Claudio Zulian, “La montagna incantata”

Bona part de la seva obra busca donar visibilitat i veu als col·lectius menys privilegiats de  la nostra societat, així el 1998 muntà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB l’exposició “Escenes del Raval” (1998), que incloïa un documental sobre el aquell barri barceloní. Posteriorment realitzà “Horas de la ciudad” (2002), “Visions del Carmel” (2003),  “L’avenir” (2004), o “A través del Carmel” (2006) , aquesta darrera, plantejada com a documental, però també com a video-instal·lació, va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional de Cinema de Catalunya.

Ha estat seleccionat per a multitud de festivals internacionals, com  l’AlJazeera International Documentary Film Festival, i premiat repetidament. L’any 2013 el centre especialitzat en fotografia i imatge Jeu de Paume, de París,  li va dedicar una exposició monogràfica “Histoires de l’avenir”, amb un cicle retrospectiu a la seva obra i l’estrena d’un nou treball: “Power no power” (2013). Ha exposat recentment al Centro Galego de Arte Contemporanea, al Palau de la Virreina de Barcelona, al Centro Andaluz de Arte contemporáneo de Sevilla, entre altres.

El seu llarg metratge “Constel·lació Portabella”  ha participat a la Secció Venècia Classici de la 81ª edició de la Mostra de Venècia, del 2024. En aquesta obra retrata al cineasta Pere Portabella, destacat intel·lectual i activista, a més de director de cinema, amb la col·laboració d’especialistes, amics i col·laboradors, a través d’entrevistes.

Instal·lació sonora

“S’Ubac”, instal·lació sonora, 2000

S’Ubac és el nom que rep el bosc on es fa cada any la peregrinació de Sa Pobla. És, per tant, un lloc sagrat. Per a l’artista, aquest bosc semblava un lloc capaç de representar la tensió que habita aquest poble, com molts d’altres, on allò mític, religiós, popular i folklòric coexisteix amb una modernització vertiginosa.  Durant gairebé un any, Claudio Zulian va recollir testimonis orals, cançons i paisatges sonors, fins que va reunir cinc temes que estructuren la peça: el record actual del passat; l’intent de definir la identitat del lloc; els problemes socials del present; l’autoreflexió; i una operació poètica on una dona, un home i una noia llegeixen les làpides del cementiri de Sa Pobla. Entre les làpides, se sent el bip d’un antic contestador automàtic, com si aquelles veus fossin missatges deixats al telèfon. El passat no és res més que una característica del present.

Audiovisuals

“L’Avenir”, instal·lació de vídeo i pel·lícula, 2004

Les imatges d’un lloc tenen naturaleses diferents. Algunes neixen de la memòria i la imaginació d’aquest o aquell grup d’habitants; d’altres les porten els viatgers que hi han passat; els plans urbanístics, els estudis d’experts, les lluites polítiques i socials i les inversions de capital en generen d’altres. Totes elles coexisteixen, entre la tensió i el contagi. En innombrables trobades amb els residents —que van ser amistosos sense reserves— sembalva que la preocupació pel futur —personal, del barri, de la regió— era un nucli al voltant del qual graviten moltes imatges i narratives. Tot això constitueix la matèria primera de “L’Avenir”. La plaça principal és el lloc on es mostren les imatges i les veus i on els habitants de Meurchin les poden recuperar, després de lliurar-nos-les, per continuar, si ho consideren oportú, teixint el seu futur.

“L’Avenir”, Claudio Zulian, 2004

“A través del Carmel”, instal·lació de vídeo i documental de llargmetratge, 2026

Durant sis mesos, Claudio Zulian i el seu equip van treballar al barri amb uns quaranta grups i quinze persones, capturant les seves imatges i veus i implicant-hi més de cent persones. Les pantalles de monitor instal·lades al barri —algunes ja hi eren, d’altres es van col·locar per al projecte— es van convertir en finestres a través de les quals es podia entreveure dues hores de vida al barri el 10 de febrer de 2006, filmades sense interrupció de les 4 a les 6 de la tarda. Els residents van convidar la gent a les seves llars, tallers i ocupacions diàries, explicant com era un dia típic, resumint els orígens i el futur.

“A través del Carmel”, Claudio Zulian, 2024

“Just like Paradise – A lo mejor”, instal·lació de vídeo, 2007

A través d’un fet evident: la presència d’immigrants romanesos a Castelló, el projecte, en lloc de retratar la ciutat des de la perspectiva d’aquest col·lectiu, va optar per capturar les fantasies dels familiars que han quedat a la regió de Dimbovita, a Romania, i que només la coneixen a través de cròniques i imatges de viatgers. En els testimonis d’aquests familiars i amics, la ciutat adopta una altra aparença, un rostre que, tot i ser imaginari, no és menys autèntic ni real.

“Just like paradise”, Claudio Zulian, 2007

“La montagna incantata”, llargmetratge documental i expanded cinema, 2023

A l’estil dels personatges de la novel·la de Thomas Mann que dona títol a la pel·lícula, en l’estrany temps suspès del confinament, vint-i-cinc persones confinades a casa seva reflexionen sobre les seves vides, sobre la societat en què viuen, sobre els canvis en el món i en el seu entorn.” La montagna incantata” és un fresc de les tensions que afecten actualment Europa. Està composta per imatges gravades amb càmeres i telèfons mòbils pels mateixos participants, que van acceptar assumir el paper de cineastes i operadors de càmera i seguir les instruccions del director, Claudio Zulian. Les imatges són el resultat d’un treball pacient, a través de llargues converses sobre les intencions, les possibilitats i el moment adequat per filmar. En aquest període estrany, no hi havia cap altra manera de fer-ho. No obstant això, aquest mètode de treball té un gran avantatge: aconsegueix un nivell d’intimitat amb les persones que cap equip de rodatge hauria pogut assolir.

“La montagna incantata”, Claudio Zulian, 2023

Biografia

Va néixer a Itàlia (Campodarsego, Pàdua) el 1965 i actualment resideix a Barcelona. Té un doctorat en Estètica, Ciència i Tecnologia de les Arts per la Universitat de París-Saint-Denis (França). És autor d’una obra multifacètica que abasta el cinema, la televisió, les arts visuals, la música, el teatre i la literatura. Ha impartit cursos, tallers i conferències en diverses universitats i centres culturals i artístics, i escriu regularment per a revistes i diaris.