.
b) Ha d’atorgar-se mitjançant una llei marc.
c) Ha d’atorgar-se mitjançant una llei de delegació.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.

2. La delegació legislativa, quan el seu objecte sigui refondre diversos texts legals en un de sol:
a) Ha d’atorgar-se mitjançant una llei de bases.
b) Ha d’atorgar-se mitjançant una llei marc.
c) Ha d’atorgar-se mitjançant una llei ordinària.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.

3. La delegació legislativa ha d’atorgar-se al Govern:
a) De forma expressa i per a matèria concreta.
b) De forma expressa i per a matèria determinada o determinable.
c) De forma expressa i per a matèria concreta, amb fixació del procediment que s’ha de seguir.
d) De forma expressa i per a matèria concreta, amb fixació del termini per al seu exercici.

4. La delegació legislativa:
a) No s’esgota per l’ús que en faci el Govern si la matèria encara no ha estat totalment reglamentada.
b) Sí que s’esgota per l’ús que en faci el Govern mitjançant la publicació de la norma corresponent.
c) Sí que s’esgota per l’ús que en faci el Govern mitjançant la publicació de la norma corresponent, tret que la matèria no s’hagués reglamentat completament.
d) Sí que s’esgota per l’ús que en faci el Govern mitjançant la publicació de la norma corresponent, tret que la matèria no s’hagués reglamentat completament o, fins i tot en aquest cas, restàs temps del termini fixat per les Corts per a l’exercici d’aquesta delegació.

5. En supòsits de delegació legislativa:
a) Es possible la subdelegació.
b) No és possible cap subdelegació.
c) És possible la subdelegació només si ho preveu expressament la llei de delegació.
d) És possible la subdelegació només si ho preveu, expressament o implícitament, la llei de delegació.

6. Les lleis de bases:
a) Delimitaran amb precisió l’objecte i l’abast de la delegació legislativa.
b) Delimitaran amb precisió l’objecte i l’abast de la delegació legislativa, amb previsió genèrica dels principis i els criteris que han de seguir-se en el seu exercici.
c) Delimitaran amb precisió l’objecte i l’abast de la delegació legislativa i els principis i criteris que han de seguir-se en el seu exercici.
d) Delimitaran amb precisió l’objecte i abast de la delegació legislativa, amb la possibilitat de preveure els principis i els criteris que han de seguir-se en el seu exercici.

7. L’exercici de la delegació normativa la controlen:
a) Els tribunals.
b) Els sistemes de control que preveu la mateixa llei de delegació.
c) Els sistemes de control que preveu la mateixa llei de delegació i, si no n’hi ha, els tribunals.
d) Els tribunals i els sistemes de control que prevegin la mateixa llei de delegació.

8. L’autorització per refondre texts legals:
a) Determinarà l’àmbit normatiu al qual es refereix el contingut de la delegació.
b) Determinarà l’àmbit normatiu al qual es refereix el contingut de la delegació, i haurà d’especificar si se circumscriu a la mera formulació d’un text únic o si inclou l’autorització per aclarir els texts legals que han de ser refosos.
c) Determinarà l’àmbit normatiu al qual es refereix el contingut de la delegació, i haurà d’especificar si se circumscriu a la mera formulació d’un text únic o si inclou l’autorització per regularitzar, aclarir i harmonitzar els texts legals que han de ser refosos.
d) Determinarà l’àmbit normatiu al fet qual es refereix el contingut de la delegació, i haurà d’especificar quines normes concretes seran refoses i si l’autorització se circumscriu a la mera formulació d’un text únic o si s’inclou l’autorització per regularitzar, aclarir i harmonitzar els texts legals que han de ser refosos.

9. Segons el que disposa la Constitució espanyola, són lleis orgàniques:
a) Les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques.
b) Les que aprovin estatuts d’autonomia.
c) Les respostes a) i b) són correctes.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

10. La Constitució espanyola disposa també que tenen el caràcter de llei orgànica:
a) Les que aprovin el règim electoral general.
b) Les que aprovin el règim electoral general i les altres que preveu la Constitució.
c) Les que aprovin el règim electoral general, les altres que preveu la Constitució i les que prevegin altres lleis orgàniques.
d) Les que aprovin el règim electoral general, les altres que preveu la Constitució, expressament o implícitament, i les que prevegin altres lleis orgàniques.

11. La modificació de les lleis orgàniques exigeix:
a) Majoria absoluta del Congrés i del Senat, en una votació final sobre el conjunt del projecte.
b) Majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte.
c) Majoria absoluta del Congrés i del Senat, en una votació final comuna sobre el conjunt del projecte.
d) Majoria absoluta del Congrés i del Senat, en una votació final comuna després de sessió compartida sobre el conjunt del projecte.

12. La derogació de les lleis orgàniques exigeix:
a) Majoria simple del Congrés.
b) Majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte.
c) Majoria absoluta del Congrés i del Senat, en una votació final comuna després de sessió compartida sobre el conjunt del projecte.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

13. Els reglaments són disposicions normatives:
a) De caràcter general.
b) De rang inferior a la llei.
c) Que emanen del poder executiu en virtut de la seva potestat reglamentària.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.

14. Quina característica comparteixen les lleis i els reglaments?
a) Que ambdues són normes jurídiques.
b) Que ambdues emanen de la voluntat popular.
c) Que ambdues emanen de l’executiu.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

15. Senyalau la resposta correcta en relació amb el reglament:
a) Els decrets legislatius són reglaments.
b) El reglament és controlable pel poder judicial.
c) El reglament pot deixar sense efecte una llei o contradir-la.
d) El reglament pot suplir la llei en els casos que recull la Constitució.

16. Indicau quina de les següents respostes és la incorrecta en relació amb els reglaments:
a) El control de les normes reglamentàries dictades per l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears correspon a la jurisdicció contenciosa administrativa.
b) L’entrada en vigor dels reglaments aprovats pel Govern de la nació requereix la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de l’Estat.
c) D’acord amb la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, en casos d’urgència i de forma excepcional, l’entrada en vigor de determinats reglaments aprovats pel Consell de Govern requereix únicament la publicació en extracte en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
d) Els reglaments dictats per les entitats locals s’han de publicar en el butlletí oficial que correspongui.

17. Indicau la resposta incorrecta. Tradicionalment, els reglaments es classifiquen:
a) Pel subjecte del qual procedeixen: estatals, autonòmics i locals.
b) Pels seus efectes: jurídics i normatius.
c) Per la seva relació amb la llei: executius, independents i de necessitat.
d) Les respostes a) i c) són correctes.

18. Els reglaments es poden definir:
a) Com qualsevol disposició jurídica de caràcter singular dictada per l’Administració pública i subordinada a la llei.
b) Com qualsevol disposició jurídica dictada pel Govern i l’Administració en virtut de la delegació normativa efectuada al seu favor per les Corts Generals.
c) Com qualsevol disposició jurídica de caràcter general dictada pel Govern i l’Administració pública, subordinada a la llei.
d) Com qualsevol disposició administrativa dictada en el si d’un procediment, amb efectes erga omnes.

19. Els reglaments independents es caracteritzen per ser:
a) Els que regulen matèries sobre les quals la Constitució ha previst expressament una reserva reglamentària.
b) Els que regulen matèries en què no s’ha produït una prèvia regulació per llei i que no estan protegides per reserva material de llei.
c) Els que regulen matèries sobre les que la Constitució ha previst expressament una reserva reglamentària, així com aquells que regulen matèries en que no s’ha produït una prèvia regulació per llei i que no estan protegides per reserva material de llei.
d) A Espanya no hi poden haver reglaments independents, atès que la Constitució no ha previst expressament una reserva reglamentària.

20. Els reglaments executius són els que:
a) Els que regulen matèries en les quals no s’ha produït una prèvia regulació per llei i que no estan protegides per reserva material de llei.
b) Els que desenvolupen i complementen una llei.
c) Els que dicta l’Administració per fer front a riscs extraordinaris, suspenent la vigència de les lleis a les quals contradiuen mentre duri la situació d’emergència.
d) Els que regulen matèries sobre les quals la Constitució espanyola ha previst una reserva reglamentària.

21. Indicau la resposta incorrecta relativa al reglament de necessitat:
a) El reglament de necessitat implica la suspensió de la legalitat establerta.
b) El reglament de necessitat té caràcter transitori en l’ordenament jurídic.
c) El reglament de necessitat només es pot dictar per raó de la concurrència de circumstàncies extraordinàries.
d) El reglament de necessitat té caràcter de permanència en l’ordenament jurídic.

22. Senyalau la resposta correcta:
a) El reglament independent no pot abordar ni entrar a regular cap àmbit normatiu extern a l’Administració.
b) El reglament de necessitat té una extensió temporal il·limitada i precisa d’una norma posterior que el derogui.
c) El reglament independent necessita d’habilitació normativa.
d) El reglament executiu es denomina també reglament praeter legem.

23. Les ordres de funcions dels llocs de treball dictades pels consellers i conselleres són reglaments:
a) De necessitat.
b) Independents.
c) Executius.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

24. El Reglament del Parlament de les Illes Balears:
a) No està subordinat a la llei, sinó que està al mateix nivell que la llei.
b) No és susceptible de recurs contenciós administratiu.
c) Malgrat la seva denominació, no té naturalesa de disposició reglamentària.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.

25. S’entén per potestat reglamentària:
a) La facultat del Govern i de l’Administració de crear normes jurídiques, incloses les de caràcter singular.
b) La facultat del Govern i de l’Administració de dictar disposicions administratives.
c) La facultat del Govern i de l’Administració de crear de normes jurídiques de caràcter general, sotmeses a la Constitució i a la llei.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

26. D’acord amb l’article 97 de la Constitució espanyola:
a) El Govern exerceix la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i els estatuts d’autonomia.
b) El Govern exerceix la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució, els estatuts d’autonomia i la resta de lleis.
c) El Govern exerceix la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i les lleis.
d) El Govern exerceix la potestat reglamentària amb caràcter exclusiu.

27. A qui correspon l’exercici de la potestat reglamentària d’acord amb el que disposa l’article 128 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques?
a) Al Govern de la nació i als òrgans de govern de les comunitats autònomes.
b) Al Govern de la nació, als òrgans de govern de les comunitats autònomes i als òrgans de govern locals.
c) Al Govern de la nació.
d) Al Govern de la nació, als òrgans de govern de les comunitats autònomes, als òrgans de govern locals i a les entitats del sector públic institucional.

28. L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears atribueix potestat reglamentària:
a) Al Govern de la Comunitat Autònoma, d’acord amb l’article 57.
b) Als consellers.
c) Als consells insulars, d’acord amb l’article 58.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

29. Pel que fa a la potestat reglamentària de les entitats locals:
a) La Constitució no preveu cap referència a la potestat reglamentària de l’Administració local, tot i que s’entén implícita en l’ article 122, en què els reconeix autonomia per a la gestió dels seus interessos.
b) La potestat reglamentària dels ens locals en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears està recollida en l’article 106 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears.
c) La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, atribueix als municipis la potestat reglamentària i d’autoorganització.
d) Les respostes b) i c) són correctes.

30. A què es refereix el Tribunal Suprem en la sentència de 17 de febrer de 1998, quan diu que la llei, per si mateixa, és insuficient per regular la convivència de la societat i la gestió dels interessos de la comunitat?
a) Al fonament de la funció executiva.
b) Al fonament de la potestat reglamentària.
c) Al fonament de l’Administració pública.
d) Al fonament de la funció organitzativa.