Edifici Moneo

Espai Cúbic

L'edifici Moneo, seu actual de Miró Mallorca Fundació, es va inaugurar el 1992. Projectat per l'arquitecte Rafael Moneo és el resultat de la donació de Pilar Juncosa, vídua de Miró, a la Ciutat de Palma.

  • Espai d'exposició

    • Espai Cúbic
  • Dates

    • 21 novembre 2014 — 26 juny 2015
  • Inauguració

    • 21 novembre 2014
    • 20:00
Exposicions

MP&MP Rosado. “Vea usted, aquí estaba…”

21 novembre 2014 — 26 juny 2015

“Vea usted, aquí estaba...” de MP&MP Rosado és un projecte que explora el signe entès com a obstacle, marca o senyal, i l'ocupació de l'espai en la pràctica escultòrica. Aquest projecte artístic està vinculat als tallers d'obra gràfica de Joan Miró, específicament als de serigrafia i de ceràmica, situats devora la possessió del segle XVIII de Son Boter, també estudi de l'artista.

“Vea usted, aquí estaba…” de MP&MP Rosado. Premi Biennal Pilar Juncosa & Sotheby’s 2013

“Sense contraris no hi ha progrés. Atracció i repulsió, raó i energia, amor i odi, són necessaris per a l’existència humana”. Les noces del cel i de l’infern. 1790-1793. William Blake.

Els contraris són i no són oposats; és a dir, no hi hauria unitat si no existissin diferències per a combinar, i tot això s’il·lustra en aquesta recerca de l’altre en el mateix. La necessitat de conciliar els oposats és una part del treball de perfeccionament humà. La reconciliació dels antagonismes és present a la poesia. Heràclit, el taoisme, Dant, Shakespeare, Blake o Borges.

El procés de percepció espacial inscriu el pas a l’altre; practicar l’espai és, al lloc, ser altre i passar a l’altre; el que es mostra assenyala el que ja no hi és. Trobades casuals i negociacions personals es donen cita en el procés d’investigació, sense l’altre però en una relació necessària amb el desaparegut.

El treball artístic de Joan Miró representa el seu interès pel joc amb l’espai, i el procés de l’escultura, que comença amb l’objecte trobat. L’artista intervé en el procés, en imprimir traços i empremtes del pinzell i de la mà a les peces, que formen part de l’aparença final de l’obra. Les imatges, abans recognoscibles, han desaparegut ja quasi per complet, per a donar pas a un altre mode de representació, el llenguatge ideogràfic que, a partir d’aquest moment, identificarà el treball de Miró. Els elements –estructura, forma, color i ritme– defineixen l’obra.

“Quan res s’interposa a l’espai, la nostra mirada arriba molt lluny. Però si topa amb alguna cosa, no veu res; només veu allò amb què topa: l’espai és el que frena la mirada, allò amb què xoca la vista, l’obstacle: maons, un angle, un punt de fuga: quan es produeix un angle, quan quelcom s’atura, quan s’ha de girar perquè comenci de nou, això és l’espai. L’espai”. Espècies d’espais. Georges Perec.

 

 

Llistat/listado obras

mpmp_rosado_llistatobres.pdf
628 KB
Descàrrega