Josep Massot presenta una exhaustiva biografia sobre Joan Miró
Què: Presentació llibre
Data: 27 de març 2018
Hora: 11 h
On: Espai Estrella
L’únic gran artista que va revolucionar l’art del segle XX que no comptava amb una biografia exhaustiva.
Raymond Queneau assegurava que, de tots els artistes contemporanis, Miró «passa per ser el més secret». El seu marxant francès, Pierre Loeb, no dubtava a afirmar que «era l’home més misteriós, el més impenetrable que he conegut en la meva vida» i Joan Prats, amic d’infància de l’artista, deia: «ho sé tot d’ell i no sé res d’ell». Hi ha molts llibres que estudien des del punt de vista acadèmic l’obra de Joan Miró, però calia una investigació basada en la consulta d’arxius i testimonis inèdits que tractàs de revelar el seu enigma.
El nen que parlava amb els arbres desmenteix clixés i revela la titànica lluita de superació personal d’un home que es va haver d’enfrontar als seus dimonis interiors, als seus pares i al seu entorn; situa Miró al centre de la vibrant família avantguardista i segueix el fil de les seves relacions amb Picasso, Picabia, Tzara, Breton, Bataille, Leiris, Duchamp, Kandinski, els expressionistes abstractes nord-americans o de filosofia zen, fins a convertir-se en un artista total, que va abastar poesia, música, arquitectura, escultura, dansa i teatre.
El llibre incideix en les seves fins avui desconegudes relacions sentimentals; reconstrueix per què es va absentar d’Espanya durant la Guerra Civil i com es va arreglar per a sobreviure durant els anys més durs del franquisme. La biografia se centra en els anys 1893-1947, data del seu primer viatge als Estats Units, i es completa amb un llarg epíleg amb els successos més destacats fins a la seva mort, el 1983.
Josep Massot va néixer a Palma el 1956. Després d’estudiar Dret a Barcelona, va ser membre fundador, el 1983, d’un dels primers diaris espanyols nascuts en democràcia, El Día, que va dirigir poc temps, fins que el 1987 entrà a La Vanguardia, on es va encarregar de la informació literària, sense deixar d’atendre les altres branques del periodisme cultural, entès com el millor instrument per a fer visibles les obres dels creadors més innovadors i d’oferir al ciutadà les claus que li permetin orientar-se per si mateix en el laberint del món actual.
En el vessant artístic, al llarg dels darrers 30 anys ha escrit nombrosos articles sobre l’obra de Tàpies i s’ha especialitzat en Joan Miró, de qui va treure a la llum la seva correspondència inèdita amb Dalí, i la biblioteca personal. També ha publicat, entre d’altres, textos introductoris a les filosofies de Plató i Nietzsche i, juntament amb Ignacio Vidal-Folch, el Diari de Jules Renard (Random House Mondadori, 1998).
