Apunts biogràfics
Joan Miró i Mallorca
(Barcelona, 1893 — Palma, 1983)
Joan Miró Ferrà neix a Barcelona l’any 1893. Des de petit Miró es desplaça sovint a Tarragona i a Mallorca, paisatges que el marcaran profundament. La connexió amb la força de la terra, la llum i el cel d’aquests indrets són font d’inspiració i donen lloc a elements que configuraran part de la iconografia de la seva obra.
La relació intermitent i prolongada de Miró amb Mallorca està definida per tres moments clau: les seves estades d’infantesa i joventut amb la padrina materna a Sóller, el matrimoni amb la mallorquina Pilar Juncosa l’any 1929 i, finalment, un assentament definitiu de 1956 fins la seva mort l’any 1983.
Per a Joan Miró, Mallorca va significar un extraordinari lloc de creació en pau i llibertat, que reunia el que l’artista cercava: silenci. A l’edat de 63 anys es va instal·lar definitivament a Son Abrines, Cala Major, on va disposar de l’estudi “somiat”: el Taller Sert.
Posteriorment, Miró va adquirir la possessió veïnada de Son Boter, un casal del s.XVIII, i es configurà així un conjunt de tallers on l’artista va realitzar més de la tercera part de la seva obra.
Taillandier, Yvon. "Je travaille comme un jardinier", XXe siècle (París), 16 de febrer de 1963.“Jo treballo com un jardiner”
Aquesta etapa, així, no és de retir sinó un jardí fecund que Miró cultivà amb molta atenció i dedicació, per a utilitzar la metàfora de l’artista mateix que el 1959 afirmà: “Jo treballo com un jardiner”. La diversitat de camps creatius n’és el fruit: pintura, escultura, obra gràfica, dibuix, ceràmica o tapisseria. Un període de meditació i síntesi creativa que l’orientarà cap a noves direccions, desitjós “d’anar més enllà” –com solia dir–, infringint totes les normes tradicionals de l’expressió artística.
L’obra que en resulta en aquesta etapa és inconformista i suposa la ruptura de Miró amb ell mateix i el seu llenguatge plàstic. El xoc i l’obertura es reflecteixen en una major independència, llibertat d’expressió i radicalisme. El seu afany de recerca tècnica continuada i un diàleg constant amb els moviments d’avantguarda es tradueixen en obres on la influència de l’expressionisme americà, l’art oriental i la cultura popular es fa palesa.
La vida de Miró és regeix per la discreció, l’ordre i una dedicació absoluta a la creació, lluny de relats extravagants. Fet que contrasta amb la forta càrrega imaginària, lúdica o reivindicativa de la seva obra. Miró ha deixat un ampli llegat, testimoni del seu afany de treball i creador. Un “poeta aplicat”, tal com el descriu Jacques Dupin, un dels seus biògrafs.
És l’època d’un Miró reconegut, un pintor consagrat internacionalment i un artista que treballava silenciosament i incessantment. Varen ser gairebé 30 anys de fervent activitat i intensa aventura estètica, en què l’esperit de lluita i experimental no el varen abandonar mai.
Pilar Juncosa
(Palma, 1904 — 1995)
Pilar Juncosa Iglesias, esposa de Joan Miró i mecenes, va néixer a Palma l’any 1904. Els seus pares, Lambert Juncosa i Enriqueta Iglesias, tenien orígens catalans i la seva mare estava emparentada amb la padrina del pintor: eren cosines. De fet, les mares de Pilar i Joan varen ser criades juntes pels Ferrà –padrins de Miró- quan la primera es va quedar òrfena. Així, el vincle entre ells és present des de la infantesa.
Pilar Juncosa i Joan Miró es varen casar l’any 1929 i un any després va néixer a Barcelona la seva única filla, Maria Dolors Miró. La mallorquina va exercir durant mig segle de convivència una discreta però considerable influència en l’artista. En paraules de Miró mateix, “Pilar, la meva esposa, és una companya ideal per a mi. Sense ella, jo seria un orfe perdut en aquest món. Fora del meu treball, no tinc cap noció d’altres coses i de com cal organitzar-se. Ella és el meu àngel de la guarda”[1]. Així, el matrimoni va formar una estable i compenetrada parella que va permetre equilibrar la balança vital entre ambdós.
La figura de Pilar Juncosa destaca per la seva generositat, que va ser decisiva per a la constitució de la Fundació i Pilar i Joan Miró a Mallorca el 1981, quan el matrimoni va posar-ne les bases amb la creació dels estatuts i les donacions del patrimoni artístic i documental que hi contenia. Ella va completar el llegat de Miró, basat en la cessió dels tallers de treball, quan l’any 1986, després de la mort de l’artista, planteja la necessitat de construir un edifici per albergar la seu fundacional i anuncia la donació dels terrenys on actualment es troba el museu, a més de subhastar 42 obres a la casa Sotheby’s per tal de construir-ne l’edifici, que es va inaugurar l’any 1992.
[1] Raillard, G. Conversaciones con Joan Miró. Granica, Barcelona, 1978
Cronologia
1893
Miró amb els seus pares i la seva germana Dolors, 1902. Arxiu Successió Miró
El 20 d’abril neix a Barcelona Joan Miró i Ferrà en el si d’una família de tradició artesanal. El pare, Miquel Miró i Adzaries és orfebre i rellotger. Quatre anys després neix la seva germana Dolors Miró i Ferrà.
1900
Inicia els seus estudis a l’escola primària, on solament troba motivació en les classes de dibuix. A partir d’aquest any estiueja amb els seus avis paterns a Cornudella (Tarragona) i materns a Sóller (Mallorca).
1906
Realitza el seu primer quadern de dibuix conservat, on plasma els paisatges realitzats durant les seves estades a casa dels seus avis.
Seguint les indicacions del seu pare, l’any seguent, es matricula a l’Escola de Comerç de Barcelona i paral·lelament acudeix a l’Escola de Belles Arts de la Llotja, on estudia amb Modest Urgell i Josep Pascó.
1908
Primer oli pintat per Joan Miró. Sense títol, 1908 © Successió Miró 2018. FPJM-116. 1a
Pinta el seu primer paisatge a l’oli, actualment conservat a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca.
1910
Treballa en el magatzem de la Drogueria Dalmau Oliveres. L’Ajuntament de Barcelona organitza una exposició de retrats i dibuixos, on la seva obra serà exposada per primera vegada.
La inadaptació al treball afecta negativament el seu estat d’ànim i salut. Això provoca que la seva família accepti la seva decisió, l’any seguent, de dedicar-se exclusivament a la pintura i passa la seva convalescència a la masia de Mont-roig. Exposa en la “VI Exposició Internacional d’Art”.
1912
Es matricula a l’Escola d’Art de Francesc Galí de Barcelona, on coneix a Josep Francesc Ràfols, Enric Cristòfol Ricart i Joan Prats. Dibuixa nus, ballarines, personatges de circ o escenes del carrer o el port.
1913
Ingressa en el Cercle Artístic de Sant Lluc fins l’any 1918. Assisteix a classes de dibuix i treballa estudiant la figura humana del model natural.
1914
Comença la Primera Guerra Mundial i Barcelona es converteix en una destinació d’exili per a artistes europeus.
1915
Al costat d’Enric Cristòfol Ricart, lloga un estudi que utilitzarà fins a 1916. Entaula amistat amb Josep Llorens Artigas.
1916
Coneix el marxant Josep Dalmau i freqüenta la seva galeria, un lloc de trobada d’artistes refugiats de la guerra. Durant l’estiu es dedica a pintar a la masia de Mont-roig.
1917
Per mitjà de Dalmau coneix a Francis Picabia. S’interessa per la poesia i per les revistes d’avantguarda catalanes i franceses com Nord-Sud de Pierre Reverdy i SIC d’Albert Birot.
1918
Article del diari Vila-Nova, 15 de febrer de 1918. Caligrama sobre Miró en el qual s’anuncia l’exposició a les Galeries Dalmau © Arxiu de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. H-0002
Forma part de l’Agrupació Courbet. Primera exposició individual a les Galeries Dalmau de Barcelona. Finalitza la Primera Guerra Mundial.
1919
Mas Miró, Mont-roig c.1911. Arxiu Successió Miró
S’instal·la a Mont-roig i projecta un futur viatge a París. Exposició de dibuixos a l’Agrupació Courbet, a les Galeries Layetanas de Barcelona, entitat que es dissol a finals d’any.
1920
Primer viatge a París, on visita el taller de Picasso. Dedica el seu temps a visitar museus i exposicions. Torna a Mont-roig on realitza una sèrie de natures mortes.
1921
Segon viatge a París. Treballa a l’estudi de la rue Blomet de Montparnasse. Coneix a André Masson, veïnat seu, i entaula amistat amb Pierre Reverdy, Max Jacob, Tristan Tzara i Maurice Raynal. Primera exposició individual a la Galerie La Licorne. Comença la seva famosa obra La masia, que acaba a París l’any 1922.
1922
Exposa la seva obra La masia en el “Salon d’Automne” de París, gràcies a Léonce Rosenberg, historiador de l’art, col·leccionista i editor.
1923
Coneix els escriptors Ernest Hemingway, Henry Miller, Jacques Prévert i Benjamin Péret. Pinta Metamorfosejant la realitat i aplica un nou sistema de signes. Cop d’estat de Primo de Rivera a Espanya.
1924
Coneix a André Breton, Louis Aragon i Paul Éluard. La seva relació amb poetes fa que la seva plàstica s’apropi més al concepte de la poesia i al surrealisme. Comença el Carnestoltes d’Arlequí.
1925
Comença a pintar les teles conegudes com a pintures oníriques. Participa en la primera exposició col·lectiva de la “Peinture surréaliste”, juntament amb Max Ernst, Paul Klee, Man Ray, De Chirico, André Masson, Pablo Picasso i Pierre Roy. El catàleg d’aquesta exhibició és escrit per André Breton i Robert Desnos.
1926
Pamflet llançat pels surrealistes per tal de boicotejar l’estrena del ballet Romeo and Juliet al Théâtre Sarah Bernhardt de París el 18 de maig de 1926. © Arxiu de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. H-0074
Treballa amb Max Ernst en els decorats i el vestuari del ballet Romeo i Julieta, produït pels Ballets Russos de Diaghilev. El grup surrealista, contrari a aquesta col·laboració, promou una acció de protesta. Pierre Loeb succeeix a Jacques Vivot com el seu marxant. Mor el seu pare.
1927
Primera referència documentada del desig de l’artista “d’assassinar la pintura”. S’estrena a l’àmbit de la il·lustració literària amb Gertrudis, de J.V. Foix. Participa en la seva primera exposició col·lectiva als Estats Units a “An International Exhibition of Modern Art Assembled by The Société Anonyme”, organitzada per Marcel Duchamp i Katherine J. Dreier al Brooklyn Museum of New York. Coneix al comissari i crític d’art James Johnson Sweeney.
1928
Viatja a Bèlgica i Holanda. Pinta la sèrie Interiors holandesos. Primer viatge a Madrid on visita el Museu del Prado. Coneix a l’artista Alexander Calder. Compon els primers “quadres-objecte” i “collages”.
1929
Joan Miró i Pilar Juncosa el dia del seu casament a Villa Enriqueta. Palma de Mallorca, 12 d’octubre de 1929 © Successió Miró
Contreu matrimoni amb la mallorquina Pilar Juncosa, a qui coneix en els seus nombrosos viatges a Palma. Viuen a París fins el 1932. Realitza els Retrats imaginaris i les primeres litografies per il·lustrar el llibre de Tristan Tzara, L’Arbre des voyageurs.
1930
Joan Miró i la seva esposa Pilar Juncosa amb la seva filla Maria Dolors, 1933
© Successió Miró
Neix la seva filla Maria Dolors. Coneix Els artistes Pierre Matisse i Alberto Giacometti. Cerca noves alternatives a la pintura convencional i realitza les seves primeres “construccions”.
1931
Inicia la sèrie de pintures sobre paper Ingres i “picto-objectes”. El ballarí i coreògraf Léonide Massine li encarrega els decorats i vestuari del ballet Jeux d’enfants. A Espanya es proclama la Segona República.
1932
La crisis econòmica l’obliga a establir-se a Barcelona, on entra en contacte amb els membres d’ADLAN i GATCPAC. Prats li presenta a Josep Lluís Sert. Primera exposició individual d’obres sobre paper a la Pierre Matisse Gallery de Nova York. Pierre Matisse es converteix en el seu marxant als Estats Units.
Els viatges a Europa i als Estats Units. 1932-1939.
1933
Miró junt a la companyia dels Ballets rusos durant un descans a l’assaig de Jeux d’enfants, Montecarlo, 1932 © Arxiu de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca
Estrena en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona del ballet Jeux d’enfants. Realitza la sèrie de divuit Pintures segons collage i tres aiguaforts per al llibre Enfances de Georges Hugnet. Es publiquen nou dibuixos a la revista Minotaure.
Els viatges a Europa i als Estats Units. 1932-1939.
1934
Coneix a Wassily Kandinsky. Zervos li dedica un número especial de Cahiers d’Art. Realitza pintures sobre paper esmerilat i la sèrie de grans pastissos que marquen l’època de les pintures salvatges.
Els viatges a Europa i als Estats Units. 1932-1939.
1935
Viatja a Brussel·les, Praga i Berlín. Comença una sèrie de pintures sobre masonite. Estrena del ballet Arlequí amb vestuari dissenyat per Miró. Es publica a la revista Minotaure una coberta dissenyada per l’artista.
Els viatges a Europa i als Estats Units. 1932-1939.
1936
Participa en dues exposicions al Museum of Modern Art i a la Pierre Matisse Gallery de Nova York. Comença la Guerra Civil a Espanya i decideix viure a París fins el 1940.
Els viatges a Europa i als Estats Units. 1932-1939.
1937
Miró reatlizant l’obra El segador en el Pavelló de la República. © Successió Miró
El govern espanyol li encarrega una pintura mural per al Pavelló de la República de l’Exposició Universal de París, El segador. Realitza Aidez l’Espagne, un pochoir que en el seu origen havia de ser un segell per recaptar fons en suport de la República Espanyola. Participa a l’exposició surrealista del Nippon Salon de Tòquio. Shuzo Takiguchi i Tiroux Yamanaka escriuen el text del catàleg.
Els viatges a Europa i als Estats Units. 1932-1939.
1938
Dolors Miró i Joan Miró, Boulevard Auguste-Blanqui, París, 1938. Arxiu Successió Miró
Treballa l’aiguafort i la punta seca. Participa a “l’Exposition Internationale du Surrealisme” organitzada per Breton i Éluard a la Galerie Beaux-Arts de París. La revista XXe Siècle publica “Je rêve d’un gran atelier”, on expressa el seu desig de tenir un gran estudi.
Els viatges a Europa i als Estats Units. 1932-1939.
1939
Treballa en les cinquanta litografies de la Sèrie Barcelona. Compon una sèrie de pintures sobre tela d’arpillera. Acaba la Guerra Civil espanyola i s’inicia una dictadura regida per Franco. Comença la Segona Guerra Mundial.
Els viatges a Europa i als Estats Units. 1932-1939.
1940
Shuzo Takiguchi i Joan Miró al seu Atelier. Tòquio, 1940. © Arxiu de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca
Comença Constel·lacions, la sèrie de 23 guaixos a Varengeville-sur-Mer. Les continúa a Palma de Mallorca i les acaba a Mont-roig el 1941. Abandona França i s’instal·la a Palma. Es publica a Tòquio la primera monografia sobre Joan Miró, obra de Shuzo Takiguchi.
El retorn a les arrels. 1940-1953.
1941
Resideix a Palma i passa els estius a Mont-roig on es construeix un taller. Primera gran retrospectiva al Museu d’Art Modern de Nova York, organitzada per James Johnson Sweeney.
El retorn a les arrels. 1940-1953.
1942
Abandona la seva residència a Palma i torna a Barcelona. Treballa exclusivament en obres sobre paper. Peggy Guggenheim inaugura la seva galeria Art of this Century a Nova York amb una exposició on es seleccionen dues obres de Miró.
El retorn a les arrels. 1940-1953.
1944
Aquest any trasllada la seva residència al Passatge del Crèdit a Barcelona. Reprèn els treballs de pintura sobre tela. Realitza les primeres escultures en fang cuit i ceràmica començant així la seva col·laboració amb Josep Llorens Artigas. Finalitza la Sèrie Barcelona. Mor la seva mare.
El retorn a les arrels. 1940-1953.
1945
Pierre Matisse, Pilar Juncosa, Patricia Matisse i Joan Miró, 1953. Arxiu Successió Miró
Exposa per primera vegada la seva sèrie Constel·lacions a la Pierre Matisse Gallery de Nova York a la mostra “Ceramics 1944, Tempera Paintings 1940 to 1941”. Finalitza la Segona Guerra Mundial.
El retorn a les arrels. 1940-1953.
1946
Primeres escultures de bronze a la Foneria Gimeno de Barcelona. Participa a l’exposició “Four Spaniards: Dalí, Gris, Miró i Picasso” a The Institute of Modern Art de Boston. Tristan Tzara li demana la seva col·laboració en l’edició de bibliòfil de l’obra L’Antitête.
El retorn a les arrels. 1940-1953.
1947
Esbós per a la pintura del Terrace Plaza Hotel de Cincinnati, ca. 1947. Arxiu de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. Foto Joan Ramon & David Bonet.
© Successió Miró 2018.
Primer viatge als Estats Units. Li encarreguen un mural per al restaurant de l’hotel Terrace Plaza Hotel de Cincinnati. Coincideix amb Jackson Pollock, Louise Bourgeois i Adolph Gottlieb. Gérald Cramer li proposa il·lustrar el llibre de Paul Éluard À toute épreuve.
El retorn a les arrels. 1940-1953.
1948
Resideix a Barcelona i continua viatjant a París. Treballa a la impremta Mourlot (litografia) i al taller de Lacourière (gravat). Aimé Maeght es convertirà en el seu representant a Europa. Exposa per primera vegada a la Galerie Maeght de París.
El retorn a les arrels. 1940-1953.
1949
Viatja a Paris, Mont-roig i Palma. Combina una pintura profunda i reflexiva amb una altra gestual i impulsiva. Walter Gropius sol·licita la seva col·laboració en la decoració del menjador de l’Harkness Commons del Graduate Center de la Universitat de Harvard.
El retorn a les arrels. 1940-1953.
1950
Joan Miró amb Aimé Maeght, ca. 1950. © Successió Miró
Grava les primeres xilografies per al llibre Joan Miró de João Cabral de Melo al taller d’Enric Tormo a Barcelona. Exposició individual a la Galerie Maeght de París.
El retorn a les arrels. 1940-1953.
1951
Exposició individual a la Pierre Matisse Gallery de Nova York. La pintura mural de Harvard que Walter Gropius li sol·licita per decorar el menjador de l’Harkness Commons del Graduate Center, s’inclou en l’exposició “Sur Quatre Murs” a la Galerie Maeght de París. “Exhibition of Painting and Sculpture: Calder- Miró”, al Contemporary Arts Association d’Houston.
El retorn a les arrels. 1940-1953.
1952
Viatja a París on visita l’exposició de Jackson Pollock i a Itàlia (Venècia, Verona i Torí). Treballa a la maqueta per al mural de les Nacions Unides a Nova York que no s’arribaria a realitzar.
El retorn a les arrels. 1940-1953.
1953
Thomas Bouchard viatja a Barcelona per continuar el documental Around and About Miró, iniciat a Nova York el 1947. Segona etapa de col·laboració amb Llorens Artigas a Gallifa.
El retorn a les arrels. 1940-1953.
1954
Realitza les set escultures Projecte per a un monument a partir de l’assemblage de diversos objectes i materials. Participa en la XXVII Biennal de Venècia en la qual obté el Gran Premi de Gravat.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1955
S’inicia la construcció del nou taller a Mallorca. La seva activitat se centra en la ceràmica i obra gràfica. Participa en la Documenta I de Kassel. La UNESCO de París li encarrega la decoració de la seva nova seu per la qual projecta un mural ceràmic.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1956
S’estableix definitivament a Palma, a Son Abrines. Treballa amb Josep Llorens Artigas en els murals de la UNESCO. La Pierre Matisse Gallery de Nova York exposa “Miró- Artigas. Terres de Grand Feu”.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1957
Visita i estudia les coves d’Altamira, la pintura romànica catalana i l’arquitectura de Gaudí junt amb Josep Llorens Artigas i el seu fill Joan Gardy per preparar els murals de la UNESCO. Jacques Dupin comença a treballar en la que serà la gran monografia de l’artista.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1958
S’inauguren els murals de la UNESCO, projecte que rep el Guggenheim International Award. Exposició individual “Peintures sauvages 1934-1953” en la Pierre Matisse Gallery de Nova York.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1959
Viatja als Estats Units per segona vegada, on el president Eisenhower li lliura el guardó del Guggenheim International Award de 1958. Adquireix la finca de Son Boter com a taller d’escultura i segon estudi de pintura, on posteriorment instal·la també el seu taller de gravat i litografia.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1961
Realitza els seus primers tríptics monocroms de grans dimensions. Viatja per tercera vegada a Estats Units i li concedeixen la insígnia de Membre Nacional de Belles arts i Lletres d’Estats Units. Jacques Dupin publica la monografia de l’artista.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1962
Exposició retrospectiva en el Musée National d’Art Moderne de París. Viatja a Saint-Paul-de-Vence on planifica amb l’arquitecte Josep Lluis Sert el futur projecte del Labyrinthe de la Fondation Maeght.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1963
Realitza escultures monumentals de formigó, ferro i bronze. Juntament amb Artigas treballa en les escultures pel Labyrinthe de la Fondation Maeght de Saint-Paul-de-Vence.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1964
Inauguració de la Fondation Maeght. Realitza la maqueta per a l’escultura monumental de Chicago.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1965
Viatja a Nova York i Chicago. Exposició individual “Joan Miró: Watercolour and Gouache” en la Donald Morris Gallery de Detroit. La Galerie Maeght de París inaugura l’exposició “Miró: Cartons”.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1966
Col·labora amb Artiges en la realització de l’escultura de ceràmica La déesse de la mer que se submergirà en el Mediterrani el 1968. Miró viatja per primera vegada a Japó amb motiu de la retrospectiva al Museu Nacional d’Art Modern de Tòquio on coneix a Takiguchi. La cal·ligrafia japonesa influirà en els seus mètodes de treball.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1967
Li concedeixen el Carnegie International Grand Prize for Paintings. Treballa l’escultura en bronze a la Fundición Parellada de Barcelona; Susse, Clémenti i Scuderi de París; Valsuani de Bagneux i Fratelli Bonvicini de Verona. Realitza les primeres escultures en bronze pintat. Treballa amb Artiges en el mural ceràmic destinat al Salomon R. Guggenheim Museum de Nova York.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1968
Últim viatge als Estats Units on és nomenat Doctor Honoris causa per la Universitat d’Harvard. Es gesta la futura Fundació Joan Miró de Barcelona. Exposició retrospectiva a l’Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, primera d’aquestes característiques a Espanya.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1969
L’obra gràfica ocupa un lloc important en la seva producció. Exposició individual “Miró otro” al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, on realitza una acció de caràcter efímer. Viatja per segona vegada a Japó.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1970
Finalitza dos projectes de ceràmica mural amb Artiges per a l’aeroport de Barcelona i el Pavelló del Gas de l’Exposició Universal d’Osaka.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1971
Realitza el seu primer tapís en col·laboració amb Josep Royo, el Tapís de Tarragona i treballa en la maqueta del tapís del World Trade Center de Nova York. Presenta el poema i les il·lustracions de Le Lézard aux plumes d’or a París.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1972
Es constitueix la Fundació Joan Miró. Treballa amb Josep Royo en els sobreteixims. La revista XXe Siècle li dedica un número especial. Inauguració de “Joan Miró: Magnetic Fields” en el Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1973
Se celebren a Barcelona i a Palma de Mallorca diversos actes per festejar el 80è Aniversari de Miró. Realitza la sèrie de cinc teles cremades (Toiles brûlées).
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1974
Exposició en el Grand Palais de París i en el Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris. La Sala Gaspar de Barcelona i la Galeria 4 Gats inauguren diverses exposicions de la Sèrie Barcelona, 1972-73.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1976
Inauguració oficial de la Fundació Joan Miró de Barcelona, que obre al públic extraordinàriament des de l’any anterior. El grup teatral La Claca Teatro treballa en l’obra Mori el Merma, inspirada en Ubu. La revista XXe Siècle dedica un número especial a Japó.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1978
S’estrena en el Teatre Principal de Palma l’espectacle Mori el Merma, representació per a la que havia realitzat els personatges, el decorat i els objectes l’any anterior. La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Palma li concedeixen la Medalla d’Or de la Ciutat coincidint amb el seu 85 aniversari.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1979
Treballa en l’esbós per al mural del Palacio de Congresos y Exposiciones de Madrid, en les vidrieres per a la Capella Real de Saint-Frambourg de Senlis i en l’escultura monumental del Parc de la Mar de Palma. S’inauguren els vitralls de la Fondation Maeght. És nomenat Doctor Honoris causa per la Universitat de Barcelona.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1980
Realitza la ceràmica mural del Palacio de Congresos y Exposiciones de Madrid. El Rei Juan Carlos I li lliura la Medalla d’Or de Belles arts.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1981
Joan Miró i Pilar Juncosa signen l’acta de donació dels tallers de l’artista a Palma. Estrena del ballet L’Uccello Luce amb decorats i vestuari dissenyats per Miró i llibret de Jacques Dupin. S’inauguren dues escultures monumentals en bronze a Palma de Mallorca.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
1983
Miró compleix 90 anys. L’Ajuntament de Barcelona organitza una setmana d’homenatge a Joan Miró. El 25 de desembre mor a la seva casa de Son Abrines a Palma de Mallorca. És enterrat en el cementiri de Montjuïc de Barcelona.
El taller somiat a Mallorca. 1954-1983.
