Mor Miquel Servera Blanes, primer director de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca
Miquel Servera (Son Servera, 1937 - Son Servera, 2022) advocat, galerista, promotor cultural i empresari, va manifestar sempre una sensibilitat especial cap a la creativitat, la bellesa, l’expressió artística… Una estreta relació amb el món de l’art que l’acompanyaria en tota la seva trajectòria vital.
Aquest vincle va començar a Barcelona quan s’hi va traslladar a estudiar. La capital catalana li va possibilitar teixir una xarxa d’amistats i relacions que el nodriren de coneixement i el posicionaren a la primera línia de l’avantguarda artística. D’aquell temps nasqué l’amistat amb el ceramista Llorenç Artigues qui, alhora, col·laborava amb Joan Miró i reunia a casa seva a artistes i intel·lectuals.
Una manera de viure i veure l’art que, probablement, varen ser decisoris per crear Sa Pleta Freda (Son Servera, 1976), una galeria d’art que va fundar juntament amb l’arquitecte Antoni Esteva Servera. Tots dos han treballat conjuntament durant aquests anys per mantenir una aposta agosarada, impulsar nous talents i acollir artistes consagrats. El llistat és llarg: des d’Artigues i Miró, a Frederic Amat, Barceló, Guinovart, Chillida, Saura, Mompó, Damià Jaume, Ribera Bagur…
Un bagatge cultural i de relacions que, segurament, van fer que la família Miró demanés a Miquel Servera que fos el primer director de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma. Fou durant la seva direcció que es concretà la intervenció arquitectònica de Rafael Moneo i completaria el conjunt d’edificis que coneixem en l’actualitat. Una altra mostra més de la visió de Miquel Servera: l’obra d’un artista universal, Joan Miró, l’havia d’acollir un edifici d’un altre artista reconegut com és el prestigiós arquitecte navarrès.
La relació amb Miró no acabà aquí, ja que Servera també fou el comissari de l’exposició “Festegem Miró” que commemorava el centenari del naixement del pintor al Centre Santa Mònica de Barcelona. Miquel Servera va omplir la rampa, l’entrada i les voreres de murta que havia fet dur des de Mallorca. Volia acompanyar l’exposició del seu perfum, el seu aroma tan intens. No era un detall més, era l’expressió d’una sensibilitat cap a la bellesa, cap a les arrels, i que acompanyarien a Miquel Servera per sempre més.
