Oiseau dans un paysage
Edifici Moneo
L'edifici Moneo, seu actual de Miró Mallorca Fundació, es va inaugurar el 1992. Projectat per l'arquitecte Rafael Moneo és el resultat de la donació de Pilar Juncosa, vídua de Miró, a la Ciutat de Palma.
-
Espai d'exposició
- Espai Estrella
- Espai Zero
-
Dates
- 3 juny 2016 — 11 juny 2017
-
Inauguració
- 3 juny 2016
- 19:00
Joan Miró. Mirades a la col·lecció
L’exposició “Joan Miró. Mirades a la col·lecció” presenta al públic una selecció d’obres que conforma una part important dels fons artístic de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. S’hi inclouen 146 obres entre pintura, dibuix, escultura i obra gràfica que mostren la varietat de materials, tècniques i procediments utilitzats, i que testimonien aquest afany insaciable de cerca que va caracteritzar la trajectòria creativa de Miró.
Carta de Joan Miró a Pierre Matisse, 17 d’abril de 1954.“Aquest lloc és meravellós, has de visitar-lo algun dia, és molt internacional i, al mateix temps, molt aïllat de la resta del món.”
Una fotografia de Joan Miró, datada el 1956 i tres obres de gran potència expressiva, en el seu gest i tractament del color (Sense títol, 1978; Sense títol, 1978 i Sense títol, 1978) ens donen la benvinguda. “Mirades a la col.lecció” ens introdueix a l’univers creatiu de l’artista, en el mateix edifici que va projectar l’arquitecte Rafael Moneo el 1992 i que constitueix un lloc idoni, un espai destinat a acollir i mostrar al públic l’essència de la creació mironiana corresponent a la seva darrera etapa.
Sense títol
Sense títol
Sense títol
Raillard, Georges, Conversaciones con Miró. Barcelona, Granica, 1978, p. 46.Els dibuixos que de vegades faig abans de realitzar algunes teles són un document íntim… em serveixen per a arribar a una depuració plàstica completa
L’exposició s’obre al visitant amb una interessant representació de dibuixos damunt diferents materials com paper o cartolina, que ens mostra la predilecció de l’artista pels papers reutilitzats sense importar-li l’estètica i enriquits, en el seu conjunt, amb color a través de tècniques com tinta xinesa, guaix, pastís, bolígraf, llapis de cera o de grafit. Constitueix un clar exponent dels somnis que varen habitar en l’imaginari de Miró i que ens revelen sovint les virtuts de la seva pintura. Aquests dibuixos no són només estudis per a pintura, sinó obres per dret propi.
A la part central de l’espai, l’escultura Personnage, 1973, ens recorda el Miró dels anys trenta en el seu intent d’“assassinar la pintura” quan utilitza elements heterogenis en la composició. L’obra dialoga amb els dibuixos preparatoris Femme I; Femme II; Femme, 1973, un dels quals ens revela l’estudi previ que realitzava l’artista per a l’elaboració de l’escultura.
