Claudio Zulian, “La montagna incantata”

Va néixer a Itàlia (Campodarsego, Pàdua) el 1965 i actualment resideix a Barcelona, Espanya. Té un doctorat en Estètica, Ciència i Tecnologia de les Arts per la Universitat de París-Saint-Denis (França). És l’autor d’una obra polifacètica que abasta les arts visuals i sonores, el cinema, la televisió, la música, el teatre i la literatura. Una part significativa de la seva obra es caracteritza per una sensibilitat envers les qüestions socials i polítiques i per la recerca de l’especificitat en cada mitjà en què treballa. Ha impartit cursos, tallers i conferències en diverses universitats i centres culturals i artístics, i escriu regularment per a revistes i diaris.

Ha exposat individualment en centres i museus com el Centro Galego de Arte Contemporáneo, el Caixafòrum Barcelona i el Jeu de Paume (París), entre d’altres.

Els seus llargmetratges i documentals han participat i han guanyat premis en festivals internacionals com els de Nova York, Sydney, Singapur, Leipzig i Milà. Va guanyar el Premi de la Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional de Catalunya per A través del Carmel (2010), i la seva filmografia inclou obres com Sin Miedo (2017). No nacimos refugiados (2020), La montaña mágica (2023) i Constel.lació Portabella (2024), que va tenir l’estrena mundial al Festival de Cinema de Venècia.

Instal·lació sonora

S’UBAC, 2000

Instal·lació sonora
Format: 28 canals d’àudio.
Durada: Variable
Producció: Acteon.
Patrocini: XXI Festival Encontre Internacional de Compositors (Palma de Mallorca) i Fundació ACA
Veus (enregistrades): Antoni Caimari, Alexandre Ballester, Llorenç Mascaró, Maria Antònia i Margalida Vallespir, Francisca i Isabel Crespí, Antoni Vallès, Antònia Socias, Rafel Simó, Ferran Pizà i el seu fill Jaume, Sebastià Campins, Iolanda Seguí, Antònia Bisquerra, Marta Alcolea, Francesc Cantallops
Col·laboració: Laboratori de la Fundació PHONOS (IUA-UPF)

S’Ubac és el nom del bosc on té lloc cada any la peregrinació tradicional des de Sa Pobla fins a la capella de Crestatx, un espai sagrat. Claudio Zulian coneixia bé Sa Pobla i molts dels seus habitants, ja que a principis dels anys noranta va dirigir la Fundació ACA, situada a pocs quilòmetres. Li va semblar que el bosc era un lloc capaç de condensar la profunda tensió que recorre el poble —com tants altres avui dia—, on allò mític, religiós i popular coexisteix sense fissures amb la televisió, les xarxes socials, el turisme, la industrialització del camp i la tecnificació general de la vida.

També cal destacar la sorprenent vitalitat de la cultura pagesa popular de la zona, especialment el cant tradicional, que sovint és d’alta qualitat en la seva interpretació. Durant gairebé un any, Zulian va recollir testimonis orals, va gravar cançons i paisatges sonors, i va investigar arxius locals i textos literaris i acadèmics fins que va definir un nucli conceptual i formal per a l’obra.

La peça pretén crear una imatge dialèctica benjaminiana que reflecteixi les tensions d’un lloc considerat un paradigma: el xoc entre un passat viu en la memòria col·lectiva i una postmodernitat que ha arribat sense haver passat per una modernitat plena. En una zona històricament pobra, la duresa de la feina, el baix salari i la por al futur —malgrat el benestar relatiu del present— emergeixen com a temes centrals. Les cançons que tanquen cada secció vocal són cançons de treball.

S’Ubac està estructurat al voltant de cinc grups de materials sonors. Els principals són: les veus dels habitants i els ritmes de la ximbomba, que acompanyen les cançons populars. El seu tractament respon a la lògica formal contemporània, basada sobretot en la serialització i la repetició.

Els cinc temes són: la memòria viva del passat; la definició de la identitat mallorquina; els problemes socials del present; l’autoreflexió; i, finalment, una operació poètica: una dona, un home i una noia llegeixen en primera persona les làpides del cementiri de Sa Pobla, com si fossin missatges deixats en un contestador automàtic d’una casa moderna, els sons característics de la qual també es poden sentir. El passat sempre és un tret del present.

Audiovisuals

L’AVENIR, 2004

Instal•lació de vídeo i pel•lícula.
Format: 16:9
Durada: 23 min. B/N
Patrocini: Culture Commune – Scène Nationale du Bassin minier du Pas-de-Calais, amb Lille 2004 – Capital Europea de la Cultura, la Comunitat Europea (Fons Social Europeu), el Ministeri de Cultura (DRAC Nord-Pas de Calais), el Consell Regional de Nord-Pas de Calais, el Consell General de Pas-de-Calais i la Communauté d’agglomération de Lens/Liévin
Premis:
– Colom d’Argent al Festival de Cinema Documental i d’Animació de Leipzig 2005
– Premi Ecumènic al Festival de Cinema Documental i d’Animació de Leipzig 2005
– Premi al Millor Curtmetratge Documental al Festival de Cinema Digital de Viña del Mar 2006
– Segon premi al Millor Documental al Festival de Cinema Mediterrani, Siroki Brijeg, 2007
– Menció Especial del Jurat al Festival Internacional de Cinema i Arts Digitals, Girona 2007

L’Avenir es va rodar al poble de Meurchin (Lille), al nord-oest de França. Aquesta regió va experimentar un període de gran prosperitat econòmica a causa de la presència de mines de carbó, però a partir de la dècada de 1960 va patir un declivi industrial inexorable. Les innombrables trobades amb els veïns —que van ser d’una amabilitat absoluta— la preocupació pel futur —personal, del poble i de la regió— va emergir com l’eix central al voltant del qual giraven moltes imatges i històries. La sèrie de plans seqüència que conformen L’Avenir retrata alguns dels habitants de la ciutat dins de les seves llars, als seus llocs de treball o d’oci, mentre les seves veus en comentaris fora de camp qüestionen les seves pròpies vides i el seu futur.

A TRAVÉS DEL CARMEL, 2026

Instal•lació de vídeo i documental de llargmetratge
Format: 16:9
Durada: 92 min.
Producció: Acteon per a Televisió de Catalunya
Col•laboració: Institut Català d’Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya.
Premis:
– Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya
– Premi Ciutat de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona

Claudio Zulian i el seu equip van treballar durant un any al barri del Carmel de Barcelona, un barri obrer situat en un turó de la ciutat, construït per immigrants als anys cinquanta i seixanta i amb una llarga història de lluites veïnals, gràcies a les quals ara és un lloc decent per viure. Gairebé quaranta grups i quinze persones, sumant-ne més de cent, van participar en la concepció i el rodatge d’aquesta seqüència de 92 minuts. El resultat va ser un registre audiovisual de gairebé dues hores de vida de barri filmat sense interrupció durant tot el dia, el 10 de febrer de 2006, de 4 a 6 de la tarda. Els residents van obrir les seves llars, tallers i ocupacions diàries i ens van explicar com és un dia quotidià, on es resumeix l’origen i el futur de tota vida.

A LO MEJOR, 2007

Instal•lació de vídeo i pel•lícula
Format: 16:9
Durada: 13 min.
Producció: Espai d’Art Contemporani de Castelló per a l’exposició Nuestra hospitalidad (Our Hospitality), comissariada per Rodrigo Alonso.
Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC)
Col•laboració: Favius Buzatoaia, Maria Panait, Bebe Panait, Claudia Popescu, Mihai Gagiu, Corina Gheorghe. Veus en castellà: Lia Opris, Ion Adrian Alani.
Premis:
– Millor Documental Creatiu al Canarias Mediafest 2008

Claudio Zulian va treballar durant diversos mesos amb un grup d’immigrants romanesos a Castelló de la Plana. Tanmateix, en lloc de representar la ciutat des de la perspectiva dels immigrants, l’artista va optar per capturar les fantasies dels seus familiars i amics, que havien quedat a Romania i, per tant, només coneixien Castelló a través de les històries i imatges enviades des d’Espanya. En els testimonis d’aquests familiars i amics, la ciutat adquireix un aspecte fantàstic; les relacions humanes i laborals, d’altra banda, són molt concretes.

Les veus originals en romanès han estat doblades per una dona i un home romanesos que fa temps que viuen a Espanya. L’accent és el viatge que ha fet el llenguatge.

LA MONTAGNA INCANTATA, 2023

Documental de llargmetratge i expanded cinema
Format: 16:9, B/N
Durada: 102 min
Producció: Acteon
Coproducció: Jolefilm (Itàlia)
Premis:
-Premi del Director “Testimoni del nostre temps” a la Gala de Cultura de Campodarsego 2023

A La muntanya màgica de Thomas Mann, pacients i personal mèdic conviuen en un sanatori de luxe, aïllats del món. El llibre, de fet, construeix una metàfora d’una època malalta. Inspirat per la meva lectura, vaig recuperar algunes imatges que vaig enregistrar durant la pandèmia i el confinament del 2020. Han passat uns quants anys des de llavors, i ara, a l’estil de Thomas Mann, les ciutats buides i la gent aïllada a casa es poden veure com una radiografia de la nostra vida quotidiana actual, amb les seves bastides secretes i malalties intangibles. La muntanya màgica és una pel·lícula coral en què vint persones d’un racó del Vèneto —abans una terra agrícola pobra i ara una rica regió industrial— del nord-est d’Itàlia exploren les seves pròpies vides i el seu entorn en aquells temps estranys. Suspesos en el buit i el silenci, rics i pobres, nadius i immigrants, dones, homes, nens i avis, es qüestionen les esperances i les dificultats de la nostra existència.

Activitat paral·lela: Documental i conversa entre Jordi Ballò i Claudio Zulian.

• Quan: març de 2026 
• On: Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca – Auditori

Durada: 88 min.
Versió: Versió original amb subtítols
Producció: Acteon
Coproducció: 3Cat, RTVE, La Charito Films, Eddie Saeta, Caixaforum +
Col·laboradors: Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) de la Generalitat de Catalunya, Films 59, Mercury Films, ICAA, Institut Ramon Llull, Xarxa Audiovisual Local, Antaviana.
Premis:
-Premi del públic al Festival Memorimage de Reus, 2025
Festivals:
-Festival de Cinema de Venècia – Competició 2024
-Festival de Cinema de Valladolid – Seminci 2024
-Festival Internacional de Cinema de Buenos Aires – BAFICI 2025
-Festival D’A, Barcelona 2025
-Festival de Cinema de São Paulo 2025

Aquest és el primer documental dedicat a la vida i l’obra de Pere Portabella (Barcelona, 1927), fet per Claudio Zulian (A través del Carmel, Born) amb fragments de pel·lícules, xerrades, conferències i entrevistes amb el mateix Portabella en diferents mitjans al llarg de la seva carrera com a cineasta i polític. Tot plegat està emmarcat per reflexions de crítics, directors de cinema i historiadors que han estat implicats en el seu art i han participat en les seves obres. Gràcies a Jordi Ballò, Jonathan Rosenbaum i Luis E. Parés, entre d’altres, ens endinsem en els reptes que hi ha darrere dels esforços creatius d’un artista total.

PERE PORTABELLA. Un gran cineasta espanyol: les seves pel·lícules No compteu amb els dits, Nocturno 29, Vampir–cuadecuc, Umbracle, Pont de Varsòvia i El silenci abans de Bach han estat referències fonamentals per a una cultura cinematogràfica influent i alternativa. Portabella també ha estat un productor molt important: li devem El cochecito de Marco Ferreri i Viridiana de Luis Buñuel. També ha estat un polític molt destacat: va ser elegit senador de l’Assemblea Constituent espanyola i la seva signatura figura a la Constitució espanyola de 1978.