Da Souza, Eamon McGrath, Noel McKay i més concerts i activitats… 23 i 24 de setembre!!

Dins del festival SonsDeNit us convidem a un cap de setmana de bona música. Es gratuït (excepte el concert de Da Souza). Us deixem tota la informació dels concerts.

The Carnivale Tattoo Songbook és “Cançons de cent artistes la música dels quals sol sonar en l’estudi de tatuatge carnivale finest electric tattooing. Cent lletres de cent cançons icòniques escrites a mà sobre el suport que l’artista −o familiar directe− decideixi, i plasmades com decideixi. Cent tatuadors que, inspirats en aquests textos, dibuixaran, il·lustraran, la qual cosa els suggereixi. La beneïda bogeria que només la música pot generar, aliada aquesta vegada amb el fascinant món de la tinta en la pell”.

El projecte compta amb el suport de l’escriptor Román Piña Valls, de l’Editorial Sloper.

Divendres 23 de setembre a les 20 h>

Lloc: Al jardí, davant de la cafeteria de la Fundació Miró Mallorca

Dissabte, 24 de setembre. Matí, a partir de les 12 h

Matí d’activitats i concerts de Freddie Dilevi i Tim Vantol i vespre amb el concert de Da Souza

A partir de les 12 h: dematí gratuït organitzat per “The Carnivale Tattoo Songbook”:

12 h. Al jardí, davant de la cafeteria:

• • • • • taller infantil “Música i il·lustració”, un músic i un tatuat explicaran als nins i a les nines el procés de creació i transformació d’una cançó en il·lustració, i com cercar dins la música els elements que inspirin un dibuix. Mentre el músic interpreta cançons, l’il·lustrador guiarà els nins perquè realitzin les seves creacions.

Dissabte, 24 de setembre. Matí, a partir de les 13,30 h

• • • 13,30 h. Segona sessió del concert especial “The Carnivale Tattoo Songbook” amb dues bandes:

• • • • • Des de Sevilla: FREDDIE DILEVI
        • Des d’Holanda: TIM VANTOL

Dissabte, 24 de setembre. Vespre, a les 21 h

• • • 21 h. Concert de DA SOUZA (el concert de Da Souza no és gratuït. Entrades a la venda: https://ticketib.com/ca/events/sdn22-da-souza-fundacio-miro-palma)

La música de Da Souza també és una paradoxa. Les seves cançons són de gust edulcorant; evoquen postals màgiques i somiadores, però també són capaces d’amargar-te la setmana; tres versos més tard i quan menys ho esperes. Agra i dolça, com la salsa, i com ho és l’hivern, com ho és l’amor, com ho és el pas del temps.

El quintet mallorquí publica Salsa agredolça, quart disc i recull d’herències acumulades de quasi una dècada. Fa anys que Da Souza va aparcar els cops indiscriminats de guitarra; sumà matisos a cada nou treball i ens transportà a d’altres galàxies. Una cerca constant de realisme màgic musical, amb una excentricitat incorruptible i única en el panorama nacional.

Més que la continuació de Futbol d’avantguarda, amb el qual varen guanyar el Premi Ciutat de Palma de música i el Premi Enderrock de la crítica al millor disc de l’any de la música balear, Salsa agredolça és la confirmació que estem davant d’un dels grans talents d’avui. Uns mags de la melodia que arriben al 2020 coincidint amb la seva maduresa, pletòrics i preparats per pujar a la divisió dels grups de pop en català més reconeguts del moment.

Eamon McGrath

És un prolífic músic i escriptor canadenc d’Edmonton, Alberta, i actualment viu a Toronto, Ontario. Les seves actuacions en viu solen estar orientades al folk, en què McGrath toca cançons de la seva discografia, amb instruments acústics i acompanyat per una banda. Els seus espectacles en viu adquireixen un to molt més enèrgic i influenciat pel punk rock. Amb més de 300 cançons escrites i múltiples gires pertot arreu, Eamon McGrath està considerat el compositor més jove i el músic més independent i actiu del Canadà. Després d’un llarg període de 70 concerts, el 2021 arriben els discs Bells of Hope i Guts, aquest darrer llançat al febrer de 2022, amb la consegüent gira posterior. Dos discs introspectius que varen ser aclamats per la crítica, si bé es desmarcaven del so de rock salvatge característic dels inicis de McGrath, definit com un furiós encreuament entre Neil Young i Black Flag.

Noel McKay

Creador de cançons i escultor d’instruments; cantant de contes que viatja internacionalment; estudiant de biologia molecular. Criat a Lubbock i a Texas Hill Country, Noel McKay és un compositor i artista. Les seves cançons l’han duit pels Estats Units i arreu del món.

El 1993, va ser descobert per la llegenda de la composició Guy Clark mentre interpretava les seves cançons a Kerrville, Texas. El suport de Clark va ser un component clau de l’èxit de Noel, amb cançons gravades per Guy, Sunny Sweeney, Sarah Borges i altres.

En la dècada dels 2000, Noel va obtenir diversos èxits regionals en tot l’Estat de Texas juntament amb el seu germà Hollin McKay, amb la banda McKay Brothers. Aquestes cançons continuen gaudint d’una àmplia difusió a través de les emissores de ràdio de Texas i la ràdio satèl·lit.

Freddie Dilevi

És un dels màxims exponents del punk/rock-and-roll a Espanya. Conegut per la seva veu dominant que evoca artistes com Roy Orbison, Chris Isaak o Dave Vanian, el seu estil és una mescla de sons punk-rock amb una veu melòdica, potent, i de vegades enfosquida, que omple de personalitat el seu estil.

Aquest cantautor sevillà inicia aquest projecte el 2018 després de la separació de la seva primera banda, Freddie & The Filos (2011-2014). El seu àlbum de debut, Teenager’s Heartbreak (Family Spree Recordings, Espanya-2018) (Rum Bar Records, EUA-2020) va ser el resultat de totes les seves composicions durant aquest període d’inactivitat.

El seu segon disc, A la luz de un nuevo día, ha estat editat el setembre de 2021 a Espanya i als EUA.

Tim Vantol

El 22 de maig de 2020, Tim Vantol va treure el seu darrer àlbum, Better Days. És un disc que sona com si en coneguessis les cançons de tota la vida. Malgrat tot, si vols visitar l’holandès en persona, et trobaràs amb un territori molt més difícil, ja que viu al peu dels Alps, a la ciutat alemanya de Berchtesgaden, a uns 800 m sobre el nivell de la mar i en un món allunyat de l’agitada vida de la ciutat.

El nou disc segurament és el treball més personal del músic fins ara. “Les meves cançons sempre estan escrites des de la meva perspectiva, però alhora vull que siguin tan obertes com sigui possible”, diu. “Nous destins t’estan esperant”, canta Vantol, amb aquella veu tan característica que sona com si t’anàs tatuant l’ànima.

La música de Da Souza també és una paradoxa. Les seves cançons són de gust edulcorant; evoquen postals màgiques i somiadores, però també són capaces d’amargar-te la setmana; tres versos més tard i quan menys ho esperes. Agra i dolça, com la salsa, i com ho és l’hivern, com ho és l’amor, com ho és el pas del temps.