“Son Boter de Miró. Una mirada al passat”

Programació:

Inauguració de l’exposició: dijous 16.11.2023 a les 19 h

• Visita prèvia a les 18 h per a col·leccionistes, prestadors i col·laboradors (cal inscriure’s escrivint a comunicació@miromallorca.com)
• Recepció de visitants des de les 18.30 h
• 19.05 h inici dels parlaments de les autoritats
• 19.10 h parlament del comissari de l’exposició
• 19.20 h inici de la visita a l’exposició. Visita lliure
• A partir de les 20 h càtering a la cafeteria de la Fundació

1. Son Boter, topònim i propietat

El topònim Son Boter procedeix de mitjan segle XVI. El costum de denominar les possessions amb el llinatge del propietari o, en aquest cas, amb el malnom
de la família, precedit de l’aglutinació Son –és a dir, açò d’en– és habitual a Mallorca i es remunta a l’edat mitjana. Son Boter es formà com a un rafal mitjançant la unió de diverses peces de terra, quatre en concret, en aquest cas adquirides per la família Moll, de malnom Boter, procedents de l’antiga possessió de Son Vic.

L’11 de juny de 1642 Bartomeu Moll comprà una peça de terra de dues quarterades (uns 14.200 m2) a Martí Ferragut, i s’inicià així la saga de propietaris de Son Boter. Al llarg dels segles la propietat passa per diverses famílies. A principis del segle XX Rafael de Ysasi Ransome heretà la propietat, juntament amb els seus fills, en morir la seva dona, Catalina González Salvà. Els Ysasi en foren els propietaris fins al 1958.

2. El concepte de possessió a Mallorca

El terme possessió fa referència a una considerable extensió de terreny, de conreu o de pastura, que depèn d’un petit nucli d’edificacions anomenat les cases. A finals del segle XVI s’usà el nom de possessió per a designar les grans propietats derivades de la concentració de terres, una denominació que perdurà fins a la segona meitat del segle XX. És un terme d’origen llatí que gairebé va arraconar els d’origen àrab alqueria i rafal.

Durant els segles XVII i XVIII les possessions estan en mans de grans terratinents, entre els quals la noblesa mallorquina és protagonista. És el moment en què comencen les construccions de les possessions grans o senyorials, i quan es fan grans reformes a les cases primitives per a convertirles en vertaderes residències senyorials. A finals del segle XIX, segons les cròniques de l’arxiduc Lluís Salvador, a Mallorca es comptabilitzaven unes mil possessions. A partir de la segona meitat del segle XX les possessions es transformen per diversos motius: són abandonades, passen a mans estrangeres, canvien la seva funció per a convertir-se en museus, agroturismes o altres espais lúdics, i unes poques, a canvi d’una costosa conservació, mantenen la seva dignitat gràcies a l’interès dels propietaris.

3. L’arquitectura de Son Boter

A finals del segle XVIII i sobretot durant el segle XIX, es produeix una activitat a mig camí entre el que és la residència senyorial urbana i la possessió o finca rural. Les zones de Son Armadans, El Terreno i Cala Major són potser els llocs més representatius d’aquest fenomen. La família Martorell va decidir construir una casa per a passar-hi les temporades de primavera i estiu. La ubicació, prop de Palma i al camp, va convertir aquesta possessió en un lloc privilegiat per a passar-hi les vacances. La casa principal de Son Boter, un edifici amb característiques mixtes, n’és un exemple.

4. Són Boter de Miró

Acabo d’adquirir ‘Son Boter’, la magnífica casa que estava al darrera la nostra. Això, a part de ser una bona inversió, em posa sobretot a l’abric de tot veïnat enutjós. Em servirà també per a fer-hi teles i escultures monumentals i així descongestionar el taller. Penso instal.lar-hi també premses per litho i aiguafort.

Carta de Joan Miró a Josep Lluís
Sert, 1959

Courtesy of the Frances Loeb Library.
Harvard University Graduate School
of Design