El Miró de Son Boter

És conegut l’impacte que li va provocar l’edifici de Sert i com abans de començar a treballar va sentir la necessitat de fer-lo seu, creant una segona pell que es superposés a l’arquitectura, la qual tot i així manté la seva independència. En canvi a Son Boter, la presència de l’artista i la seva obra es fonen amb la construcció; el traç mateix de Miró acaba formant part dels murs, els esquits dels tríptics traslladats al paviment, els seus objectes trobats i escultures colonitzant i transfigurant l’espai. Tot l’edifici es converteix en un enorme “bloc de notes” on podem “llegir” i interpretar el procés creatiu mironià a través de les seves empremtes. Son Boter es va dedicar als grans formats, escultures i projectes d’obra pública, a més dels tallers d’obra gràfica que li evitaven desplaçaments a Barcelona. És aquí on Miró definitivament dona el salt a la tercera dimensió, traspassa la superfície de la tela i arriba a aquella “massa anònima” a la qual sempre havia aspirat; sigui amb l’experiència immersiva dels tríptics, les pintures de grans dimensions, les escultures per a espais públics o el tiratge d’estampes a l’abast d’un públic més ampli.

Aquesta exposició temporal presenta una visió de la nostra col·lecció en relació a l’estudi de Son Boter, estructurada al voltant de grups conformats per una selecció d’obres que defineixen un mateix projecte i sempre acompanyades pel suport gràfic que revela la seva presència dins l’espai, amb el qual formaven un tot indivisible. Les sales expositives, com el propi Son Boter, es converteixen així en una transcripció directa del procés creatiu mironià, des del primer grafit o dibuix fins a l’obra acabada, passant pels objectes, esbossos i maquetes que han conduït a la seva conclusió.

A Son Boter l’artista es fa immens, s’imposa a l’edifici. Al Taller Sert la seva intervenció és més quirúrgica; l’obra de l’artista i de l’arquitecte conviuen. A Son Boter esdevenen una única cosa. Quan entrem a Son Boter, només Miró ens envolta.

El trasllat de Joan Miró a Mallorca a mitjan anys cinquanta marca un punt d’inflexió en la vida i obra de l’artista. En aquesta nova etapa de revisió i renovació del seu llenguatge la producció pictòrica es dispara i l’escala de les seves obres augmenta, paral·lelament al seu interès per l’obra pública i monumental. L’estudi somiat construït per Sert de seguida li quedarà petit, per la qual cosa aprofitarà l’oportunitat d’adquirir la veïna propietat de Son Boter, lloc de refugi i extensió del seu espai de feina, dedicat a l’escultura i les teles de gran format. A les seves parets deixarà la marca dels grafits al carbonet, croquis d’escultures, els esquitxos de pintura en terra i, arreu, els insòlits objectes trobats, en una absoluta simbiosi entre l’artista i el seu espai creatiu. Així ho expressa Miró a Georges Raillard en la seva conversa el novembre de 1975: “La ‘veritat’ és aquí, a Son Boter”.