L’interès de Joan Miró per les arts gràfiques respon a la recerca constant de nous recursos per a desenvolupar les seves inquietuds artístiques, i a voler experimentar amb les més diverses matèries.
L’obra gràfica va permetre a Miró una major difusió de les obres i l’apropament a un públic més ampli. Canviar el concepte d’obra única i donar pas a la multiplicitat en les seves creacions esdevingué un recurs creatiu excel·lent per a l’artista.
Joan Miró s’inicià en les arts gràfiques gràcies a la seva relació i amistat amb el cercle de poetes i escriptors coneguts a París a través d’André Masson, als voltants de l’any 1925. Tot i que realitzà diverses il·lustracions de llibres d’autors com Paul Eluard, J. V. Foix, Tristan Tzara, etc., la seva dedicació i producció més intensa no es dóna fins a la dècada dels anys 70.
D’aquests anys sorgiran milers d’estampes i més d’un centenar de llibres il·lustrats. És l’etapa en què aconsegueix un excel·lent domini tècnic com a conseqüència de la col·laboració d’importants gravadors que participaren de manera activa en la creació de les obres. Un sistema de treball que forma un equip en el qual l’intercanvi de suggeriments, experiències i complicitats entre els mestres estampadors i l’artista forma part del resultat final.
Miró compartí la seva tasca creativa als tallers de gravadors tan importants com els de Lacourière, l’Atelier Cromerlink et Doutrou, el gravador Fernand Mourlot a París, l’Atelier 17 de William Hayter a Nova York, el Taller 46 de Joan Barbarà, o el Taller de Litografies Artístiques de Barcelona, fundat per Damià Caus.
Així mateix, aquesta simbiosi entre artista i tècnic és igualment important en d’altres camps, com el de la ceràmica, en el qual treballà amb l’amic i ceramista Josep Llorenç Artigas i amb el seu fill, Joan Gardy Artigas.
