“Retrobar Miró. La guspira màgica”

La trajectòria vital de Joan Miró és un viatge continu i un etern retorn. Des de la imponent escala del paisatge als seus espais íntims de treball, deambulant als seus tallers o visitant ciutats i països, Miró torna una vegada i una altra als mateixos referents, recupera imatges del passat, reinterpreta el seu vocabulari de signes, arriba fins i tot a destruir la seva pròpia obra. Submergit en un procés de revisió i descobriment constants, en lloc de seguir un recorregut lineal, Miró sembla saltar d’endavant a enrere en el temps. Cada viatge d’anada i tornada és un nou començament.

Al llarg d’aquest camí, les “guspires màgiques” hi són sempre presents i alimenten la cerca creativa: objectes trobats, regals de la natura, estranyes matèries, art primitiu i popular, personatges del seu entorn, moments i llocs que marquen un punt d’inflexió… Recuperem el tema que explorava l’exposició “La guspira màgica”, la importància de la trobada fortuïta i de la troballa inesperada en la concepció de la seva obra, però aquesta vegada anem més enllà; a partir d’allò que és familiar generem un nou discurs—tal com treballa Miró.

El detonant no és allò desconegut sinó allò que l’envolta i que, simplement, requereix una nova mirada. Miró es retroba amb el seu propi passat, amb el seu primer mestre, amb la seva obra de joventut o amb el present del seu estudi, amb materials rebutjats o descartats en el propi procés, amb els espais de la seva quotidianitat, amb peces en curs a les quals torna reiteradament. Miró no hi descobreix, sinó que hi reconeix.

© Ernst Scheidegger © Successió Miró, 2026

L’obra mironiana es concep en un moviment perpetu i està marcada per una successió d’impactes i ruptures, imprescindibles per a continuar avançant, com passa a la seva darrera etapa a l’illa. Comença un període d’autocrítica en què Miró reacciona contra la seva obra anterior, no tant per a destruir-la sinó per a transcendir-la, arribant a incorporar la violència al procés creatiu. Mallorca li permet començar de nou.

Al final del recorregut el cercle es tanca i l’obra mateixa —la seva i la d’altres artistes— es converteix en “guspira màgica” i detonant d’imatges i projectes; mutant, canviant d’entorn, mida i material, sense deixar d’evocar el primer gest. Oiseau solaire i Oiseau lunaire encarnen aquesta transformació, evolucionant des dels primers exemplars dels anys quaranta, que cabien al palmell d’una mà, fins a assolir l’escala monumental i integrar-se al paisatge i la ciutat. Miró és ara generador de guspires.

Joan Miró. “Oiseau solaire”
© Successió Miró, 2026

Joan Miró. “Oiseau lunaire” Maqueta
© Successió Miró, 2026

Arxiu Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca
© per a totes les obres de Joan Miró: Successió Miró, 2026