Son Boter

Del grafit al bronze

Son Boter és una possessió típica mallorquina de caràcter rural que data del segle XVIII, l’edifici més antic de la Fundació. Es converteix en el segon estudi de Joan Miró a Mallorca, que l’artista adquireix l’any 1959 amb la gratificació resultant del Guggenheim International Award de New York per la creació dels Mur du soleil i Mur de la lune, fets per a la seu de la UNESCO a París.

Aquest espai continu a la casa de Son Abrines li permetia ampliar l’àrea de treball i guanyar intimitat, així com crear i emmagatzemar obres de grans dimensions. Tal com Miró comenta en una carta a l’arquitecte i amic Josep Lluís Sert “Acabo d’adquirir ‘Son Boter’, la magnífica casa que estava al darrere la nostra. Això, a part de ser una bona inversió, em posa sobretot a l’abric de tot veïnat enutjós”.

 

Miró va apropiar-se de l’espai a través de traços de carbonet a mode de grafits a les parets, de gran singularitat, que configuren un espai artístic en si mateix. Són figures i personatges relacionats amb les seves escultures. Tal com havia succeït al Taller Sert, Miró hi va anar creant un entorn propici de treball mitjançant postals, dibuixos i objectes de diversa procedència.

Destinat inicialment a taller d’escultura, Son Boter passa a ser el seu segon estudi de pintura i un lloc de refugi. Anys més tard, la possessió albergarà també uns tallers de gravat i litografia que permetran a Miró la realització d’obra gràfica sense sortir dels seus estudis. Aquests tallers actualment romanen oberts per a la creació artística i les edicions gràfiques, i són el principal llegat de Miró per tal que la Fundació de Mallorca sigui un centre viu i dinàmic.