Claudio Zulian, “La montagna incantata”

Retrats polifònics: reescriure el present

La polifonia no és només la coexistència de diverses veus, sinó la capacitat d’escoltar-les alhora sense reduir-les a una de sola. Implica una forma d’atenció que assumeix la simultaneïtat, el desacord i la superposició com a condicions de sentit. En l’obra de Claudio Zulian aquesta lògica relacional travessa la imatge, el so i el relat, així com el mateix gest de treballar amb altres.

Abans de desenvolupar la seva trajectòria com a cineasta i artista visual, la seva formació musical va situar l’escolta, el ritme i la relació entre registres com a aprenentatges fonamentals. D’aquella experiència inicial en perdura una concepció de la creació com a espai compartit, on cada veu manté la seva singularitat i on el conjunt no s’articula des de la jerarquia, sinó des dels vincles.

Traslladada al cinema i a la pràctica artística, aquesta sensibilitat es concreta en projectes concebuts com a composicions obertes, configurades per temps, espais, presències i testimonis que coexisteixen. Les obres audiovisuals presentades en aquesta exposició –des de L’Avenir (2004) i A través del Carmel (2006) fins a A lo mejor (2007) i La montaña mágica (2023)– activen un espai on convergeixen memòries, trajectòries vitals i maneres diverses d’habitar el món.

Lluny de funcionar com a il·lustracions d’un discurs previ, aquests projectes construeixen el relat des de l’experiència situada, tocant allò real i concret, i mantenint una tensió constant entre el fet individual i el col·lectiu. La dimensió política de l’obra de Zulian es manifesta en l’atenció a la quotidianitat: els petits gestos, els ritmes de vida, les formes de treball i els desplaçaments. Les seves pel·lícules atenen processos de transformació en curs i entenen la memòria com un territori viu, en constant reescriptura.

Des del punt de vista cinematogràfic, l’ús del pla seqüència i l’atenció a la durada reforcen una ètica de la continuïtat: el temps no es fragmenta i l’experiència es desplega sense interrupcions artificials. La càmera acompanya processos de canvi –vitals, urbans, socials o simbòlics– i permet que emergeixin els ritmes quotidians, els rituals comunitaris i les diferents maneres de relacionar-se amb l’espai.

En conjunt, l’obra de Zulian configura una experiència d’atenció compartida en què les dimensions particulars i comunitàries entren en diàleg, i on la polifonia esdevé una manera de pensar les relacions i de situar-nos en el present.

Sofia Moisés Pizà

S’Ubac: la veu com a espai de tensió

La instal·lació S’Ubac, concebuda a partir d’una intensa investigació al municipi de Sa Pobla ara fa més de vint anys, és una obra clau en la trajectòria de Claudio Zulian. Presentada per primera vegada l’any 2000, la peça es reactiva en un nou context espacial i temporal que transforma les condicions de percepció i recepció.

Es tracta d’una obra poètica i política que configura una arquitectura acústica a partir de fragments de testimonis orals d’una comunitat concreta: relats del passat, cants populars vinculats al treball al camp, paisatges sonors i els ritmes tradicionals de la ximbomba. Mitjançant procediments de repetició, serialització i desplaçament, l’obra proposa una imatge complexa d’un territori on memòria, identitat i experiència quotidiana s’entrellacen, i on les formes de vida heretades i les condicions del present es troben sense una jerarquia fixa.

El tractament musical de les veus manté el sentit de la paraula i del cant, tot accentuant-ne els ritmes interns, els timbres i les entonacions. El muntatge sonor, concebut inicialment per al bosc de Crestatx i reconfigurat per als jardins de la Fundació Miró, posa en relació dos contextos diferents i fa emergir nous desplaçaments de sentit.

El gemec de la ximbomba genera un teixit rítmic que remet tant a les tradicions musicals com als sons naturals; els molins d’aigua evoquen cicles lents i persistents, i els sorolls domèstics contemporanis irrompen en la lectura de les làpides del cementiri de Sa Pobla, llegides en primera persona com si fossin missatges deixats en un contestador automàtic.

Així, l’espai es construeix com una dramatització sonora de les tensions temporals i socials. S’Ubac proposa una escolta que permet pensar-nos històricament, llegir el present des de la seva densitat i reconèixer, en les veus que narren i canten, les continuïtats i fractures que configuren la memòria col·lectiva.

Sofia Moisés Pizà

Audiovisuals

L’AVENIR, 2004

Instal•lació de vídeo i pel•lícula.
Format: 16:9
Durada: 23 min. B/N
Patrocini: Culture Commune – Scène Nationale du Bassin minier du Pas-de-Calais, amb Lille 2004 – Capital Europea de la Cultura, la Comunitat Europea (Fons Social Europeu), el Ministeri de Cultura (DRAC Nord-Pas de Calais), el Consell Regional de Nord-Pas de Calais, el Consell General de Pas-de-Calais i la Communauté d’agglomération de Lens/Liévin
Premis:
– Colom d’Argent al Festival de Cinema Documental i d’Animació de Leipzig 2005
– Premi Ecumènic al Festival de Cinema Documental i d’Animació de Leipzig 2005
– Premi al Millor Curtmetratge Documental al Festival de Cinema Digital de Viña del Mar 2006
– Segon premi al Millor Documental al Festival de Cinema Mediterrani, Siroki Brijeg, 2007
– Menció Especial del Jurat al Festival Internacional de Cinema i Arts Digitals, Girona 2007

L’Avenir es va rodar al poble de Meurchin (Lille), al nord-oest de França. Aquesta regió va experimentar un període de gran prosperitat econòmica a causa de la presència de mines de carbó, però a partir de la dècada de 1960 va patir un declivi industrial inexorable. Les innombrables trobades amb els veïns —que van ser d’una amabilitat absoluta— la preocupació pel futur —personal, del poble i de la regió— va emergir com l’eix central al voltant del qual giraven moltes imatges i històries. La sèrie de plans seqüència que conformen L’Avenir retrata alguns dels habitants de la ciutat dins de les seves llars, als seus llocs de treball o d’oci, mentre les seves veus en comentaris fora de camp qüestionen les seves pròpies vides i el seu futur.

A TRAVÉS DEL CARMEL, 2026

Instal•lació de vídeo i documental de llargmetratge
Format: 16:9
Durada: 92 min.
Producció: Acteon per a Televisió de Catalunya
Col•laboració: Institut Català d’Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya.
Premis:
– Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya
– Premi Ciutat de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona

Claudio Zulian i el seu equip van treballar durant un any al barri del Carmel de Barcelona, un barri obrer situat en un turó de la ciutat, construït per immigrants als anys cinquanta i seixanta i amb una llarga història de lluites veïnals, gràcies a les quals ara és un lloc decent per viure. Gairebé quaranta grups i quinze persones, sumant-ne més de cent, van participar en la concepció i el rodatge d’aquesta seqüència de 92 minuts. El resultat va ser un registre audiovisual de gairebé dues hores de vida de barri filmat sense interrupció durant tot el dia, el 10 de febrer de 2006, de 4 a 6 de la tarda. Els residents van obrir les seves llars, tallers i ocupacions diàries i ens van explicar com és un dia quotidià, on es resumeix l’origen i el futur de tota vida.

A LO MEJOR, 2007

Instal•lació de vídeo i pel•lícula
Format: 16:9
Durada: 13 min.
Producció: Espai d’Art Contemporani de Castelló per a l’exposició Nuestra hospitalidad (Our Hospitality), comissariada per Rodrigo Alonso.
Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC)
Col•laboració: Favius Buzatoaia, Maria Panait, Bebe Panait, Claudia Popescu, Mihai Gagiu, Corina Gheorghe. Veus en castellà: Lia Opris, Ion Adrian Alani.
Premis:
– Millor Documental Creatiu al Canarias Mediafest 2008

Claudio Zulian va treballar durant diversos mesos amb un grup d’immigrants romanesos a Castelló de la Plana. Tanmateix, en lloc de representar la ciutat des de la perspectiva dels immigrants, l’artista va optar per capturar les fantasies dels seus familiars i amics, que havien quedat a Romania i, per tant, només coneixien Castelló a través de les històries i imatges enviades des d’Espanya. En els testimonis d’aquests familiars i amics, la ciutat adquireix un aspecte fantàstic; les relacions humanes i laborals, d’altra banda, són molt concretes.

Les veus originals en romanès han estat doblades per una dona i un home romanesos que fa temps que viuen a Espanya. L’accent és el viatge que ha fet el llenguatge.

LA MONTAGNA INCANTATA, 2023

Documental de llargmetratge i expanded cinema
Format: 16:9, B/N
Durada: 102 min
Producció: Acteon
Coproducció: Jolefilm (Itàlia)
Premis:
-Premi del Director “Testimoni del nostre temps” a la Gala de Cultura de Campodarsego 2023

A La muntanya màgica de Thomas Mann, pacients i personal mèdic conviuen en un sanatori de luxe, aïllats del món. El llibre, de fet, construeix una metàfora d’una època malalta. Inspirat per la meva lectura, vaig recuperar algunes imatges que vaig enregistrar durant la pandèmia i el confinament del 2020. Han passat uns quants anys des de llavors, i ara, a l’estil de Thomas Mann, les ciutats buides i la gent aïllada a casa es poden veure com una radiografia de la nostra vida quotidiana actual, amb les seves bastides secretes i malalties intangibles. La muntanya màgica és una pel·lícula coral en què vint persones d’un racó del Vèneto —abans una terra agrícola pobra i ara una rica regió industrial— del nord-est d’Itàlia exploren les seves pròpies vides i el seu entorn en aquells temps estranys. Suspesos en el buit i el silenci, rics i pobres, nadius i immigrants, dones, homes, nens i avis, es qüestionen les esperances i les dificultats de la nostra existència.

Activitat paral·lela: Documental i conversa entre Jordi Ballò i Claudio Zulian.

• Quan: 21 de maig – 20 h.
• On: Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca – Auditori

Durada: 88 min.
Versió: Versió original amb subtítols
Producció: Acteon
Coproducció: 3Cat, RTVE, La Charito Films, Eddie Saeta, Caixaforum +
Col·laboradors: Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) de la Generalitat de Catalunya, Films 59, Mercury Films, ICAA, Institut Ramon Llull, Xarxa Audiovisual Local, Antaviana.
Premis:
-Premi del públic al Festival Memorimage de Reus, 2025
Festivals:
-Festival de Cinema de Venècia – Competició 2024
-Festival de Cinema de Valladolid – Seminci 2024
-Festival Internacional de Cinema de Buenos Aires – BAFICI 2025
-Festival D’A, Barcelona 2025
-Festival de Cinema de São Paulo 2025

Aquest és el primer documental dedicat a la vida i l’obra de Pere Portabella (Barcelona, 1927), fet per Claudio Zulian (A través del Carmel, Born) amb fragments de pel·lícules, xerrades, conferències i entrevistes amb el mateix Portabella en diferents mitjans al llarg de la seva carrera com a cineasta i polític. Tot plegat està emmarcat per reflexions de crítics, directors de cinema i historiadors que han estat implicats en el seu art i han participat en les seves obres. Gràcies a Jordi Ballò, Jonathan Rosenbaum i Luis E. Parés, entre d’altres, ens endinsem en els reptes que hi ha darrere dels esforços creatius d’un artista total.

Biografies

Claudio Zulian: Va néixer a Itàlia (Campodarsego, Pàdua) el 1965 i actualment resideix a Barcelona, Espanya. Té un doctorat en Estètica, Ciència i Tecnologia de les Arts per la Universitat de París-Saint-Denis (França). És l’autor d’una obra polifacètica que abasta les arts visuals i sonores, el cinema, la televisió, la música, el teatre i la literatura. Una part significativa de la seva obra es caracteritza per una sensibilitat envers les qüestions socials i polítiques i per la recerca de l’especificitat en cada mitjà en què treballa. Ha impartit cursos, tallers i conferències en diverses universitats i centres culturals i artístics, i escriu regularment per a revistes i diaris.

Ha exposat individualment en centres i museus com el Centro Galego de Arte Contemporáneo, el Caixafòrum Barcelona i el Jeu de Paume (París), entre d’altres.

Els seus llargmetratges i documentals han participat i han guanyat premis en festivals internacionals com els de Nova York, Sydney, Singapur, Leipzig i Milà. Va guanyar el Premi de la Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional de Catalunya per A través del Carmel (2010), i la seva filmografia inclou obres com Sin Miedo (2017). No nacimos refugiados (2020), La montaña mágica (2023) i Constel.lació Portabella (2024), que va tenir l’estrena mundial al Festival de Cinema de Venècia.

Pere Portabella: Un gran cineasta espanyol: les seves pel·lícules No compteu amb els dits, Nocturno 29, Vampir–cuadecuc, Umbracle, Pont de Varsòvia i El silenci abans de Bach han estat referències fonamentals per a una cultura cinematogràfica influent i alternativa. Portabella també ha estat un productor molt important: li devem El cochecito de Marco Ferreri i Viridiana de Luis Buñuel. També ha estat un polític molt destacat: va ser elegit senador de l’Assemblea Constituent espanyola i la seva signatura figura a la Constitució espanyola de 1978.

Llibre de l’artista

Presentació:

• Librería “La biblioteca de Babel”
  C/Arabí, 3. 07003 Palma. Tel. 971 721 442
• 09.04.26
• 19 h 
• Més informació sobre la publicació aquí