La Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca incorpora al seu jardí cinc escultures monumentals de Joan Miró que passen a formar part del fons de la institució com a dipòsit temporal. Les obres, realitzades en bronze entre 1969 i 1975, han estat exposades recentment a La Llotja de Palma en el marc de l’exposició "Paysage Miró. La força inicial."
Contact
Communication and Marketing
Fundació Miró Mallorca
Carrer de Saridakis, 29
07015 Palma
Tel. +34 971 70 14 20
comunicacio@miromallorca.com
Arxiu Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca © Successió Miró, 2026
Amb aquesta incorporació, el fons escultòric de la Fundació —present des dels seus inicis— es veu notablement ampliat i reforçat gràcies a la família de l’artista, consolidant el jardí com un espai privilegiat per comprendre la dimensió tridimensional de l’obra de Joan Miró, especialment en la seva etapa de maduresa.
Les escultures dipositades són Torse (1969), Personnage (1974), dues escultures amb el mateix títol i data, Tête (1974), Tête (1974) i Statue (1975), totes elles foses en bronze als tallers de Susse (París) i Bonvicini (Verona). Es tracta d’obres de grans dimensions que reflecteixen l’interès creixent de Miró per la monumentalitat al llarg de la dècada de 1970, un interès estretament vinculat als seus anys de treball i residència a Mallorca.
Joan Miró (1893–1983) va desenvolupar una llarga i prolífica trajectòria artística marcada per la innovació constant i per un llenguatge visual profundament personal. Tot i que les primeres aproximacions a la tridimensionalitat daten de finals dels anys vint, no serà fins a partir de 1966 quan l’escultura adquirirà un paper central en la seva producció. Des d’aleshores i fins gairebé el final de la seva vida, Miró va realitzar prop de 400 escultures, majoritàriament en bronze, amb una tendència creixent cap a l’escala monumental.
Els dos tallers de creació de l’artista a la Fundació, van ser un espai fonamental en aquest procés creatiu. Objectes trobats durant els seus passeigs pel camp, la platja i els voltants de casa seva s’acumulaven a l’estudi a l’espera de combinacions suggerides per l’atzar o la reflexió. Moltes d’aquestes idees han quedat fixades també a les parets del taller de Son Boter, on Miró dibuixava directament les formes escultòriques amb carbonet.
La ubicació d’aquestes obres al jardí de la Fundació respon a la voluntat de Miró de situar l’escultura en diàleg amb la natura, una idea que va desenvolupar també a la Fondation Maeght de Saint-Paul-de-Vence, on va participar activament en la creació del Laberint. Tal com ell mateix afirmava el 1957: «A Mallorca vull fer escultures monumentals, per posar entre els arbres i a les roques de la costa».
Les escultures presenten una estreta relació amb el paisatge i la cultura de l’entorn. Torse (1969) parteix de la forma d’un petit tomàquet de Mont-roig del Camp; Personnage (1974) combina una superfície llisa amb lleus protuberàncies que trenquen la simetria; Tête (1974) s’inspira en una “montra” ceràmica; Tête (1974) té el seu origen en una “galeta d’oli”, ampliades mitjançant pantògraf; i Statue (1975) exemplifica el pas de la ceràmica al bronze, amb una superfície rugosa i volums molt marcats.
El jardí de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca és un espai d’accés lliure i gratuït, que permet apropar l’obra escultòrica de l’artista a la ciutadania i obre la porta a nous itineraris pedagògics, visites guiades i propostes educatives adreçades a tots els públics.
