Edifici Moneo

Espai Cúbic

L'edifici Moneo, seu actual de Miró Mallorca Fundació, es va inaugurar el 1992. Projectat per l'arquitecte Rafael Moneo és el resultat de la donació de Pilar Juncosa, vídua de Miró, a la Ciutat de Palma.

  • Espai d'exposició

    • Espai Cúbic
  • Dates

    • 24 març — 1 setembre 2022
  • Inauguració

    • 23 març 2022
    • 19:00
Exposicions

“Miró més enllà del llenç”

24 març — 1 setembre 2022

Els suports físics emprats per Joan Miró al llarg dels anys van des del tradicional llenç, que arriba fins i tot a estripar i perforar, a diferents qualitats de papers, fustes i cartons, fins a materials insòlits com paper de vidre, suro, arpillera, lona, pells, fibrociment, Masonita, Celotex i metalls com coure o alumini.

Sense títol, sense data. Pintura. Oli, guix i llapis de grafit damunt masonita

A la coneguda intenció de Miró d’anar més enllà de la pintura, de relegar el virtuosisme tècnic en favor d’una profunda realitat poètica, se li suma la voluntat d’experimentació amb tot tipus de mitjans i tècniques. L’aspecte material de la seva obra, l’elecció del suport físic i l’instrument, contribueix de manera decisiva tant al xoc inicial com al resultat final i el seu efecte sobre l’espectador. El mateix Miró parla de com aquest primer gest el situa en un cert estat d’ànim, imprescindible per a afrontar la feina.

Els suports físics emprats per Joan Miró al llarg dels anys van des del tradicional llenç, que arriba fins i tot a estripar i perforar, a diferents qualitats de papers, fustes i cartons, fins a materials insòlits com paper de vidre, suro, arpillera, lona, pells, fibrociment, Masonita, Celotex i metalls com coure o alumini. La varietat de suports serveix de base a la seva experimentació amb tot tipus de tècniques: pintura, dibuix, collage, escultura o tapís, en la seva ànsia incansable per a abordar nous reptes artístics i obrir camins inexplorats.

Aquesta exposició recull una selecció de pintures damunt suports inusuals, elements descartats, reutilitzats o trobats als tallers que incorpora com a punt de partida i base de les seves obres, donant-los una segona vida. Miró no parteix d’una idea preconcebuda, sinó que es deixa guiar per la matèria, la trobada fortuïta i el xoc que provoca. El mateix procés creatiu es va adaptant als dictats i necessitats del material, donant curs a l’expressió més salvatge de l’artista.

"Le Lézard aux plumes d'or", 1971. Tapís. Llana, cotó i jute

A l’Espai Cúbic es mostren alguns exemples del treball amb Josep Royo a la tècnica del tapís, on el llenguatge mironià, en aquest cas les litografies de Le Lézard aux plumes d’or, es trasllada damunt un suport tèxtil. Serà sobretot amb els anomenats sobreteixims, dels quals es recullen alguns dibuixos preparatoris i fotografies, on Miró desafia els límits de la pròpia tècnica en l’exploració, manipulació i fins i tot destrucció del suport. En aquesta llibertat aconsegueix recuperar l’essència, una dimensió més profunda que s’amaga més enllà del llenç.

Sense títol, 1975-1978. Pintura. Oli i llapis de grafit damunt contraplacat

Sense títol, sense data. Pintura. Oli, acrílic, vernís i llapis de grafit damunt contraplacat

Sense títol, sense data. Pintura. Oli damunt cartó

Sense títol, 1978. Pintura. Oli i llapis de grafit damunt cartó

Sense títol, 1977. Pintura. Oli i acrílic damunt contraplacat

"Le Lézard aux plumes d'or". Llibre il·lustrat. Litografia damunt paper

Le lézard aux plumes d’or (La sargantana de les plomes d’or) és un text poètic de to marcadament surrealista inclòs en un quadern que Miró preparà entre 1936 i 1939 probablement pensant ja en un llibre. Es va publicar a l’any 1945 a la revista Cahiers d’Art sota el títol “Jeux poètiques”.

És un llibre completament construït a partir de la utilització de la litografia, emprada tant per a la realització de les quinze litografies que conté com per a la impressió de les pàgines de text, reproduint l’escriptura manuscrita de Miró. Aquesta solució, que identifica l’autor del text només en obrir el llibre, manté un perfecte equilibri entre la força del grafisme mironià i l’impacte visual de les imatges que conté el llibre.

L’exposició inclou cinc tapissos on podem observar totes aquestes qualitats. Es tracta d’obres inspirades en el llibre de poemes de Le lézard aux plumes d’or, il·lustrat i escrit per Joan Miró a l’any 1971, del qual exhibim cinc litografies.