• Jason McNiff y Toni Monserrat en concierto

    • Dissabte, 21 de juliol
  • Lugar

    • Son Boter
    • Miró Mallorca Fundació
  • Horario

    • De 21 a 24 hores
  • Precio anticipado. 1 opción: 8 €

    • MAIS VINILO DISCOS
    • Pge. Antoni Torrandell. Nº2. Bajos 14. Palma 07003
    • Telefono: 971 918 696. Email: maisvinilo@gmail.com
  • Precio anticipado. 2 opción: 9 €

    • https://entradium.com/entradas/rudy-sessions#tickets
    •  
  • Precio 3 opción: 10 €

    • En taquilla Miró Mallorca Fundació
Activitats

Jason McNiff + Toni Monserrat en concert

Son Boter. Dissabte 21 de juliol a les 21 h

21 juliol 2018 de 21 a 0h
Arts escèniques

La promotora RUDY Sessions s’estrena a Miró Mallorca Fundació amb el concert del cantautor londinenc Jason McNiff, considerat un dels millors guitarristes de l’estil finger-picking del Regne Unit. Com a convidat especial, podrem gaudir de les composicions del mallorquí Toni Monserrat.

Rudy Sessions va nèixer entre amics melòmans com una minicoperativa que d’una manera -diríem anàrquica- fa recerca de gires d’artistes consagrats amb l’ambició de descobrir al públic mallorquí, o visitants de fora, intèrprets de folk tradicional anglosaxó o gènere americana.

Una setmana abans de la presentació oficial al Regne Unit del seu nou disc, McNiff viatja a Mallorca per a interpretar en primícia els temes de l’àlbum Joy and Independence, nou disc que arriba un any després de la publicació, per part d’aquest autor d’ascendència irlandesa i polonesa, d’un doble disc retrospectiu Rain Dries Your Eyes amb els millors temes de la seva carrera. En paraules de la publicació Time Out: “McNiff’s quiet, intimate, fragile sounding vocals draw you into his world an almost timeless place, through which he drifts, a romantic loner, a dreamer, at home with the blues”.

Toni Monserrat, per la seva banda, ex de la legendària banda de rock mallorquí Murder in the Barn, ens presentarà el seu nou repertori on explora nous territoris que es reflexa en el seu disc 38 Bucks. El propi autor ho defineix com un “autorretrat musical dels problemes i esperances de l’individu del segle XXI”. Més a prop de l’estil Americana que dels seus himnes de rock anteriors, aquest projecte deixa de banda les guitarres elèctriques per a dotar la gravació d’un so natural i deixar que les cançons respirin i parlin per sí mateixes.