Programació expositiva 2025

Consolidació de la identitat dels diferents espais de la Fundació

L’Espai Estrella és l’espai Miró per excel·lència, on s’estudia la seva obra i la Col·lecció de la Fundació, l’Espai Zero acull propostes d’artistes joves, comissariades des de la proximitat; i l’Espai Cúbic es consolidarà com a àmbit per a les instal·lacions que, a més de la seva coherència amb la programació de la institució, tinguin l’espai com a protagonista. L’Auditori per la seva banda, i com vam iniciar el setembre de 2024, continuarà presentant programes d’artistes que tenen en el cinema i l’audiovisual la seva forma prioritària de treballar.

ESPAI ZERO

L’Espai Zero està dedicat de forma preferent, encara que no exclusivament, als treballs dels joves artistes i comissaris. L’exposició ECOTRÒ, amb obra de Laia Ventayol i comissariada per Aina Pomar, inaugurada el passat setembre, es podrà visitar fins el dia 23 de març de 2025.

BIEL LLINAS: “Palaus de la memòria”

Biel Llinàs, nascut a Felanitx l’any 1994, va guanyar l’any passat una de les Beques Pilar Juncosa que el va portar a la Casa de Velázquez de Madrid. Presentarà el projecte “Palaus de la memòria”, que tenim previst inaugurar el dia 3 d’abril, en dates pròximes celebració de l’Art Palma Brunch.

L’obra de Gabriel Llinàs explora els vincles entre espai, individu i experiència. El seu interès pels llocs quotidians que vivim i habitem, el porten a plantejar-se qüestions que involucren allò geogràfic, urbanístic i, en definitiva, social. La seva obra a la Fundació tindrà en compte, a més de les característiques de l’espai que l’acollirà, les circumstàncies socials del marc “institució” en el que s’insereix.

La seva instal·lació que comptarà amb l’acompanyament de la comissària Beatriz Escudero, membre de l’ACCAIB, estarà oberta fins al 31 d’agost 2025.

STEL·LA RAHOLA MATUTES : “La biblioteca”

La segona exposició a l’Espai Zero estarà dedicada a Stel·la Rahola Matutes, artista d’ascendència eivissenca. Va néixer a Barcelona el 1980, formant-se inicialment com a arquitecta, va seguir la seva formació a l’Escola Massana de Barcelona. Molt interessada per les reaccions i els comportaments dels elements naturals i de les substàncies artificials, ha dedicat bona part dels seus estudis a l’estudi dels límits de resistència, de mal·leabilitat de materials, durs però fràgils, com la porcellana o el vidre. D’aquesta manera, a través de l’experimentació i l’exploració dels materials, explora la transformació de la forma.

A La Biblioteca, instal·lació que forma part de la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani de la Generalitat de Catalunya, l’artista presenta més de 2.000 peces de vidre borosilicat bufat que procedeixen de tallers d’artesans, que les han rebutjades per ser considerades defectuoses. Col·locades al terra de la sala segueixen un ordre establert per la forma i mida, configurant-se com un repertori o atles. Es conforma una obra situada entre la ciència i artesania, que convida el públic a imaginar els usos als quals estaven destinats els objectes o a crear una ficció pròpia.

ESPAI CÚBIC

L’exposició CALDER & MIRÓ. CONVIDATS es pot visitar fins al dia 30 de març de 2025. A partir del 10 d’abril de 2025 una nova instal·lació remarcarà les característiques d’aquest espectacular espai.

ROSA THARRATS

Rosa Tharrats, 1983, estudia, de forma intuïtiva, determinats patrons de la natura, a través de tota mena de materials naturals o artificials. Li interessen especialment les relacions orgàniques que els materials estableixen amb nosaltres, els humans, i les interaccions possibles entre allò mineral, vegetal i industrial.

A partir d’un extens arxiu de teixits trobats i heretats, construeix obres caracteritzades pels contrastos que genera i pel batec de vida que s’hi associa.

Rosa Tharrats ha exposat amb Imi Knoebel, Albert Serra, Jordi Colomer, entre altres i ha estat present en importants exposicions col·lectives com “Apunts per un Incendi als ulls”, MACBA; “A Joseph Beuys” Galeria Cadaqués; o “Y escucho tus pasos venir” a la Galeria Heinrich Ehthart de Madrid.

La seva intervenció a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca serà una instal·lació que activarà l’espai Cúbic i que es podrà visitar fins al dia 7 de setembre.

GRIPFACE

GripFace és el sobrenom de l’artista mallorquí David Oliver (Palma, 1989), que significa “Cara de paper de vidre”. És el nom que li van posar els seus companys skaters a principis dels 2000 atès que era qui decorava molts dels skates dels seus amics. Pertany a una generació que ha sortit a patinar pels carrers de Palma, que llegeix còmics i veu anime. Inspirat per l’Underground americà, el punk dels 80’s i l’art asiàtic naïf, ha desenvolupat un art a mig camí entre el graffitti, la il·lustració i la instal·lació. L’art com a via de supervivència o com a arma contra l’ansietat del món contemporani. Quelcom semblant al que feia Joan Miró quan pintant “les Constel·lacions”, quan desafiava un món maltractat que l’angoixava.

Ansiós i expectant a parts iguals, autor de projectes com “Not rented to humans” o “Black rubbish is the future”, GripFace farà una instal·lació site-specific per a la fundació en la qual, ben segur, es reflectirà el seu malestar per ser, alhora, espectadors i causants de l’autodestrucció del nostre planeta.

AUDITORI

L’Auditori s’ha incorporat com un espai d’exposició als espais dedicats a la presentació de l’art contemporani. S’hi pot contemplar de forma continua l’obra d’artistes que tenen en el vídeo art o el cinema les seves formes d’expressió preferides. Són programes que participen de la vessant expositiva i de les característiques de les activitats de la programació pública. Les presentem a continuació per seguir amb la caracterització tipològica dels espais.

L’activitat protagonitzada per l’artista Max de Esteban, de qui s’han presentat 5 vídeos en loop, es mantindrà fins al dia 23 de març de 2025.

FITO CONESA

L’obra de Fito Conesa (Cartagena, 1980), artista format a la Universitat de Barcelona, ciudad on treballa, abasta la instal•lació, el video i la instal.lació sonora, és polièdrica, ampliant les vies d’expressió de l’art. Les seves obres, sovint vinculades al territori on són creades, estan referides a la història o a la geografia. El seu programa per a la Fundació Miró, estarà conformat per un conjunt de videos, als que s’incorporarà una col.laboració amb la Coral de la UIB i una actuació vinculada a l’orgue del Casal Balaguer.

Aquesta exposició s’inaugurarà el dia 3 d’abril, es podrà visitar fins el 31 d’agost de 2025.

MABI REVUELTA: “La màscara habitada”

A partir de l’11 de setembre es presentarà a l’Auditori l’obra de Mabi Revuelta (Bilbao, 1967) l’obra “La máscara habitada”, projecte guanyador del Premi de Creació Pilar Juncosa de l’any passat. Es tracta d’una pel·lícula realitzada a l’Estudi de Son Boter, en la que estudia el procés creatiu de Miró. L’elaboració del guió i el rodatge es duran a terme en finalitzar el procés d’investigació en el que està immersa ara mateix.

Mabi Revuelta estudià Belles Arts a la Universitat del País Basc i a partir de 1990 comença a exhibir el seu treball professionalment i ha exposat a institucions com el Museu Guggenheim Bilbao; ISCP, Nova York; Institut Cervantes de Pequín, Xina i Tòquio, Japó, entre d’altres.

Ha desenvolupat el prototip d’art Educación Playtime: un projecte per apropar l’art i la cultura visual a la ciutadania, que s’ha experimentat a Azkuna Zentroa durant els anys 2018 i 2019. Té obra a museus com Tea Tenerife, Fundación Marcelino Botín o Artium de Vitoria.

ESPAI ESTRELLA

L’exposició MIRÓ 1983, comissariada per Enrique Juncosa Cirer, interpreta el fons permanent de la col·lecció oferint-nos una mirada diferent de les obres, majoritàriament inacabades i en procés de creació. Aquesta mostra es mantindrà fins al dia juliol de 2025.

Paysage Miró, la gran exposició de l’artista a la Fundació i a Ciutat

Aquesta exposició s’origina vinculada al projecte que, de la mà del Govern de les Illes Balears i de l’Ajuntament de Palma és un projecte coral sobre Joan Miró que es presentarà a la Fundació Miró Mallorca, la Llonja, el Museu Es Baluard i del Casal Solleric.

Amb un comissariat compartit i sota el títol genèric de Paysage Miró, aquesta mostra reunirà obres pertanyents a les pròpies col·leccions però sobretot, procedents del Museo Reina Sofía. Així mateix, es compta amb la generositat de la Successió Miró Mallorca, de la Fundació Joan Miró Barcelona i del MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, entre altres. Es generaran quatre exposicions que, encara que dotades de personalitat pròpia, conformen un projecte unitari de gran solidesa.

La mostra en la que la Fundació Miró Mallorca treballa gira entorn de la transcendència que els encontres i les trobades fortuïtes van tenir en l’obra de Miró. Ens referim a trobades amb la pròpia història de l’art o amb artistes clau en la seva trajectòria (com André Masson, Pablo Picasso, Paul Klee, André Bréton, Marcel Duchamp o Alexander Calder) ; amb la natura (el cel, la terra, els animalons de Mont Roig…); amb llocs (Montroig, Paris, Normandia, Mallorca…); amb els objectes (naturals, com les pedres i les copinyes), o manufacturats, (com els que li serveixen per compondre les seves escultures), amb la música, amb la poesía (“No hago diferencia entre la pintura y la poesía”, diría) i l’escriptura ( Paul Éluard, Antonin Artaud, Georges Bataille, Michel Leiris…)

Aquest concepte inicial troba la seva formalització perfecta en l’estructura espacial de l’Espai Estrella de l’edifici Moneo, que ens ajuda a articular la nostra proposta en diversos àmbits.

L’exposició comptarà amb obres mestres de Joan Miró procedents del Museo Nacional Reina Sofía de Madrid i de la Fundació Miró de Barcelona principalment, a més d’algunes de Es Baluard i del propi fons de la Fundació Miró Mallorca. Al costat de les obres de Miró presentaren obres històriques d’altres artistes com Picasso, Calder, Klee, Picasso, Duchamp, Bréton o André Masson, artistes propers o referents per Miró al llarg de la seva trajectòria i de formes molt diverses.

Una destacada selecció documental integrada per fotografies, manuscrits, objectes personals etc., establirà diàleg amb les obres artístiques, i constituirà una eina imprescindible per contextualitzar l’exposició.