“Cada Forma és una Forma del Temps” de Glenda León

Aquest sentit del seu art és explorat en l’exposició Cada forma és una forma del temps, en estreta relació amb la noció d’autosimilitud de la coneguda teoria dels fractals de Benoît Mandelbrot, una forma matemàtica d’entendre la complexitat infinita de la naturalesa.

La idea que certs patrons es reprodueixen i ramifiquen en la mesura que canvien d’escala és assumida en primera instància per Glenda León des del paral.lelisme entre el seu treball i el de Joan Miró. L’artista ens diu: “En obrir-me les portes no només del taller sinó també de l’arxiu de la Fundació, vaig poder constatar diversos punts de trobada amb l’obra de Joan Miró, que feia servir trossos de metalls trobats, fulles, branques, entre altres materials, per crear”. I continua: “les obres realitzades amb els meus cabells el 2001 [Cada forma del temps], van ser escollides per la seva semblança en esperit i forma amb moltes de les peces de Joan Miró, particularment amb tres dels seus dibuixos de 1971”.

Cada so és una forma del temps és una sèrie d’aiguaforts fets a partir de 22 dibuixos realitzats durant el primer mes de confinament. Està parcialment inspirada en l’article de Mandelbrot “Quant mesura la costa de la Gran Bretanya?”, un dels primers acostaments a l’esmentada teoria dels fractals. Les obres consisteixen en traços de diversos fenòmens de la natura com ara el vol d’una papallona, un riu, una muntanya, disposats sobre un pentagrama. La similitud d’aquestes línies apunta a una mateixa energia que les ha creat, manifestada en diferents estats i nivells de la matèria.

En aquesta línia s’insereix Miratge: Història Oculta del Mirall Trencat (Son Boter), una instal·lació on les esquerdes d’un mirall reprodueixen, com a reflex, la forma d’una branca d’arbre trobada als jardins de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. L’obra forma part d’una sèrie iniciada el 2010 i beu d’aquesta sensació intuïtiva, nascuda de l’estètica, que fa referència a la interrelació dels elements al nostre voltant i al poder intrínsec de l’ésser humà d’incidir sobre la seva realitat i transformar el món .

La sèrie de serigrafies Contorns del Món parteix de l’obra Photo: ceci est la couleur de mes rêves de Miró. L’artista utilitza un blau ceruli, com el de la taca amb què Miró va plasmar el color dels seus somnis, per recrear les formes de diversos objectes trobats. D’aquesta manera, reflecteix la semblança entre un núvol i una pedra, o un bassal d’aigua i la taca a la pell d’una vaca.

Photo: ceci est la couleur de mes rêves és també font d’inspiració de l’escultura Somni Concret de Miró, on la forma de la taca blava és referència per crear un motlle i buidar-ho en ciment. És un joc entre les paraules i la matèria que intenta interpretar literalment –o plàsticament– la frase concretar somnis i la manera tan peculiar de Miró de representar els seus somnis.