Edifici Moneo

Espai Cúbic

L'edifici Moneo, seu actual de Miró Mallorca Fundació, es va inaugurar el 1992. Projectat per l'arquitecte Rafael Moneo és el resultat de la donació de Pilar Juncosa, vídua de Miró, a la Ciutat de Palma.

  • Espai d'exposició

    • Espai Cúbic
  • Dates

    • 19 setembre 2025 — 5 abril 2026
  • Inauguració

    • 19 setembre 2025
    • 20:00
Exposicions

Grip Face. “Utopía del Lodo, Sashimi de Bruma”

19 setembre 2025 — 5 abril 2026

“Utopía del Lodo y Sashimi de Bruma” és una instal.lació immersiva de Grip Face que reflexiona sobre el present bèl.lic global, amb especial atenció als efectes devastadors de la guerra sobre la població civil i la infància. Sense fer una declaració explícita, l’obra transmet un clar missatge pacifista i antibel•licista mitjançant recursos simbòlics i visuals colpidors.

La instal•lació està formada per dotze escultures suspeses —màscares subjectades per cordes d’espines— disposades seguint la forma del símbol de la Unió Europea. Aquesta configuració no és casual: qüestiona la identitat pacifista del continent europeu i el seu paper dubtós davant els conflictes armats. Les màscares, figures fragmentades i de caràcter ambigu, evoquen presències silencioses i espectrals que alhora poden ser llegides com a avatars de resistència o com a amulets protectors.

Grip Face s’inspira en notícies de bombardejos en parcs infantils a llocs com Gaza o Ucraïna, i fa servir el columpi com a element simbòlic per subratllar la fragilitat de la infància en temps de guerra. Aquests columpis, immòbils i penjats d’espines, converteixen l’espai en un escenari inquietant, on la teatralitat esdevé metàfora del camp de batalla i on la quietud comunica una tensió latent.

Amb aquesta proposta site-specific, l’artista transforma l’Espai Cúbic en una instal•lació que convida a una contemplació pausada i crítica sobre la identitat europea, la memòria col.lectiva i la fragilitat de la pau contemporània.

 

Biografia de Grip Face

David Oliver, l’enigma darrere de Grip Face, és un artista que transita entre el que és visible i el que roman ocult, entre l’intim i el compartit. Des dels marges del quotidià, ha après a percebre allò essencial: el que no es mostra a primera vista.

Va decidir romandre a l’ombra durant anys, no per timidesa, sinó com a acte de resistència davant l’exposició constant. El seu alter ego —Cara de Lija— és alhora màscara i refugi, escut i mirall, des d’on emergeix una obra profundament simbòlica. En les seves creacions es repeteixen quatre signes com mantres: el mirall que reflecteix sense reconèixer, els cabells que custodien la memòria, la màscara que protegeix del soroll del món, i la disfressa que allibera els desitjos més foscos.

La seva obra és líquida i mutable, com un cos que s’adapta a cada espai. Amb una precisió gairebé quirúrgica i una sensibilitat plena de capes, Grip Face construeix universos on l’analògic i el digital, el figuratiu i l’abstracte, conviuen en una harmonia tensa però fèrtil. Cada traç és una recerca; cada intervenció, un acte de supervivència.

Ha portat la seva obra a indrets molt diversos —de Viena a Seül, de Madrid a Mèxic—, creuant fronteres físiques i simbòliques. Recentment ha exposat al Museu Parco de Tòquio i a la galeria Yiri Arts de Taipei, i actualment treballa en el seu tercer llibre amb l’editorial Stolen Books. Com a artista i comissari, David Oliver entén la creació com un viatge sense fi, on l’important no és arribar a una meta, sinó habitar amb honestedat el present, per incert que sigui.