Miró vs Madoz. L’art de donar vida als objectes quotidians

L’obra del fotògraf espanyol Chema Madoz es caracteritza per dirigir la seva primera cridada al nostre enteniment i no a la nostra sensibilitat. Els objectes que poblen les instantànies de Madoz ens plantegen abans de res un problema lògic que com a espectadors competents hem de resoldre. L’espectador ha de recórrer cap endarrere el llarg procés d’anàlisi i abstracció que el fotògraf ha recorregut cap endavant fins a topar-se amb el nexe (ocult a vegades, manifest altres) que permet associar els elements (generalment dos) que reuneixen molts dels seus objectes impossibles.

Diversos elements tendeixen a subratllar el que de dissociatiu hi ha en els objectes de l’artista. D’entrada, els objectes es troben materialment separats del seu entorn: se’ns ofereixen sobre fons homogenis, descontextualitzats del seu ambient quotidià i inserits en un món llunyà, aliè encara que estranyament familiar. Com si només així, trets del seu lloc natural, abstrets del plexe de relacions que mantenen amb la resta de les coses, revelessin la seva essència més profunda, aquesta que habitualment ens oculten.

En paraules del propi Madoz “Els objectes m’envolten en el meu estudi, els vaig emmagatzemant. Moltes vegades conservats tal com han estat fotografiats i unes altres com a material de treball reciclable. És impressionant la càrrega que tenen els objectes, com són alguna cosa al que nosaltres dotem d’aquesta capacitat evocadora. Els relacionem amb moments de la nostra vida, amb persones, amb idees. Per a mi aquest va ser el descobriment a l’hora de començar a treballar amb ells.”

La importància cabdal de l’objecte dins l’univers creatiu de Madoz és precisament el nexe d’unió principal amb Joan Miró i els tallers de creació que estan a la Fundació Miró Mallorca.  Tal i com assenyalava William Jeffett al seu assaig “Joan Miró i l’objecte” dins el catàleg de l’exposició Miró i l’objecte l’any 2015, Joan Miró va tenir sempre un gran interés per l’objecte, que va marcar diverses fases en el desenvolupament de la seva pintura i, finalment, el va dur a l’escultura. De ben jove, Miró ja va començar a col·leccionar una àmplia varietat d’objectes i troballes quotidianes que aplegava als seus estudis.

Miró col·leccionava objectes ordinaris, entre ells estris de cuina i altres eines fetes de fusta, recipients de ceràmica tradicional, arrels, pedres, ossos, trossos de fusta, joguines, figures de pessebre i siurells, els tradicionals xiulets de terracota mallorquins. El propi Miró relatà a Georges Raillard l’importància de l’objecte quan el va dir que els objectes que veia li servien com a estímul, però que el resultat a la seva obra eren formes analògiques.

La Fundació alberga una col·lecció de més de 3.000 objectes ubicats principalment als dos tallers de creació: Taller Sert i Son Boter i van conviure amb Joan Miró durant els quasi trenta anys que Miró va estar a Mallorca, fins a la seva mort al 1983. Tots aquest objectes envoltaven a l’artista, li suggerien formes, emocions, pensaments i conformaven allò més proper a l’artista i al seus moments de creació, donat que estaven també als seus estudis.

Breu perfil de Chema Madoz:

Chema Madoz, va néixer a Madrid l’any 1958, va estudiar Història de l’Art simultàniament amb estudis de fotografia al Centro de Enseñanza de la Imagen.  Aquí comença la seva carrera com a artista fotogràfic desenvolupant en molt poc temps un estil propi. L’objecte i la poesia visual dins un marc d’un estil surrealista, minimalista i conceptual confereix a les seves obres un segell únic i personal.  Premi Nacional de Fotografia l’any 2000, Premi Kodak i Premi Higasiwaka de fotografía al Japó, son alguns del guardons que ha rebut aquest artista.

Antecedents i motivació:

La Fundació, seguint la voluntat dels seus fundadors, convoca cada any una nova edició dels Premis i Beques Pilar Juncosa i Sotheby’s amb distintes modalitats. La convocatòria de Premis i Beques Pilar Juncosa & Sotheby’s 2018 va comptar amb la creació d’un nou premi d’edició d’obra gràfica dotat amb 10.000 €. L’objectiu d’aquest Premi era la realització d’un projecte d’edició en el qual es promoguin la investigació i l’experimentació de tècniques i processos dins l’àmbit de la gràfica i l’obra seriada, incloent-hi totes les tècniques de gravat, xilografia, litografia, serigrafia, aplicació de noves tecnologies, fotografia, etc.

Aquest nou premi va ser aprovat per unanimitat per tots el membres de la Comissió de Govern, òrgan de gestió de la Fundació, a la sessió 110 de 16 de març de 2018.  Per tant, la Fundació ha destinat aquests doblers per a realitzar l’Edició Especial d’un projecte d’obra gràfica vinculat a Chema Madoz. Les obres de Chema Madoz s’han editat als Tallers d’Obra Gràfica de la Fundació.

Per la seva banda, el fotògraf espanyol ha aportat la part artística i creativa i el nombre d’exemplars d’obra realitzada s’ha dividit en parts iguals. Els exemplars de la Fundació formaran part de la col·lecció i una altre part estarà disponible a la botiga. Totes les obres estan numerades i firmades pel seu autor. Les fotografies de Chema Madoz es podran adquirir a la botiga de la Fundació de manera unitària (3.750€ + IVA) o l’edició completa de les 3 fotografies (10.000€ + IVA).