• Simposi sobre Joan Miró

    • Ponència a càrrec de Élisa Sclaunick
  • Quan?

    • 18.05.2024 - 10.30 h
  • Ara disponible en diferit

Activitats

Ponència a càrrec de Élisa Sclaunick

Simposi sobre Joan Miró dins el marc de l’exposició “Miró, 1983”

18 maig 2024 de 10:30 a 11:30
Conferències i seminaris, Tallers i cursos

Dins el marc de l'exposició actual "Miró, 1983" i amb motiu del Dia Internacional dels Museus 2024, la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca organitza un simposi conduït pel comissari de l'exposició, Enrique Juncosa. Ponents de la talla de Maria-Josep Balsach, Élisa Sclaunick o Emmanuel Guigon, oferiran un seguit de conferències que ens permetran endinsar-nos encara més en l'obra i la vida de l'artista català. Una oportunitat única pels amants de l'art i, especialment, de Joan Miró.

18.05.2024 – 10.30 h / Élisa Sclaunick

Títol de la ponència:

Ouvrir le feu / Obrir foc.  Per imposar l’obra de Miró a l’escena nord-americana. La col·laboració de l’artista amb el seu comerciant de Nova York Pierre Matisse

Sinopsi:

Dos dies després de la mort de Joan Miró, el 25 de desembre de 1983, es va inaugurar l’exposició del 90 aniversari al MoMA. Aquest acte va marcar l’abast de la consagració de l’artista català a l’escena nord-americana, celebrada ja l’any anterior per l’exposició Miró in America ​​al Museu de Belles Arts de Houston.

Miró va experimentar aquesta consagració durant la seva pròpia vida. De fet, quan va visitar els Estats Units per primera vegada l’any 1947, les seves obres ja havien trobat el seu camí a les principals col·leccions públiques i privades. Va descobrir, no sense sorpresa, que era “un heroi de l’avantguarda nord-americana”; l’interès era mutu, ja que ell mateix no amagava el seu entusiasme per la recerca de joves artistes nord-americans. La importància i influència de Joan Miró a l’altra banda de l’Atlàntic, malgrat que va romandre a Europa durant la Segona Guerra Mundial (a diferència de molts artistes exiliats), mostra l’abast de la tasca que va dur a terme Pierre Matisse per crear i sostenir un mercat, en un moment en què la relació de l’escena artística de Nova York amb l’École de Paris canviava de manera radical i ràpida.

Un pot preguntar-se com va poder Pierre Matisse, en un context tan desfavorable políticament, econòmicament i culturalment, aconseguir establir la reputació de Joan Miró. La correspondència dels dos homes ens permet seguir-los en el present, durant quasi mig segle. Proporciona algunes respostes, revela la naturalesa de la seva companyia, les seves estratègies i agressions, així com la seva concepció de l’art, l’artista i el marxant.