Simposi sobre Joan Miró dins el marc de l’exposició “Miró, 1983”

Programació del cicle de ponències

​ Inscripció obligatòria a les ponències. Cabuda limitada.

Divendres 17 de maig

• 18 h Visita guiada a l’exposició Miró, 1983 de la mà del comissari Enrique Juncosa
• 19 h Ponència a càrrec de Maria-Josep Balsach 
• 20 h Cóctel als jardins de la Fundació

Dissabte 18 de maig

• 10.30 h Ponència a càrrec de Élisa Sclaunick 
• 11.30 h Coffe break
• 12 h Ponència a càrrec de Emmanuel Guigon
• 13 h Taula rodona
• 14 h Cloenda del simposi

Biografia breu de Maria-Josep Balsach

És professora d’Història de l’art contemporani i directora de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona i del grup de recerca Teories de l’Art Contemporani -UdG. Premi Internacional Espais de Crítica d’Art per l’assaig L’Art immaterial d’Arnold Schönberg i Premi Ciutat de Barcelona d’assaig pel llibre Joan Miró. Cosmogonies d’un món originari (1918-1939)(Barcelona: Galaxia Gutenberg). És autora de nombroses publicacions sobre art dels segles XIX i XX des d’una vessant interdisciplinària, amb especial dedicació al significat simbòlic de l’obra de Joan Miró. Ha format part de la Càtedra Joan Miró (FJM-UOC-New York University). Directora del projecte ELAA-European Live Art Archive  juntament amb la Universitat d’Òxford i el Centre GlogauerArt de Berlín. Ha estat padrina de George Steiner pel Doctorat Honoris Causa de la UdG.

Títol de la ponència:

Hortus conclusus. Imatges arcanes i visions de l’art medieval en l’obra de Joan Miró.

Sinopsi:

La pintura romànica i l’art gòtic català van ser –per Joan Miró- una font d’inspiració constant per a expressar noves imatges formals i visions iconogràfiques que ens assenyalen un nou significat pictòric i la dimensió d’un cosmos espiritual. Des de la seva Època detallista fins a la seva darrera etapa pictòrica dels anys vuitanta del s. XX, l’obra de Miró ens mostrarà concrecions pictòriques i símbols -com l’ull heteròptic, els astres, l’escala de l’evasió, els quatre elements- que ens remeten als camps dels beatus de l’Apocalipsi i als bestiaris medievals en imatges arcanes, dobles i fugisseres que es troben recloses en les seves obres més radicals.

Més informació

Biografia breu de Élisa Sclaunick

Élisa Sclaunick és doctora per la Sorbona Paris Cité University. Treballa l’obra poètica i visual de Joan Miró, principalment en la seva relació amb la literatura francesa, així com en el mercat de l’art. Entre altres coses, ha impartit una conferència al Grand Palais de París sobre Joan Miró i la poesia, i ha publicat la correspondència del mestre amb el seu marxant Pierre Matisse.

Títol de la ponència:

Ouvrir le feu / Obrir foc.  Per imposar l’obra de Miró a l’escena nord-americana. La col·laboració de l’artista amb el seu comerciant de Nova York Pierre Matisse

Sinopsi:

Dos dies després de la mort de Joan Miró, el 25 de desembre de 1983, es va inaugurar l’exposició del 90 aniversari al MOMA. Aquest acte va marcar l’abast de la consagració de l’artista català a l’escena nord-americana, celebrada ja l’any anterior per l’exposició Miró in America ​​al Museu de Belles Arts de Houston.

Miró va experimentar aquesta consagració durant la seva pròpia vida. De fet, quan va visitar els Estats Units per primera vegada l’any 1947, les seves obres ja havien trobat el seu camí a les principals col·leccions públiques i privades. Va descobrir, no sense sorpresa, que era “un heroi de l’avantguarda nord-americana”; l’interès era mutu, ja que ell mateix no amagava el seu entusiasme per la recerca de joves artistes nord-americans. La importància i influència de Joan Miró a l’altra banda de l’Atlàntic, malgrat que va romandre a Europa durant la Segona Guerra Mundial (a diferència de molts artistes exiliats), mostra l’abast de la tasca que va dur a terme Pierre Matisse per crear i sostenir un mercat, en un moment en què la relació de l’escena artística de Nova York amb l’École de Paris canviava de manera radical i ràpida.

Un pot preguntar-se com va poder Pierre Mastisse, en un context tan desfavorable políticament, econòmicament i culturalment, aconseguir establir la reputació de Joan Miró. La correspondència dels dos homes ens permet seguir-los en el present, durant quasi mig segle. Proporciona algunes respostes, revela la naturalesa de la seva companyia, les seves estratègies i agressions, així com la seva concepció de l’art, l’artista i el marxant.

Biografia breu de Emmanuel Guigon

Emmanuel Guigon, nascut el 1959, té les nacionalitats francesa i suïssa. És doctor en història de l’art contemporani per la Universitat de la Sorbona (França), especialista en avantguardes històriques, art europeu de postguerra, surrealisme i art espanyol modern i contemporani.

Des de l’octubre del 2016 és director del Museu Picasso de Barcelona. Fins al 2016 va ser director del Musée des Beaux-Arts i d’Arqueologia i del Musée du Temps de Besançon, dels quals va ocupar el càrrec a partir del 2007 al 2016. Del 2001 al 2006 va ser conservador en cap i director del Museu d’Art Modern i Contemporani d’Estrasburg (França) i des del 1995 fins aleshores va ser conservador en cap de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) Centre Julio González a València. Va desenvolupar diverses tasques com a comissariat independent entre 1990 i 1995. Entre l’any 1987 i 1990 va ser membre de la secció científica de l’École Pratique des Hautes Études Hispaniques Casa de Velázquez a Madrid i anteriorment va exercir la docència en història de l’art contemporani a la Universitat de Franche-Comté entre 1985 i 1987.

Més informació

Títol de la ponència:

Bola de neu. Miró – Picasso i el surrealisme

Sinopsi:

Els surrealistes estaven resolts a apropiar-se de la figura i la pintura de Pablo Picasso amb Joan Miró. En són testimoni, a més de les reproduccions d’obres dels dos artistes, els textos publicats a les revistes surrealistes per André Breton, Paul Eluard, Michel Leiris, Robert Desnos, Jacques Prévert, Jacques Baron, Benjamin Péret, Salvador Dalí o Man Ray . Miró i Picasso van il·lustrar també els llibres de bibliofilia dels mateixos poetes.

En aquesta conferència descartarem la recerca dels dos artistes en la definició d’una crisi de l’objecte que els surrealistes van voler explorar. Són senyals, paraules que ens poden guiar o desorientar-nos.

Dia Internacional dels Museus 2024: “Museus per l’educació i la recerca”

L’objectiu del Dia Internacional dels Museus (DIM) organitzat per ICOM és conscienciar sobre el fet que els museus són un important mitjà per a l’intercanvi cultural, l’enriquiment de les cultures, així com per al desenvolupament de la comprensió mútua, de la col·laboració i de la pau entre els pobles. El tema d’enguany, “Museus per l’educació i la recerca”, subratlla el paper fonamental de les institucions culturals a l’hora de proporcionar una experiència educativa holística. Aquest dia advoca per un món més conscient, sostenible i integrador. Des de l’art i la història fins a la ciència i la tecnologia, els museus són espais vitals on l’educació i la recerca convergeixen per a donar forma a la nostra comprensió del món.

Cada any des de 2020, el Dia Internacional dels Museus dona suport a un conjunt dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. En 2024, ens centrarem en:

• Objectiu 4: Educació de qualitat – Garantir una educació de qualitat inclusiva i equitativa i promoure oportunitats d’aprenentatge permanent per a tots.
• Objectiu 9: Indústria, Innovació i Infraestructura – Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.