Edifici Moneo

Espai Cúbic

L'edifici Moneo, seu actual de Miró Mallorca Fundació, es va inaugurar el 1992. Projectat per l'arquitecte Rafael Moneo és el resultat de la donació de Pilar Juncosa, vídua de Miró, a la Ciutat de Palma.

  • Espai d'exposició

    • Espai Cúbic
  • Dates

    • 21 juny — 22 setembre 2019
  • Inauguració

    • 21 juny 2019
    • 20:00
Exposicions

Nacho Martín Silva. “Piece of Trash”

21 juny — 22 setembre 2019

Nacho Martín Silva, guanyador del Premi Biennal Pilar Juncosa & Sotheby’s 2017 a la creació artística, planteja una reformulació de la imatge a través d’un procés que destina l’original a la desaparició.
L’artista desenvolupa el seu procés de treball com una successió de fases ordenades que dóna lloc a un camí imprevisible.

En aquesta exposició, Nacho Martín Silva, guanyador del Premi Biennal Pilar Juncosa & Sotheby’s 2017 a la creació artística, planteja una reformulació de la imatge a través d’un procés que destina l’original a la desaparició, alhora que obliga la sèrie de treballs a perpetuar-se de manera gairebé infinita.

Entendre la metodologia de treball en l’elaboració del projecte és fonamental per a comprendre’n el sentit, que atén, entre d’altres, idees com l’eliminació de jerarquies en la representació, la serialitat entesa com a genealogia d’obres i no com a repetició o la relectura de la història i les seves imatges mitjançant la combinació i reordenació d’aquestes.

L’artista planteja el seu procés de treball com una successió de fases ordenades que donen lloc a un destí imprevisible:

En una primera passa, Martín Silva pren com a model dos petits collages (21 x 14 cm) i realitza una pintura de cadascun. A partir d’aquí treu un registre fotogràfic, el revelatge i posterior impressió del qual –a grans dimensions–, juntament amb les imatges d’arxiu que es varen emprar per als dos petits collages inicials, li serveix de material per a crear els dos primers collages d’aquesta sèrie (núm.1, núm.2). Una vegada l’artista finalitza els collages, destrueix les dues pintures que havia executat a l’inici, mitjançant decapant químic, per a tornar a fer un registre fotogràfic dels quadres deteriorats.

En una fase següent, realitza un tercer collage (núm.3) utilitzant com a material de treball les impressions en gran format del registre fotogràfic dels dos primers collages i dels registres fotogràfics de les pintures deteriorades. D’aquest tercer collage, l’artista en torna a fer un registre fotogràfic la impressió del qual, juntament amb al material imprès sobrant dels anteriors collages, li serveix com a material per a fer el següent treball de la sèrie, que torna a imprimir i a utilitzar, amb el material sobrant dels anteriors, per a realitzar el següent, i així successivament en un procés amb un final que només depèn de l’absoluta desaparició material dels desfets, que es transformen en matèria primera amb cada nou collage.

“Piece of Trash”, traduït de l’argot nord-americà, podria ser entès com a xusma o escòria. Un elogi a allò residual i a l’equívoc front a l’unívoc.

Com a la resta de treballs de l’artista, la visió fragmentària i l’elecció d’imatges associades a successos i etapes claus de la història –en aquests collages podem intentar localitzar-hi restes d’imatges pertanyents a la II Guerra Mundial, la Guerra Freda o la Gran Depressió– revela un posicionament enfront de la versió oficial dels fets i a la veracitat de la imatge com a arxiu, i s’ofereix com a eines per a convertir-se en subjecte actiu en la construcció del “Gran Relat Historicista”. Precisament en aquest sentit s’ha d’entendre el conjunt de fotogravats que acompanyen els collages que, lluny de ser-ne una mera reproducció mecànica, es presenten com a unitats susceptibles de ser combinades de diferents maneres per a obtenir noves narratives visuals.

Per la naturalesa de les obres presentades, aquesta exposició s’ha d’entendre com una entre tantes de les possibles.

Agraïments

La Fundació Miró Mallorca agraeix l’inestimable col·laboració de la Col·lecció Kells de Santander i de la Fundació Maria Cristina Masaveu de Madrid en aquest projecte. La Fundació dirigeix igualment el seu reconeixement a totes les persones que d’una manera o altre han fet possible aquesta exposició.

 


Nacho Martín Silva és llicenciat en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid. Entre els seus projectes individuals més recents destaquen Il futuro non è ciò che era, comissariat per Tolo Cañellas, a Box 27 (Palma), i Tirar del hilo hasta quedar ciego a JosédelaFuente (Santander) el 2017, i El Gran Estudio, comissariat per Ángel Calvo Ulloa, al Centre d’Art d’Alcobendas (Madrid) el 2016. Ha participat a exposicions col•lectives a museus, galeries i institucions internacionals com el CICA Palais El Abdelliya (Tunísia), Spring Break Art Xou de Nova York, Galeria Sobering a París, Espai Odeón a Bogotà, Centre Párraga de Múrcia, Centro Centro de Madrid, Matadero de Madrid, CGAC i OTR Espacio de Arte, entre d’altres. La seva obra s’ha mostrat a les darreres edicions de les fires ARTBO (Bogotà), ARCO Madrid i ARCO Lisboa. Ha estat guardonat amb el Premi Pilar Juncosa i Sotheby’s a la creació artística, amb el Suport a les Arts Visuals de la Comunitat de Madrid, premi Estampa -Casa de Velázquez o premi Absolut-Jugada a 3 bandas.

S’ha dedicat una monografia al seu treball en pocket series: Nacho Martín Silva, de Juan Francisco Rueda, editada per Nocapaper el 2016, i ha estat inclòs al llibre de David Barro Antes de irse. 40 ideas sobre pintura. Ed. Arte Contemporáneo y Energía A.I.E i DARDO Editorial (2013).

Actualment la seva obra està representada per la Galeria JosedelaFuente (Santander) i per la Galeria Max Estrella (Madrid).

Més informació