Carlos Bunga, instal.lació

Aquest artista portuguès es va donar a conèixer a principis de la dècada del 2000 amb intervencions  efímeres. El material que acostuma a utilitzar, el cartró, li permet explotar condicions relativament oposades, com la mal·leabilitat, la duresa, la resistència o la fragilitat. Bunga fabrica dispositius arquitectònic – escultòrics que responen als elements constructius dels edificis on intervé. La majoria de les seves obres són, doncs, respostes a edificis existents. La seva execució, que requereix un gran esforç físic, no està mai precedida per la realització de dibuixos preparatoris, sinó que implica el cultiu de la intuïció i l’atzar.

 En la seva intervenció a la Fundació Miró es planteja treballar la temàtica, sempre punyent, de la vivenda i la seva creixent precarització,  arran de les notícies que apareixen a la premsa de fora de les illes. La utilització de materials diversos, sempre amb relació amb el territori on realitza les seves intervencions, personalitzaran la seva instal·lació.

Entre les seves exposicions individuals, destaquen les celebrades a Miami Art Museum (Miami, 2009); la Triennal d’Arquitectura de Lisboa, 2010; Hammer Museum (Los Angeles, 2011); Museu de Serralves (Porto) i Pinacoteca de São Paulo (2012); MUAC (Mèxic D. F., 2013); Haus Konstruktiv Museum (Zúric, 2015); Museo de Arte de la Universidad Nacional, Bogotá i la Biennal d’Arquitectura dels Estats Units a Chicago, destacant la intervenció a la Capella dels Àngels del MACBA l’any 2026 i al Palacio de Cristal de Madrid, del MNCARS,  l’any 2022.

Biografia

Carlos Bunga (1976, Porto) va estudiar a l’ESAD de Caldas da Rainha, Portugal, i viu a Barcelona. Sovint utilitza materials comuns com cartró, cinta adhesiva i tela per crear les seves instal·lacions. Travessant la línia entre escultura i pintura, les seves obres aparentment delicades i fràgils posen en relleu l’aspecte performatiu de l’acte creatiu.