Guardonats amb els Premis i Beques Pilar Juncosa & Sotheby’s 2020

La realitat provocada per la covid-19, amb moments d’incertesa i temors, ens ha fet pensar i plantejar accions enfocades a defensar el sentit de l’art en totes les seves accepcions. Precisament aquest any i, malgrat la situació provocada per la pandèmia, la Fundació Miró Mallorca ha volgut premiar els millors treballs artístics que s’han presentat a la nova edició de Premis i Beques Pilar Juncosa i Sotheby’s 2020.

Després de setmanes de deliberacions, el jurat format per experts de diferents àmbits ha decidit que els guardonats en aquesta nova edició siguin:

Si vols veure més vídeos dels guardonats, fes clic a VEURE MÉS VIDEOS

L’objectiu de l’artista és la realització d’una estampa a gran format i la seva corresponent edició. Per les característiques d’aquest gravat, l’artista també projecta la creació d’una eina específica, per a crear la pròpia obra. La peça preten armonitzar atzar i deriva amb precisió i control. Manifestar una expressivitat violenta des d’un treball lent, laboriós i pacient. Vol cridar l’atenció sobre el temps de qualitat i de cura a les nostres vides. Cerca el “punt de partida” com feia Miró a l’inici de la creació de les seves obres.

Breu currículum

Juan Escudero García, Bilbao. 1966.

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat del Pais Basc. 1991. Especialitat Pintura. Deixa la pintura el 1993 per crear una empresa d’animació 3D. El 1999 es trasllada a Barcelona. El 2007 torna a l’art mitjançant el dibuix i el 2017 es bolca en el gravat.

Segons l’artista guardonada en aquesta edició, Joan Miró és un dels pintors més destacats de la història de l’art de segle XX, però, les seves tècniques i materials han estat poc estudiats i els estudis científics de la seva obra són molt escassos.

El seu projecte proposa realitzar un estudi dels colors i pigments utilitzats per Miró durant la seva etapa creativa al Taller Sert. L’estudi es durà a terme mitjançant l’anàlisi fisicoquímica de mostres de tubs de pintura i mostres d’obres d’art existents a la Col·lecció. Els resultats de l’estudi donaran resposta a algunes incògnites sobre la degradació d’alguns dels seus materials i suposaran una contribució al coneixement dels materials artístics de Joan Miró i la conservació de la seva obra.

Breu currículum

Mar Gómez Lobón, Valladolid. 1978.

Mar Gómez Lobón posseeix 21 anys d’experiència com a restauradora d’art i museòloga. Després de completar els seus estudis a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, ha treballat en diversos museus i institucions a Espanya, Anglaterra, Itàlia, Austràlia i Singapur. El 2011 es va establir per compte propi sota en nom comercial ARTCO Services. Conservació d’Art i Museologia, oferint serveis de conservació-restauració d’art, museologia, conservació preventiva i anàlisi i investigació d’obres d’art.

La proposta artística educativa que ha guanyat el guardó en la present edició, té com a objectiu aproximar-se a alguns dels conceptes que giren al voltant de l’obra de Miró a través del principi “Esqueixar”, partint del cos com a instrument de treball. Agafant com a punt de partida la idea introduïda per l’artista referent al xoc entre la matèria i l’instrument, Anna Berenguer, cercarà generar petites peces performatives a partir del treball del cos en relació a tres eixos: l’espai, el temps i l’escolta.

El projecte està dissenyat en forma de pràctica col·lectiva, recuperant el concepte d’hort com a ecosistema creatiu. S’exploraran diferents exercicis com a generadors de l’accident que donarà pas a la creació.

Breu currículum

Anna Berenguer Albero, Alacant. 1985.

Actriu, creadora i performer. Graduada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), cursa també el Màster Oficial Interuniversitari d’Estudis Teatrals en l’especialitat de Teoria i Pràctica de la Dramatúrgia.

Entre els seus últims treballs com a creadora destaquen les activacions de les performance al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) dins l’exposició de Joan Brossa(octubre-febrer de 2018) i l’espectacle “Esquerdes, Parracs, Enderrocs” dirigit per Carles Santos i Jordi Oriol al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el 2017; així com les performance realitzades per al Festival Insòlit de Palma l’any 2018 i 2019 sota el títol “The Louis XV Room” i “Descripció d’un paisatge” respectivament.

En l’àmbit de la docència és convidada com artista per Jordi Ferreiro per tal d’acompanyar un procés de creació col·lectiva amb alumnes de secundària de l’Institut Moisès Broggi de Barcelona dins un projecte europeu d’educació i art l’any 2019 en col·laboració amb la fundació Daniel i Nina Carasso.

Natalia Andrea Mejía Murillo, Bogotá. 1990.

Mestra en Arts Plàstiques de la Universitat Nacional de Colòmbia, Magister en Història i Teoria de l’Art, l’Arquitectura i la Ciutat, de la Universitat Nacional de Colòmbia. Magister en Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València, Espanya. Ha estat guanyadora de multitud de beques per a realitzar residències artístiques a Colòmbia, França o Mèxic entre d’altres.

Al 2017 va realitzar estudis de gravat electrolític al Centre de les Arts de Sant Agustí a Oaxaca i de litografia sobre marbre a la Ceiba Gràfica a Veracruz, Mèxic. Al 2014 va realitzar estudis de litografia a la Fundació CIEC – Centre Internacional de l’Estampa Contemporània (Betanzos, Espanya) i de colografia a The Strzemioski Academy of Fine Arts and Design de Lodz, Polònia. També és co fundadora i co directora de Taller Circular, taller de gràfica experimental, el qual és un espai situat a Bogotà, Colòmbia, dedicat a la producció, ensenyament i investigació de la gràfica artística i processos tradicionals sobre paper.

El projecte guanyador de la beca Pilar Juncosa de residència a la Casa de Velázquez es titula “Capes latents” i sorgeix d’un qüestionament vital per reconèixer el lloc que habita l’artista com un espai constituït per capes d’informació que aprofundeixen l’experiència de la ciutat . A través de la reflexió i observació d’aquestes capes, que poden ser latents, simbòliques o físiques, és possible accedir a una dimensió sensible del territori.

Per mitjà de la investigació cartogràfica, buscarà descobrir la memòria històrica i simbòlica d’esdeveniments històrics que han estat importants en les transformacions i apropiacions de les ciutats de Bogotà i Madrid. Així mateix, es proposa establir relacions i correspondències entre les dues ciutats a partir de la superposició de cartografies de diferents èpoques, cartografies celestes i paisatges.

Ángel Núñez Pombo, Madrid. 1969.

Núñez Pombo va estudiar a la Universitat Complutense de Madrid i va continuar estudis de postgrau en el departament de pintura de Wimbledon School of Art a Londres i en el de Virginia Commonwealth University a EUA. Posteriorment va realitzar un MFA en Escultura i Nous Mitjans en aquesta Universitat i recentment ha realitzat un MFA en pensament crític i pedagogia a Malmö Art Academy a Suècia. Al seu torn ha rebut beques per desenvolupar projectes en l’ISCP International Studio and Curatorial Program de Nova York, Tòquio Wonder Site, L’Acadèmia Espanyola a Roma, la Universitat de Bloomington a Indiana i recentment a Iaspis, Estocolm.

Durant la seva residència a la Casa de Velázquez, aquest artista madrileny, desenvoluparà un projecte en el medi pictòric que mira al passat investigant la validesa actual de certes maneres històriques de construir una imatge. Intentant analitzar la força pendular entre una aproximació conceptual i la pròpia especificitat del mitjà. En aquest treball li interessa l’ús del gest pictòric com a element generador, creant un espai i superfície pictòrica complexa, allunyada de qualsevol acabat fotogràfic. El focus en la quotidianitat, així com l’ús de l’enquadrament, del “zoom in” i del “zoom of” dota el resultat de certa sensació cinematogràfica, situant el resultat en equilibri entre una tècnica clàssica i una manera de visió contemporani.

Ciara Quilty-Harper, Surrey, Inglaterra. 1990.

Ciara és una il·lustradora irlandesa-britànica que actualment treballa a Barcelona. Sempre ha treballat amb les seves mans, amb dibuixos, estampació, tèxtils i gravat. Les seves inspiracions vénen del cinema, colors naturals i cultures antigues. En l’actualitat treballa en diversos projectes com llibres, edicions i tèxtils. Després d’haver estudiat art, gravat i disseny a The University of Fine Arts de Londres, es va mudar a Barcelona i allà segueix treballant, fent il·lustracions i animacions per a clients mentre estudia i participa en diferents cursos i tallers.

Susanna Inglada Heredero, Banyeres del Penedés. 1983.

Actualment aquesta artista catalana viu i treballa a Amsterdam. Va obtenir una llicenciatura en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i com a estudiant Erasmus en el Willem de Kooning Rotterdam (NL), va seguir per un mestratge del Frank Mohr Institute Groningen (NL) i un Postgrau en HISK (BE). La seva feina trasllada la pintura o dibuix de la paret a terra i a l’espai, d’una forma dinàmica i activa que dóna sensació de moviment.

Durant els últims anys, Susanna Inglada ha realitzat diverses residències d’artistes a HISK (Ghent, BE), Halle 14 (Leipzig, DE), Kunst and Complex (Rotterdam, NL), The Embassy a Ciutat de Mèxic (Mex), Frans Masareel (BE) , 18th Street Los Angeles (EE. UU.), DordtYart, Dordrecht (NL) i la Reial Acadèmia Espanyola a Roma (IT). Ha estat nominada al George Verberg 2013, el 2018 reb el II Premi Guasch Couranty de Pintura a Barcelona, ​​el 2019 el Premi Generacions Espanyoles a Madrid i nominada  al Prix de Roma’19. El 2020 va rebre el Premi Scheffer del Museu Dordrechts.

Mar Guerrero Font, Palma de Mallorca. 1991.

“The flowers of time” és el nom del projecte que Mar Guerrero té previst desenvolupar a The Slade School of Fine Art, de Londres. L’obra consistirà en una instal.lació de treballs gràfics, vídeo i escultura.

L’objectiu principal és fer una investigació sobre els conceptes de naturalesa i artificialitat inspirats en tres referències: el recent descobriment de la planta fossilitzada més antiga del món; el creixement de les plàntules que actualment estudia el projecte desenvolupat per la NASA i l’ESA per cultivar plantes a l’espai i en tercer lloc, el projecte SpacedOut, un model a escala 1: 15.000.000 del sistema solar instal·lat al Regne Unit. També formarà part del projecte una referència bibliogràfica d’una història de ciència ficció de l’escriptor anglès J. G. Ballard.