Najah Albukai: El que vaig viure a la presó ha condicionat la meva obra
“He transformat la tortura i el dolor en obra d’art per poder sobreviure” - Najah Albukai
Nascut el 1970 a Homs (Síria), Najah Albukai va estudiar Belles Arts a Damasc i a Rouen. Va tornar a Síria on va treballar com a professor de dibuix i es va dedicar a les seves creacions. Entre el 2012 i el 2014 va ser empresonat i torturat diverses vegades a les presons dels serveis d’informació sirians per haver participat en manifestacions pacífiques contra el règim de Bachar al-Ásad.
El 2015, va fugir del país i es va refugiar al Líban. Allà, va començar una sèrie de dibuixos amb bolígraf negre en un quadern. Uns dibuixos que són com la memòria dels seus successius empresonaments, representant l’ambient dels centres de detenció del règim sirià i la promiscuïtat a la presó: siluetes humanes que transporten cadàvers, escenes de tortura, interrogatoris …
Ara Albukai ha arribat als Tallers d’Obra Gràfica de Joan Miró amb una residència de la Casa de Velázquez per a seguir creant i donant forma a tots aquests monstres interiors amb els que li ha tocat conviure. D’aquesta manera i a través de la seva obra i les exposicions en les que ha pogut participar tant a França com a Espanya, vol continuar aportant el seu testimoni sobre l’infern de les presons a través dels dibuixos i els gravats.
La seva obra parla per sí sola. A través dels seus gravats i dibuixos, Albukai vol mostrar als éssers i amics amb els que ell mateix va compartir cel.la i que s’enfronten a allò insostenible, castigats, torturats i moguts per la recerca i l’esperança de trobar una sortida a l’infern que viuen al seu país.
Najah Albukai ha emprès a Espanya una investigació més àmplia al voltant de les víctimes de la guerra i les dictadures. Entra en contacte amb diverses associacions i convoca també els fantasmes de la Guerra Civil espanyola al voltant de les qüestions centrals de la postguerra, la desaparició i la sepultura.
La tècnica artística que utilitza Najah Albukai, tampoc és baladí. El gravat en coure és la manera que té per expressar el seu testimoniatge històric. Igual que queda gravada de forma indeleble a la ment l’horror i el dolor de qui decideix finalment mirar-la de front.
