Activitat, Actualitat, Premsa

Presentació de “Els pigments de Joan Miró”. Projecte d’investigació

Publicat el 6 gener 2022

Presentació del projecte d'investigació sobre els pigments i materials utilitzats per Joan Miró durant la seva etapa a Mallorca (1956-1983). Mitjançant l'anàlisi científica de 27 mostres de pintura de la mida de la punta d'una agulla, s'han pogut resoldre una sèrie d'incògnites sobre els materials pictòrics usats per Miró. Vols saber què hem descobert?

  • Què: presentació del projecte d’investigació de Mar Gómez Lobón sobre “Els pigments de Joan Miró” (1956-1983)
  • Quan: dimecres 16 de febrer
  • Hora: 19 h
  • Lloc: Auditori de la Fundació Miró Mallorca
  • Inscripcions: per motius de seguretat, és necessari cridar a la Fundació de 10.30 a 17.30 h per inscriure’s a l’activitat (tel. 971 701 420)

Els tallers de Joan Miró presenten una font inesgotable de material de recerca per estudiar la seva obra. Mitjançant l’estudi dels materials conservats al Taller Sert i Son Boter ha estat possible aprofundir en el coneixement dels pigments utilitzats per Joan Miró durant la seva etapa a Mallorca (1956-1983). Mitjançant l’estudi comparatiu amb fonts documentals s’ha pogut determinar quins eren els pigments i els colors a l’oli preferits per Miró.

 

Contacte

Comunicació i Màrqueting
Fundació Miró Mallorca
Carrer de Saridakis, 29
07015 Palma
Tel. +34 971 701 420
Fax +34 971 702 102
comunicacio@miromallorca.com

En primer lloc s’ha dut a terme un inventari dels materials pictòrics als tallers de Miró (Taller Sert i Son Boter) i s’han documentat per primera vegada els més de 100 tubs d’oli conservats, alguns dels quals estan molt deteriorats. La investigadora Mar Gómez Lobón en col·laboració amb el restaurador de la Fundació i gran coneixedor de la Col·lecció, Enric Juncosa Darder, han aconseguir resoldre multitud d’incògnites sobre els materials pictòrics usats per Miró.

D’altra banda, la introducció de les pintures acríliques a partir dels anys 60 va revolucionar el món de l’art, i Miró, com molts altres artistes, les incorpora a la seva obra. Al taller Sert es conserven pots de pintures al làtex, esmalt sintètic, i pintura d’acetat de polivinil entre d’altres. Aquests materials van ser usats en moltes de les obres produïdes al taller entre 1959 i 1983, que ara es troben a col·leccions dels museus més importants del món, com el MoMA, el Reina Sofia o al Centre Pompidou a París.

 

 

S’han analitzat científicament 27 mostres de pintura d’obres que Miró va fer a Mallorca de la mida de la punta d’una agulla. Les mostres han estat analitzades pel departament de Química de la UIB, amb tècniques com la difracció de raigs X, utilitzada per determinar la composició de materials cristal·lins. La composició elemental dels pigments a les mostres de pintura s’ha obtingut amb un microscopi electrònic d’escombrada, que permet veure les mostres amb 100.000 augments i estudiar-ne la morfologia i detectar els elements químics en diferents punts de la mostra. També s’ha utilitzat l’espectroscòpia d’infraroig per a la identificació de compostos orgànics, com són els olis i resines sintètiques a la pintura. També s’han analitzat altres materials característics de Miró com el Case-arti, un material a base de caseïna a què Miró fa referència a les fonts documentals.

Els resultats de les anàlisis dels tubs d’oli i pintures sintètiques conservats als tallers, són de gran rellevància, ja que també es poden fer servir per identificar aquestes pintures en altres obres de Miró a la Fundació i en altres col·leccions, així com servir de suport a estudis d’autenticació.

 

Finalment, s’ha estudiat un peculiar fenomen de deteriorament que afecta els grocs en algunes obres de Miró dels anys 70 a la col·lecció de la Fundació, en què la pintura es torna polsegosa i blanquinosa, resultant en la decoloració de l’intens groc que caracteritza Miró. Mitjançant l’anàlisi de mostres d’obres d’art i materials al taller s’ha pogut identificar el pigment i les causes de deteriorament. Aquest estudi ha estat possible gràcies a una col·laboració amb universitats a Londres i Milà, on s’ha dut a terme una anàlisi addicional de les mostres amb tècniques analítiques de fotoluminescència i amb radiació de sincrotró a l’accelerador de partícules ERSF, l’Institut Europeu de Radiació Sincrotró a Grenoble. Els resultats d’aquest estudi seran publicats properament a una revista científica.

Aquesta és la primera vegada que es realitza una anàlisi científica de materials pictòrics a la col·lecció de la Fundació, i s’espera que les col·laboracions establertes amb científics a diferents universitats obri les portes a futures investigacions sobre l’obra de Miró.

Aquest projecte ha demostrat com la ciència i l’art poden anar mà en mà, i la col•laboració de científics amb historiadors i restauradors és essencial per estudiar multidisciplinarment les obres d’art.

* * *