Carlos Casas. “Bestiari”

Carlos Casas presentarà dues pel·lícules immersives, “Cementery” (2019) i “Bestiari” (2025), aquesta última comissariada per Filipa Ramos i produïda per l’Institut Ramon Llull, que es va projectar al Pavelló Català durant la 60a Biennal de Venècia. Tots dos films estan arrelats en la tradició artística del cinema documental; són obres visuals i sonores de múltiples capes que creen entorns que desencadenen noves experiències auditives en l’espectador, alhora que fomenten trobades interculturals.

Audiovisuals

CEMENTERY

Una pel·lícula sobre la mort, la reencarnació i la immortalitat, que barreja tradicions hindús i budistes. Aquesta obra també explora temes com la memòria, el colonialisme, el descobriment, la pèrdua de la innocència, l’esfondrament de la civilització i la desaparició de tots els santuaris i territoris inexplorats.

Es compon de tres parts: el viatge, el bardo i l’inici. Cadascuna és una entitat separada, visualment distintiva, que s’uneixen per formar una pel·lícula inspirada o extreta d’un ventall d’influències i referències completament diferents, des de pel·lícules d’aventures clàssiques fins a pel·lícules experimentals abstractes, i fins i tot pel·lícules amb animals i paisatges.

Tanca els ulls i veu (i sent) la selva. Els arbres, la pluja, el vent i un antic cementiri d’elefants. Portant l’etnografia als límits del sentit, Casas transforma la història d’un elefant i del seu ‘mahout’ (cuidador) mentre emprenen el seu viatge final cap a un cementiri d’elefants sagrat i amagat. A mesura que avancen per la selva cap a aquest lloc mític, sorgeixen preguntes sobre la mort, la reencarnació, la immortalitat i la intersecció de les tradicions hindú i budista.

“Cementery” és una pel·lícula profundament sensorial sobre la memòria, el colonialisme, l’extinció i els llocs que no apareixen als mapes. Una road movie guiada per una veu en off, els increïbles sons de la selva i una investigació exhaustiva sobre el llenguatge dels elefants. És un rèquiem per tot allò desconegut, pel que queda per descobrir, pel nostre Shangri-La.

BESTIARI

És l’ànima darrere d’aquest projecte artístic de Carlos Casas a la Fundació. La pel·lícula pren com a punt de partida el text “Disputa de l’ase”, escrit el 1417 per Anselm Turmeda, considerat un dels fundadors de la literatura catalana. El text explica la història d’un home que, després d’adormir-se en un bosc idíl·lic, es desperta amb la capacitat d’entendre el llenguatge dels animals. En aquest moment, els animals inicien un judici per qüestionar la superioritat de la humanitat sobre altres éssers. El portaveu dels animals és un ruc de cua llarga que desafia l’antropocentrisme.

Aquest documental ret homenatge als animals que apareixen en el text, que exigeixen justícia interespècies, i submergeix l’espectador en un món hipnòtic de so i imatges d’animals i criatures que habiten els paisatges naturals —reals i imaginaris— dels parcs naturals i les àrees protegides de Catalunya, com ara: el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Parc Natural de Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, i el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, entre d’altres.

Amb aquesta obra, Casas actualitza i afirma la rellevància de la “Disputa de l’ase” en el context en què vivim, oferint un reconeixement significatiu dels drets de la natura i conscienciant sobre els efectes mediambientals dràstics causats per l’acció humana. Casas busca crear un diàleg profund i gairebé litúrgic entre espècies, permetent a l’espectador experimentar una connexió més orgànica i física amb altres éssers vius.

Biografia

Carlos Casas (Barcelona, 1974) és un cineasta i artista amb una trajectòria que abasta el cinema, el so i les arts visuals. Les seves pel·lícules, instal·lacions i paisatges sonors se centren en espais i comunitats que coexisteixen en simbiosi.

La seva pràctica artística qüestiona el cos i la seva connexió amb el lloc, la cultura, els mites i la imaginació arquetípica que ens configura. Els seus projectes solen implicar una recerca exhaustiva i una producció audiovisual que aborden el diàleg intercultural, la interacció etnoetològica, l’exploració del món, el diàleg interreligiós i la recerca d’arquetips mito-històrics que poden esdevenir vehicles per a un nou despertar.

L’obra de Casas sempre ha explorat les connexions entre els humans i altres espècies utilitzant la tecnologia més avançada per reproduir el so, ja que el so és el seu canal per «connectar amb, i transformar, en última instància, les mentalitats que obstaculitzen el nostre progrés sostenible com a espècie».

Les seves obres artístiques han estat presentades en exposicions internacionals com la Biennal de Venècia, la Biennal de Xangai, la Biennal de Bangkok i la Biennal d’Istanbul. Les seves pel·lícules s’han projectat i han guanyat premis en festivals d’arreu del món, incloent-hi el Festival de Cinema de Venècia, el Festival Internacional de Cinema de Rotterdam, el Festival Internacional de Cinema de Buenos Aires, el Festival Internacional de Cinema de la Ciutat de Mèxic, el FID de Marsella i d’altres. La seva obra s’ha exposat i presentat en institucions i galeries d’art internacionals, com ara la Tate Modern de Londres; la Fondation Cartier, el Palais de Tokyo, el Centre Pompidou de París, el Hangar Bicocca de Milà, el CCCB de Barcelona, Matadero Madrid, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid, el MAAT de Lisboa, el GAM de Torí, el Bozar i el Kunsten Festival des Arts de Brussel·les, entre d’altres.