Max de Esteban. “Extinció”

Max de Esteban: La idea és que estem vivint un període de transició on, o bé el món tal com el coneixem s’extingeix i sorgeix alguna cosa nova i molt diferent, o bé és la nostra pròpia espècie la que s’extingirà. No és un judici moral sinó una constatació.

“Extinció” presenta cinc dels darrers treballs de l’artista Max de Esteban, centrats en un projecte de recerca sobre les infraestructures del capitalisme contemporani. Les obres projectades són: “7 minutes” (2022), “A Forest”(2019), “20 Red Lights”(2018), “Black Book” (2021) i “Lamb of God” (2024). S’hi aborden temes tan vigents com la manipulació genètica, l’economia mundial o la Inteligència Artificial (IA).

L´acte inaugural s’obre amb un diàleg entre l’artista Max de Esteban i el filòsof Josep Ramoneda, creador i director del CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ​​i actual director de l´Escola Europea d’Humanitats. Una conversa enriquidora i d’alt nivell intel·lectual, on es parlarà d’Inteligència Artificial (IA), manipulació genètica, plusvàlua, especulació immobiliària i molts altres temes que ens afecten a tots i que estan actualment el l’epicentre d’un debat a escala mundial.

Bio de Max de Esteban

Amb formació en Economia i Empresa a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, ​​Enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya i MBA a la Stanford University (EUA), Max d’Esteban treballa bàsicament amb fotografia, vídeo i tecnologies digitals. El seu eix d’interès és l’anàlisi de la condició humana sota un règim tecnològic. L’artista català fa servir tota mena de recursos (visuals, narratius, fílmics, digitals i conceptuals) per elaborar una obra profundament crítica.

Ha presentat exposicions individuals a museus i institucions com la Central European House of Photography de Bratislava (2012), el Deutsche Technik Museum de Berlín (2015), la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona (2018 i 2022), el Centre Gallec d’Art Contemporània de Santiago de Compostel·la (2019) i el Museu Universitari Art Contemporani de Mèxic (2021). Ha participat en destacats festivals com la Biennal de Conca a l’Equador (2023), la Triennal de Yokohama al Japó (2020), la Biennal del Caire (2019), la Biennal de l’Havana (2019) i la Biennal FotoFest de Houston ( 2016), entre d’altres. Algunes de les col·leccions amb obres de Max d’Esteve són la del Museum of Fine Arts d’Houston, el Centre Gallec d’Art Contemporània, el Museu d’Art Moderna de Rio de Janeiro, el Deutsche Technik Museum de Berlín, la Col·lecció Nacional de Fotografia de Catalunya, el Centre d’Art Contemporani Wifredo Lam de Cuba i el MACBA de Barcelona.

“7 MINUTES” (2022)

Sinopsi

Una obra d’art ens interpel·la a nosaltres, la seva audiència, fent-nos una confessió. El museu ha instal·lat uns detectors que mesuren el temps i l’atenció que cadascuna de les obres genera. Això és una puntuació: només les més atractives per a l’audiència continuaran exposades al públic. La resta tornen al magatzem o, pitjor encara, es donen de baixa de la col·lecció. Amb set minuts s’aconsegueix la màxima puntuació. La peça, així, ens manté davant d’ella exactament això, set minuts.

Actualment hi ha molta discussió sobre el paper dels museus. Potser per la tirania de la cultura de l’espectacle, per una necessitat puritana de justificar la despesa pública o tan sols per mer narcisisme, els museus són moltes vegades avaluats quantitativament. Això genera una cadena de conseqüències que contaminen la concepció, producció, col·lecció, exhibició i recepció de les obres d’art pròpies.

“A FOREST” (2019)

Sinopsi

És una paràbola sobre la intel.ligència artificial i l’ingenu futur utòpic que ens promet.

El monòleg del director general d’una de les firmes capdavanteres de capital risc que inverteix en empreses emergents d’intel•ligència artificial qüestiona la naturalesa de la realitat: Són reals les imatges? La veu és real? Tot i això, les preguntes clau que aborda són: Quina és la ideologia dels principals inversors en aquesta tecnologia? Quins són els valors socials en joc? Quines són les implicacions polítiques?

En una única presa, el vídeo fa un recorregut a través d’un bosc de sequoies. Sembla l’hivern i la densa boira envolta el paisatge. Les imatges pateixen lleugeres interrupcions i la veu metàl.lica sembla generada artificialment. Contradictòriament, això ho allunya de la noció de ficció. La veritat és que estem davant un paisatge real, el bosc que l’inversor monologuista s’ha fet trasplantar a la seva propietat, mostra del seu poder econòmic desmesurat.

“20 RED LIGHTS” (2018)

Sinopsi

La visualitat del vídeo és alhora sorprenent i familiar. Mostra el deliri de la nova imaginació digital que impedeix la distància i la perspectiva crítica. Manifesta la mateixa voracitat que el sistema econòmic a què es refereix: apressat, fugaç, irresponsable. Barreja imatges de tota mena de violències, amb altres d’un desig desenfrenat i irrespectuós.

El vídeo consta d’entrevistes escrites amb quatre executius de Wall Street. El discurs d’aquests inversors fa referència a la meritocràcia i l’autorealització, als beneficis de la desregulació financera, al valor social de la intermediació financera i a la desigualtat. Els arguments dels executius són, des de la seva lògica particular, irrefutables. Quan ens endinsem a l’univers del seu joc de llenguatge, tot cobra sentit. Els entrevistats són productes ideològics i alhora sofisticats reproductors d’ideologia.

“BLACK BOOK”(2021) 

Sinopsi

Revela els conceptes, el llenguatge i les preocupacions dels professionals del dret fiscal corporatiu, la simplicitat de les estructures legals per a l’evasió fiscal i la complicitat entusiasta dels governs.

Està estructurat seguint els vuit capítols de Une saison en enfer d’Arthur Rimbaud. Aquesta és potser la seva obra més enigmàtica i aborda la desesperació i la caiguda, l’alienació i la seva conflictiva relació amb la seva personalitat i el seu passat.

El vídeo narra la història de Pepe Bermejo, advocat de Madrid, que truca als seus col.legues europeus per contractar els seus serveis i crear un embull fiscal, que permeti a una empresa americana evitar el pagament d’impostos per una gran operació. Segons es desprèn de les converses, i aquesta és la part més inquietant, tot segueix la pràctica habitual.

“LAMB OF GOD” (2024)

Sinopsi

Una científica explica els enormes riscos que plantegen determinats usos de l’enginyeria genètica, que poden comprometre tant la nostra realitat com la de generacions futures. S’aborda el debat ètic profund sobre les conseqüències imprevisibles d’aquesta tecnologia. Què passaria si la intervenció humana provocàs l’aparició de la consciència en espècies animals?

Si fins ara la biopolítica es referia especialment a les relacions de poder que generen els mecanismes mitjançant els quals es regula i es controla la vida de les poblacions, en aquests moments ens enfrontam a una nova frontera.