Stella Rahola Matutes. “La Biblioteca”

El vidre borosilicat és un vidre resistent i ultraclar que precisa de temperatures més elevades que el vidre comú per poder-lo fondre. Aquest aspecte, juntament amb el fet de que és un material que exclusivament pot treballar-se manualment (sense possibilitat de mecanitzar o industrialitzar), suposa un lligam íntim i obligat amb l’artesania. Tenint en compte la crisi de les produccions manuals en les societats post-capitalistes, no subsisteixen prou tallers perquè hi hagi suficient descart d’aquest material. Aquest fet, impossibilita l’existència d’una planta de fusió d’aquest vidre per retornar-lo al seu cicle de producció. Les peces de descart de vidre borosilicat no es pot reciclar i estan en una situació de suspens.

El vidre borosilicat és un material que es destina a l’elaboració de components per laboratori: provetes, ampul•les, serpentins.. Es tracta d’instruments base per a la investigació i pel coneixement científic. Però per arribar-hi, i tal i com s’ha dit, es necessita del coneixement corporal. Aquest camí estricte, en què per arribar a la ciència (un tipus de coneixement molt més intel·lectualitzat) sigui necessari prèviament una destresa manual, situa com a crucials les capacitats de les mans i el cos, invertint la jerarquia del coneixement. Interrogant-se de manera física sobre les possibilitats del fer, l’Stella explora un acostament dilatat i empàtic per tal de revisar la relació amb la nostra cultura material.

Biografia d’Stella Rahola Matutes

Stella Rahola Matutes estudia arquitectura a l’ETSAB (UPC) de Barcelona i és màster en projectes també per l’ETSAB (2011) (cum laude) i belles arts (MFA) per la Goldsmiths University de Londres (2019). L’arquitectura li proporciona interès pel sentit de l’espai, la construcció d’estructures i la capacitat del material per transformar-se. Mitjançant peces instal.latives i escultòriques aborda la creació de llocs i trobades situacionals que rescaten materials residuals concrets.

La impossibilitat de reutilització d’aquests materials, degut a certs contextos polítics, fan que es trobin en un llindar de suspens. Atenent la seva pròpia agència de transmutabilitat, l’Stella apunta cap a un estadi d’impermanència i fragilitat incòmoda, involucrant altres coses i espècies. Els parentius que emergeixen d’aquestes associacions, discorren per les seves forces i afectivitats, obrint possibilitats a formes de convivència que involucrin una contingència ecològica.

Entre les seves darreres exposicions: La Biblioteca, Dilalica (Barcelona Gallery Weekend 2023), Apunts per un incendi dels ulls, MACBA (Barcelona 2021), Inviting Life Pavelló Mies van der Rohe (Barcelona, 2023), Teoria de la Alegria MACE (Eivissa, 2020), Union Pacific Gallery (London, 2019), Tulca Festival of Visual Arts (Galway, 2018). Darrerament, finalista del Premi Ciutat de Mallorca (2025), Premi Arts Libris Banc Sabadell (2024), premi Bienal d’Arts Visuals Ricard Camí (2022), reconeixement de l’A-FAD (2021) i Premi d’Escultura de la Fundació VilaCasas (2021). Actualment és artista resident a Hangar (2023-2025). Des del 2016 és docent del MEATS (Master in Ephemeral Architecture and Temporary Spaces) a Elisava, Barcelona.

Agraïments – Nota d’artista

La Biblioteca ha estat possible gràcies al suport i generositat de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca amb Antònia Maria Perelló, Montserrat Torras i Pilar Baos i el MACBA. La producció d’obra va comptar amb el recolzament de la galeria Dilalica. També agrair l’acompanyament de Cristina Anglada. Ressaltar l’esforç i la implicació de les persones que han col.laborat en el muntatge: Mana Pinto i Eirini Sampani. I mereix un agraïment especial la cura d’Àlex Castro. Diversos artesans del vidre han sigut imprescindibles obrint els seus tallers i facilitant la recollida del material de descart: Vidra Foc, Alex Añó i especialment Ferran Collado.