III Simposi Internacional Joan Miró

La Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca acull el III Simposi Internacional sobre Joan Miró, una trobada que reuneix destacats especialistes que han investigat diferents aspectes de la vida i l’obra de Joan Miró i la seva relació amb l’arquitecte Josep Lluís Sert.

Les ponències permetran contextualitzar la col·laboració entre l’artista i l’arquitecte al taller de Mallorca i aprofundir en el procés creatiu de Miró, així com en alguns dels temes i motius clau de la seva producció.

Aquest simposi s’emmarca dins els actes de commemoració dels 70 anys de la finalització del Taller Sert, un espai fonamental per entendre l’etapa mallorquina de l’artista. Les sessions oferiran també un espai de debat i reflexió compartida sobre la vigència de la seva visió artística.

Programació del cicle de ponències

Divendres 15 de maig

• 17 h Inauguració del Simposi amb una presentació a càrrec d’Antònia M. Perelló
• 17.15 h Ponència titulada “El taller de Sert per a Joan Miró: un assaig arquitectònic”, a càrrec de Jaume Freixa
• 18.15 h Ponència titulada “Mots trobats. Les converses perdudes entre Miró i Sert”, a càrrec de Patricia Juncosa

• 10 h Ponència titulada “Remirar Miró”, a càrrec de Josep Massot
• 11.30 h Coffee break
• 12 h Ponència titulada “Son Abrines: la casa de Joan Miró i Pilar Juncosa (1954-1956) i el taller d’obra gràfica (1972-1973)”, a càrrec de Guillem Aloy Bibiloni
• 13 h Taula rodona
• 14 h Cloenda del Simposi

Amb la col·laboració del Consell de Mallorca.

Biografia

Jaume Freixa és Arquitecte (1966) doctor en Arquitectura per la U.P.C.(1993) i Master of Architecture per Harvard University (M.Arch.II 1978). La seva primera etapa professional la va passar al costat de Josep Lluis Sert, a la seva oficina de Cambridge, MA com a responsable dels projectes europeus. Entre aquests es troben l’ampliació de la Fondation Maeght a França, els habitatges Les Escales Park (premi FAD 1975) i la Fundació Miró, ambdós a Barcelona. En tornar a Barcelona el 1979 va alternar la docència a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès amb l’exercici de la professió. En l’àmbit acadèmic va ser Professor Titular de Projectes Arquitectònics i va ocupar diversos càrrecs directius dins el seu Departament, l’ETSAV i al claustre de la U.P.C. En l’àmbit professional és autor, entre d’altres obres: de l’estudi del pintor Tàpies a Campins, casa, estudi i biblioteca del pintor Frederic Amat a Vallvidrera, habitatges Sert al Campus de Bellaterra de la U.A.B., ampliacions de la Fundació Joan Miró (1988 i 2001), col·legi públic Galileu Gal·lilei al Prat de Llobregat, col·legi Públic “Auró” i Seu del Col·legi d’Odontòlegs de Catalunya, tots ells a Barcelona, ampliació i rehabilitació del Museu d’Art Modern de Ceret i l’Escola Ludovic Massé, a Perpinyà. Té obra publicada en revistes espanyoles, franceses i alemanyes. Ha estat comissari de dues exposicions itinerants sobre l’obra de Josep Lluís Sert i participat en nombroses conferències i simposis a França, Itàlia, Estats Units i Espanya sobre diversos temes d’Arquitectura. És autor de dos llibres sobre l’obra de J.LL. Sert i ha publicat capítols de llibres i articles en diverses revistes d’arquitectura. Entre 2009 i 2019 ha estat president del patronat de la Fundació Joan Miró. El 17 de novembre de 2022 va ingressar com a membre numerari a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Títol de la ponència:

El taller de Sert per a Joan Miró: un assaig arquitectònic

Sinopsi:

Miró i Sert: una amistat que inclou col·laboracions artístiques importants. Una ullada intensa a l’arquitectura de l’Estudi: trets que provenen del passat i trets que anuncien el futur en l’obra de Sert. La dècada prodigiosa de Sert: moment biogràfic. Sert dins la cultura arquitectònica del moment.

Biografia

Patricia Juncosa Vecchierini (Palma, 1971) es la Conservadora i Cap de l’Àrea d’Art i Recerca de la Fundació Pilar i Joan Miró in Mallorca. Després d’una dècada i mitja als Estats Units dedicada a la docència i treballant en el comissariat d’exposicions d’arquitectura i disseny a The Museum of Modern Art de Nova York, va tornar al lloc on tot va començar: el territori creatiu de Joan Miró a Mallorca, amb l’estudi dissenyat per Josep Lluís Sert. La relació entre Miró i Sert i els espais que varen construir per a les arts va ser el tema de la tesi doctoral presentada a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona l’any 2002 i de les publicacions Miró-Sert segons ells mateixos. Correspondència 1937-1980 (FPJM / CENDEAC 2009) i Josep Lluís Sert. Conversaciones y escritos. Lugares de encuentro para las artes (Gustavo Gili, 2011). Va tancar el cercle en incorporar-se a l’equip de la Fundació el 2017, on ha continuat explorant les idees compartides i les influències mútues entre artista i arquitecte a través d’exposicions, conferències i publicacions.

Títol de la ponència:

Mots trobats. Les converses perdudes entre Miró i Sert

Sinopsi:

La intervenció farà una relectura del procés de disseny de l’estudi de Mallorca a la llum d’un conjunt de cartes inèdites de Sert, Miró, l’enginyer Ochoa, Pilar i Enric Juncosa, que cobreixen el període de construcció de l’edifici entre 1954 i 1956. Aquestes converses oblidades, ara recuperades pel fons de la Fundació, donen resposta a molts interrogants i permeten completar el diàleg creatiu entre arquitecte i artista en donar forma al Taller.

Biografia

Josep Massot Ramis d’Ayreflor (Palma, 1956) és periodista cultural i escriptor, amb una trajectòria consolidada en l’àmbit de la crítica i la divulgació artística. Va ser membre fundador del diari El Día de Baleares i ha desenvolupat la seva activitat professional en mitjans com La Vanguardia i El País, on s’ha especialitzat en informació cultural. Autor d’obres de referència com Joan Miró. El nen que parlava amb els arbres (2018) i Joan Miró sota el franquisme (1940–1983) (2021), ha investigat en profunditat la vida, el context històric i la projecció internacional de l’artista, a partir de testimonis i documentació inèdita.

Títol de la ponència:

Remirar Miró

Sinopsi:

La intervenció abordarà, amb motiu de la commemoració dels setanta anys de la decisió de Joan Miró d’establir Palma com a residència permanent, el significat d’aquest fet tant en la trajectòria de l’artista com en el context cultural de l’illa. S’analitzarà el paper que Mallorca va exercir com a espai de treball i referència en una etapa clau de la seva producció, així com la seva contribució a la projecció cultural de l’entorn mallorquí.

En aquest marc, es prestarà atenció a algunes de les línies principals de la seva evolució artística durant les dècades posteriors, amb una consideració especial dels grans tríptics, entesos com un dels moments de major intensitat i síntesi de la seva obra.

La ponència combinarà aproximacions de caràcter històric i artístic, deixant oberta la consideració d’altres aspectes rellevants per a la comprensió del període.

Biografia

Guillem Aloy-Bibiloni és director de l’Escola de Disseny d’ADEMA i professor de Belles Arts a ADEMA-UIB. Doctor en Teoria i Història de l’Arquitectura per l’ETSAB, el seu treball com a arquitecte i investigador connecta l’arquitectura, els estudis teatrals i la teoria de les arts. La seva recerca s’ha publicat en revistes acadèmiques i ha estat professor visitant al Chelsea College of Arts (UAL), l’ENSA Paris-Malaquais, l’Aarhus School of Architecture i la Berliner Hochschule für Technik, entre d’altres. Va ser investigador i professor a la UPC-ETSAB i recentment ha rebut la Beca Pilar Juncosa i Sotheby’s d’Investigació de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca (2024-2025).

Títol de la ponència:

Son Abrines: la casa de Joan Miró i Pilar Juncosa (1954-1956) i el taller d’obra gràfica (1972-1973)

Sinopsi:

Partint de la investigació realitzada amb el suport de la Beca Pilar Juncosa i Sotheby’s, Guillem Aloy-Bibiloni examina les arquitectures menys conegudes de la família Miró a Mallorca: Son Abrines, la seva pròpia casa, 1954-1956, i el projecte no construït per al tercer taller de l’artista, 1972-1973, projectat posteriorment als coneguts Taller Sert i Son Boter.

Seguint una metodologia historiogràfica i morfològica, la recerca es basa en un corpus robust de fonts primàries inèdites, incloent-hi plànols arquitectònics originals, correspondència personal i fotografies recuperades dels arxius familiars. La lectura crítica d’aquests documents complementa els estudis existents aportant una nova comprensió de l’hàbitat de Miró a Mallorca, tot desplaçant el focus d’atenció des del taller aïllat cap a un sistema arquitectònic domèstic-artístic complex.