“Joan Miró. És quan dormo que hi veig clar”

L’exposició “Joan Miró. És quan dormo que hi veig clar” presenta obra mironiana, fotografies, filmacions i documentació, que es complementen en un recorregut que intenta investigar la revolució personal de l?artista, sempre compromès amb la seva època. Un compromís social i cívic que l’acompanya al llarg de la vida i que es manifesta a la seva obra. La idea de la crònica alhora, com a mode de relat, fa referència a la juxtaposició de la seva obra, amb obres fotogràfiques com Joaquim Gomis, Francesc Català-Roca i Pere Portabella, que permeten indagar la figura de Miró en tercera persona. alhora, de forma íntima i propera a l’artista i als seus ideals.  La mostra està comissariada pel museòleg i artista, Josep Maria Camps Codin, qui ha col·laborat amb el biògraf de Joan Miró, Josep Massot.

El Museu Archeologico Regionale inaugura el 28 d’abril i fins al 01 d’octubre “Joan Miró: È quando sogno che vedo chiaro”, exposició que manté un vincle especial de la Vall d’Aosta amb l’artista català des del 1979 i que se suma a les exposicions que commemoren els 130 anys del seu naixement (20 d’abril) i els 40 de la seva mort (25 de desembre) a museus com el Guggenheim de Bilbao, el Hong Kong Museum of Art, el Zentrum Paul Klee de Berna o la Fundació Miró i el Museu Picasso de la seva ciutat natal, Barcelona. La mostra planteja una relectura nova de l’obra de Miró. D’una banda hi ha la reconstrucció de la memòria històrica, desposseïda de clixés i vells paradigmes. I de l’altra, respon a la pregunta quina part de la seva obra continua emocionant o interpel·lant?

Visivalab, encarregada de l’exposició, és un laboratori d’experiències que connecta les persones amb institucions culturals i marques a través de la combinació del disseny i la tecnologia especialitzada. Des del 2010 dissenya experiències que creen un vincle emocional i deixen empremta gràcies al treball multidisciplinari d’un equip de professionals que ofereix un assessorament complet en totes les fases de desenvolupament tècnic i creatiu d’una exposició.

És doncs, una mostra de contrastos: la consciència individual i la social, la vivència íntima i l’acció col·lectiva, la consciència i l’inconscient, la serenitat i el desassossec, allò bell i lo monstruós, la realitat i el desig o l’humor i èl drama. I també és una exposició de contrast de mirades: la mirada de persones que hi van conviure o van treballar amb Joan Miró i la de fotògrafs i cineastes que van documentar la seva obra.