Tancades temporalment algunes sales expositives per rehabilitació

Cal ressaltar que, malgrat es tanquin durant uns mesos, aquestes sales, la Fundació romandrà oberta al públic i es podran seguir visitant, els dos tallers de creació de Joan Miró, el Taller Sert i Son Boter, així com l’Espai Cúbic i el passadís de l’Edifici Moneo. Això implicarà una reducció en el preu de l’entrada general que passarà a costar temporalment de 9 a 5,5€. Tot i això, s’ha posat en marxa una campanya de micromecenatge, i tal i com destaca el director-gerent de la Fundació, Francisco Copado, “a tots els visitants que vinguin a la Fundació mentre durin les obres, se’ls informarà d’aquests treballs i se’ls donarà l’opció d’adquirir l’entrada complerta per col.laborar i ajudar a la Fundació en la preservació no només de la col.lecció sinó també amb el patrimoni arquitectònic de la institució”
La zona on se centraran els treballs de rehabilitació serà principalment la coberta d’aigua que dona la benvinguda al visitant. Una espècie de trompe-l’oeil que simula acostar la mar i l’horitzó a l’observador per a provar d’emular la visió de la qual gaudia Miró, presenta una sèrie de deficiències que ara, després d’anys de tràmits, estudis preliminars, concursos i esperes, es podran subsanar.

Aquest espai d’intervenció representa prop de 800 metres quadrats de superfície i la direcció de l’obra la duran a terme els tècnics de d’Infraestructures de l’Ajuntament de Palma, Toni Sbert, Eva Borràs i Miquel Moll. L’obra s’ha licitat per un import total de 430.269,68€. D’aquests, 177.000€ arriben en forma de subvenció del Consorci Borsa d’Allotjaments Turístics i la resta s’assumeix des de l’Ajuntament de Palma.

L’Edifici Moneo, inaugurat el 1992 i projectat pel reconegut arquitecte Rafael Moneo, guanyador del Pritzker Arquitecture Prize l’any 1996, és el resultat de la donació de Pilar Juncosa, viuda de Miró, que el 1986 cedeix uns terrenys i 42 obres perquè siguin subhastades per Sotheby’s a benefici de la institució.

Cronologia bàsica

• El 13 de desembre de 2019 la Comissió de Govern de la Fundació va aprovar el projecte de rehabilitació de l’estanc superior de l’edifici Moneo i l’execució de tasques addicionals en elements annexos de la Fundació elaborat per l’estudi de l’arquitecte Rafael Moneo. Dit projecte conforma els plecs de prescripcions tècniques que han de regir la contractació de l’obra per un import de 430.269,68 € (IVA inclòs).
• El 2020 va ser un any crític en tot el procés, per la pandemia de la Covid-19 que paralitza tot el procés.
• Una vegada que va se possible tornar a l’activitat, es va continuar amb el concurs públic i a principis de 2021 es va adjudicar. L’empresa adjudicatària és VIP Properties de Pollença i el projecte total de rehabilitació ascendeix a 430.269,68 € (IVA inclòs).
• Dia 25 d’octubre de 2021 es comencen a buidar les sales expositives despenjant les teles blanca i negre, 2 de les obres més grans del fons de la col.lecció que es dipositaran a Es Baluard com a un dipòsit temporal per dos anys per manca d’espai per a emmagatzemar-les en condicions òptimes a la Fundació. La resta de les obres retornen a les cambres de seguretat del museu.
• El 2 de novembre de 2021 començaran les obres de rehabilitació i el buidatge total de l’Espai Estrella.

El director de la Fundació Francisco Copado assegura que “poder dur a terme aquestes obres, és un enorme privilegi i responsabilitat. Tenir cura del patrimoni de la Fundació, no només artístic si no també arquitectònic, ha estat per a jo un dels objectius del meu projecte”. Cal recordar que Copado va assumir el càrrec de director-gerent de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, ara fa més de 5 anys, concretament el 14 de febrer de 2016.

Història de l’Edifici Moneo

Quan l’arquitecte Rafael Moneo visità els terrenys per a la nova seu de la Fundació quedà consternat per l’impacte urbanístic dels voltants i això condicionà el seu disseny. L’edifici, des de la mateixa entrada, prova d’escamotejar al visitant la vista de les construccions que envolten la Fundació.
Moneo planteja dos elements arquitectònics de formigó, nítidament diferenciats, tot i que estretament enllaçats. D’una banda, una construcció lineal de tres plantes i coberta plana per a albergar els serveis, amb un sol buit al nord i amb un pòrtic al sud fornit de brise-soleils que tamisen la llum. D’altra, un volum estrellat que recorda una ciutadella que es defensa mitjançant els seus baluards de l’entorn urbanístic hostil que l’envolta. En canvi, l’interior s’allunya d’aquesta percepció.
Els murs exteriors de formigó filtren la llum amb un doble tamís de brise-soleils exteriors, revestits a l’interior de plaques translúcides d’alabastre. Quan el sol banya l’edifici aquest espai estrellat es torna una caixa de ressonància de llums reflectides pels estanys que el circumden. Les finestres baixes permeten al visitant establir contacte visual únicament amb els estanyols que l’envolten parcialment i amb els jardins.