El cos. Primeres Jornades de Psicoteràpia i Cultura

PROGRAMA:

12 de maig
16:30 – Presentació de les jornades a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca
17:00 – “Cuerpo y eros”. Mónica Yepes
18:00 – “Cuerpo y sufrimiento”. Javier Kuhalainen
19:00 – “Cuerpo y resistencia”. Pau González

13 de maig
10:00 – “Cuerpo y lenguaje”. Ricardo Carretero
11:00 – “Cuerpo como metáfora”. Elena Benito
12:00 – “Cuerpo e inconsciente”. Mateu Cabot

“Cuerpo y eros” per Mónica Helena Yepes Muñoz

El cos: tan present i tan absent. Estem entrenats per a veure el cos des de fora i, per contra, poc entrenats a sentir-ho. Aquesta és una actitud que dificulta el contacte amb el fluir de l’eros. En aquestes jornades, proposo acostar-nos al cos a través de l’exploració de vivències humanes com el desig, la passió, el plaer, la frustració, el fracàs i la temptació. Això crea camins, tots necessaris, per a relacionar-nos des de la nostra essència amb l’entorn, i viure el cos com a guia imprescindible en la construcció d’aquest vincle, ja que és qui diferencia la subtilesa entre una resistència amenaçadora i una receptivitat atenta. Aquesta diferenciació és fonamental en el procés de l’alteritat humana.

Currículum: Mónica Helena Yepes Muñoz. Llicenciada en Medicina per la Universitat Tecnològica de Pereira, Colòmbia. Màster en Psicologia Analítica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Psicoanalista Junguiana de la IAAP (International Association for Analytical Psychology). Membre de l’Institut Carl Gustav Jung de Barcelona.

“Cuerpo y sufrimiento ” per Javier A. Kuhalainen Munar

La proposta de l’exposició oral tindrà com a objectiu relatar la implicació de la Psicoanàlisi en l’obertura al descobriment, cas per cas, del cos malalt, inaugurat per Freud, a les experiències del cos fragmentat en els trastorns mentals greus fins a una possibilitat de fer llaç social, en la cruïlla dels cossos de cadascú, en un context de noves identitats, orientacions i normativitats sexuals.

Currículum: Javier Kuhalainen Munar. Psiquiatra. Facultatiu Especialista d’Àrea del servei de psiquiatria de l’hospital comarcal d’Inca. Responsable de la consulta de psiquiatria del centre de salut És Blanquer Inca. Responsable del programa d’atenció a famílies de l’àrea de salut mental Inca Tramuntana. Corresponsable dels programes de supervisió i de formació en introducció a la psicoteràpia dirigit a residents de psiquiatria, psicologia clínica i infermeria de salut mental.

“Cuerpo y resistencia” per Pau González Gost

Partint de la inversió foucaultiana de la premissa platònica que “el cos és la presó de l’ànima” (“l’ànima és la presó del cos”) i a través d’una lectura de Surveiller et punir s’explicaran les maneres en les quals la modernitat ha tractat de dominar el cos a través de la creació d’una ànima que ens manté subjectes a partir de la disciplina i de l’autovigilància. Alhora que es proposaran algunes possibilitats positives de la subjecció del cos basades en l’últim Foucault.

Currículum: Pau González Gost (Palma, 1986), llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, Doctor en Llengües i literatures modernes amb un assaig acadèmic sobre la trajectòria del subjecte modern en diferents obres literàries amb el títol: Aproximació (proposta de recorregut) al (de el) subjecte en la modernitat. Ha estat professor de Llengua castellana i literatura, Geografia i Història i des de fa cinc anys és professor de filosofia en secundària. Autor dels articles El món, la psique i l’urbs en Tsutomu Nihei. Bufó: quaderns de Còmic 14 (2020), pàg. 110-119; Civil War: front line. La confrontació entre drets civils i seguretat nacional. Bufó: quaderns de Còmic 7 (2016), pàg. 136-160; La Katábasis de Max i Bernat Metge. Bufó: quaderns de Còmic 6 (2016), pàg. 80-91; i de les entrevistes Entrevista a Max. Bufó: quaderns de còmic 7 (2016), pàg. 169-188; Entrevista a Pere Joan. Bufó: quaderns de còmic 8 (2017), pàg. 132-157. En l’actualitat està realitzant un segon doctorat amb el títol Voluntat de resistència en Michel Foucault.

“Cuerpo y lenguaje” per Ricardo Carretero Gramage

La història de la relació entre cos i llenguatge és tan llarga, profunda i plena d’avatars, sovint contradictoris, que ens és difícil a vegades fins i tot discernir on acaba un i on comença l’altre. Existiria el llenguatge si no existís prèviament el cos que el propicia? Clar que no, d’això no hi ha cap dubte, és una qüestió que no accepta dissensos, almenys si anem amb pressa. D’altra banda, existiria el cos si no existís prèviament el llenguatge, que és qui el nomena? Qüestió una mica més controvertida, aquesta, encara que promet alguna sorpresa. La ponència tractarà d’afrontar aquestes preguntes, així com la història d’amor i odi amb què la naturalesa humana regala a tota relació duradora: extralimitació, negació, conquesta; però també concòrdia, cooperació i diàleg. Ho afrontarem des d’una dimensió antropològica, filosòfica, poètica i sobretot psicològica, perquè tots dos components es relacionen d’una forma molt especial amb el món psíquic.

Currículum: Ricardo Carretero Gramage (Menorca, 1957). Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona, 1980. Especialitat de psiquiatria en la Università di Roma La Sapienza (1989), psiquiatra amb plens vots amb la tesi d’especialitat Della Suggestione. Des de 1989 fins avui exerceix la professió de psiquiatra i psicoterapeuta a Roma, Madrid i Palma, on resideix en l’actualitat. Professor de Psicopatologia, Psicoteràpia, Psiquiatria en la Università di Roma Tor Vergata, en el Istituto di Logopèdia di Roma, en la Universitat Autònoma de Madrid, i a la Universitat de les Illes Balears. Membre del comitè científic internacional de la Rivista di Psicologia Analitica, Roma-Itàlia. Doctor en Psiquiatria per la Universitat Autònoma de Madrid, amb la tesi La Psicologia Analítica o l’Art del Diàleg. Psicoanalista titular i supervisor del Institut Carl Gustav Jung de Barcelona, societat membre de la internacional IAAP. Fundador i Director del Centre de psicoteràpia Metaxù, de Palma. Impulsor dels Seminaris Art i Psicologia.

“Cuerpo como metáfora” per Elena Benito

La civilització occidental enfonsa les seves arrels en dues tradicions: la de la Grècia clàssica i la del sentir judeocristià. D’aquesta simbiosi emana la concepció de l’home com ser dual, escindit en dues meitats: l’esperit etern i la matèria que ha de morir. De Quevedo a Borges, pocs han estat els autors que s’han resistit a abordar l’atractiu d’aquest tòpic en els seus poemes. A la llum d’alguns dels versos més bells escrits en llengua espanyola, examinarem el cos com a ficció literària, com a metàfora de l’efímer i mortal.

Currículum: Elena Benito Forteza (Palma, 1978), llicenciada en filologia hispànica per la UIB , porta des del 2005 impartint classes de literatura en diferents centres de l’illa. Màster en Literatura europea comparada per la UNED i autora d’un llibre de literatura infantil, continua predicant amb la mateixa fe la seva passió pels llibres. En els últims anys ha combinat la labor en centres docents amb la impartició de diferents cursos per a adults de literatura per a adults a l’Escola d’humanitats de La Biblioteca de Babel, Caixaforum, sent els més recents: La dona a través del mite ( 2021),  La Tragèdia Grega (2022) i els pròxims cursos programats per al 2023 d’Introducció a la poesia de Lorca.

“Cuerpo e incosciente” per Mateu Cabot Ramis

Aquesta intervenció tractarà algunes idees clau de Freud que han estat assimilades per la filosofia contemporània. Amb les precaucions metodològiques que li caracteritzaven, Freud era conscient que la seva labor com a metge terapeuta tenia conseqüències en el camp de la filosofia. L’exemple més clar podem trobar-lo en el seu text “L’inconscient”. Per a alguns filòsofs els escrits meta-psicològics de Freud contenien idees bàsiques per a solucionar alguns dels problemes filosòfics que es presentaven com a insolubles. La nostra aportació intenta rescatar algun d’aquests problemes i sobretot les conseqüències filosòfiques dels escrits meta-psicològics de Freud.

Currículum: Mateu Cabot (Palma, 1961). Doctor en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears (1990) amb la tesi ‘Th. W. Adorn i la Modernitat. Una interpretació de la dialèctica negativa d’Adorn en la perspectiva de la crítica de la modernitat’ [Versió resumida: Cabot, M., El penós camí de la raó. Palma: Edicions UIB, 1997]. Professor Titular de Filosofia a la Universitat de les Illes Balears donis de 2002 fins el present. Cofundador i Editor de Constel·lacions. Revista de Teoria Crítica (2009-2019). Cofundador i Vice-president de la Societat d’Estudis de Teoria Crítica. Entre altres ha participat en els següents llibres: Cabot, M.; Lastória, L.A.C.N.; Zuin, A.A.S. (coords.), Tecnologia, violència, memòria: diagnòstics crítics de la cultura contemporània. Barcelona: Anthropos, 2018. Amengual, G.; Cabot, M.; Vermal, J.L. (eds.): Ruptura de la tradició. Assajos sobre Walter Benjamin i Martin Heidegger, Madrid: Trotta, 2008. Cabot, M.: Més que paraules. Estètica en temps de cultura audiovisual, Murcia: CENDEAC, 2007. Alguns dels més recents textos en revistes i llibres científics: ‘Sobre l’obsolescència tecnològica del llegir i escriure’, en: Calero, C. (ed.), Filosofia i esdevenir. Textos en homenatge a Juan Luis Vermal. Palma: Kiros Edicions, 2022, pàg. 63-68. ‘Interpretar en filosofia. Sobre la pertinència contemporània de les Tesis sobre Feuerbach de Marx’, en: Fernández García, B.; Gómez-Quiñones, A. (eds.), La lupa vermella: Assajos sobre hermenèutica i marxisme. Buenos Aires: Teseu, 2018, pàg. 55-74. ‘La cultura del malestar i l’austeritat’, en: Cabot, Lastória, Zuin (Coords.), Tecnologia, violència, memòria. Barcelona: Anthropos, 2018, pàg. 43-54; ‘Adorn apropiant-se de Freud: la crítica del concepte d’inconscient en la tesi de 1927’, Daimon, 73 (2018), pàg. 55-66. ‘Caràcter semiformativo dels mitjans audiovisuals: les recerques empíriques de Theodor W. Adorn sobre la televisió’, Pensament. Revista de Recerca i Informació Filosòfica, 72 (2016), pàg. 1157-1174. ‘El ‘descobriment modern de l’oralitat’ i els mitjans audiovisuals’, Rematada de Mals, 35 (2015), pàg. 165-176.