“La dissuasió. La marea i el límit” de Rosell Meseguer

Textos de Fernando Gómez de la Cuesta

Rosell Meseguer es caracteritza per emprendre intenses i extenses investigacions en àmbits científics, històrics, poètics, màgics i plàstics, unes línies d’anàlisi que són tractades com a projectes autònoms però amb evidents vincles entre si. Una xarxa de xarxes, un metatext ple d’imatges, relacions i revelacions, un mapa de recerques i de troballes, que sempre es troba en creixement, revisió i expansió. A “La dissuasió. La marea i el límit”, mentre amplia una de les seves exploracions més longeves, la que es va iniciar el 1999 amb “Bateria de cendres. Metodologia de la defensa“, Meseguer continua amb el seu estudi taxonòmic, conceptual i espiritual de les múltiples arquitectures defensives, de camuflatge, de refugi, d’atac i de frontera que s’ubiquen en diferents indrets de la costa mediterrània. Uns elements que ella tracta com a símbols de diverses forces: com a posicionaments que es refereixen als totalitarismes, a la protecció militar d’una nació, d’un context o d’una cultura, però també com a poderosos vectors que connecten amb els moviments reactius de resistència i d’oposició.

Tornar a la caverna és una de les opcions que ens queden per a sobreviure a aquesta contemporaneïtat convulsa, un procés primitiu de protecció, d’ocultació, de fortificació, de bunquerització, a què mai hem deixat de recórrer malgrat les seves successives i heterogènies renovacions. A “La dissuasió. La marea i el límit” els dispositius arquitectònics vinculats al control i a la repressió, a estructures de salvaguarda i contraatac, a aquells elements que es refereixen a la fortificació, al mur, a la torre i al búnquer, són analitzats per a donar forma a unes obres que parlen sobre el buit, sobre l’hermetisme del poder i sobre la distància d’aquest amb el poble, però que també apel.len a la bellesa, a la irrealitat i a la defensa suïcida i romàntica de qualsevol ideal. Unes estructures que serveixen per a articular aquesta lluita que té la cultura, l’art i la creació com a protagonistes actius, com a vertebradors d’aquesta conjura resistent que es genera des del pensament, l’experiència, l’ètica i l’estètica, mentre s’elabora una bella i inquietant metàfora al voltant del límit, del refugi, de l’atac i de la defensa.

Meseguer examina, deconstrueix i reformula aquestes representacions reals, físiques, de protecció i de resistència, en què no només es localitza la figura del combatent, del soldat, sinó també la de l’immigrant, la del rebel i la del revolucionari. Una trinxera, la de la confrontació entre el poder i el contrapoder, des d’on sorgeixen algunes de les anàlisis més precises sobre la nostra contemporaneïtat: aquelles que es refereixen a la singular arqueologia que s’estableix sobre aquests elements de defensa i de control, tractats com a símbols de conceptes tan presents i complexos com el d’espera, el de vigilància, el de frontera, el de supervivència, el de resguard o el de presó. Aquests dispositius, recontextualitzats i replantejats, deixen en evidència la rigidesa i la inexpugnabilitat, la inaccessibilitat i la impenetrabilitat del sistema, de les estructures i de les superestructures compostes per unes unitats que, sens dubte, són una de les icones més inquietants dels diferents estats que s’han instaurat, com monuments de significat canviant, a la zona grisa del nostre temps.

BIOGRAFIES

Rosell Meseguer – Oriola/Cartagena, 1976 – www.rosellmeseguer.com
Artista visual i doctora en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, on és professora. Ha estat becada per l’Acadèmia d’Espanya a Roma, la Beca Botín o la Fundació Miró Mallorca. Ha estat convidada per part d’institucions com el Ministeri de Cultura i Esports, Espanya; AC/E, Acció Cultural Espanya; Manifesta, International Foundation Manifesta, Holanda; Plat(t)Form, Winthertur, Zuric; Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni, Xile; o l’ArtCenter/South Florida, Miami. La seva obra és present en col•leccions com la del CA2M Centre d’Art Dos de Mayo, Madrid; Fundació AENA; Reial Acadèmia d’Espanya a Roma; UNICAJA, Màlaga, o l’IVAM, València; així com en col•leccions privades als Estats Units (Board Whitney Museum, Nova York), Llatinoamèrica (MAC Museu d’Art Contemporani, Santiago de Xile) i Espanya (Assegurances DKV).

Fernando Gómez de la Cuesta – Còrdova, 1976 – www.curatoria.org
Crític d’art, comissari d’exposicions, investigador i docent. Llicenciat en Història de l’Art per la UIB i en Dret per la UB. És president de l’Associació de Crítics i Comissaris de les Illes Balears; també ho va ser de l’Institut d’Art Contemporani d’aquesta Comunitat. Forma part del Ministeri de la Veritat de la revista Sublim i escriu per a ABC Cultural. Ha estat director de festival de fotografia PalmaPhoto. Ha comissariat exposicions a Alemanya, Àustria, Espanya, Finlàndia, Holanda, Anglaterra, Mèxic o República Txeca.