Sylvain Konyali – Palmitos, Margallons, Palma

Artista nòmada, fascinat per l’autoretrat, que ha recomençat centenars de vegades, Sylvain Konyali torna sempre al reflex del seu rostre, rascat, menjat per l’àcid, esgarrapat, esborrat, menjat de nou, rascat una vegada més … Segur que en aquest procés obsessiu es troba el record de Rembrandt, qui, al llarg de la seva vida, va gravar el seu rostre, multiplicant els seus diferents estats, els seus remordiments, les seves variants; sens dubte, arrossegat per la fascinació que li produïa veure els seus trets alterats pel pas de el temps. Evidentment, Sylvain Konyali és massa jove com perquè sigui aquest el fi del seu exercici. Però l’art de l’gravat permet conservar, gràcies a la impressió de diferents estats, una imatge de l’obra en procés; en aquesta ocasió, sempre inacabada.

Sovint considerat art de la lentitud, el gravat també pot ser esgarrapada, mossegada ràpid, i servir com una mena de diari gràfic íntim que dóna compte de les relacions amb les persones properes o amb els paisatges recorreguts. Perquè Sylvain Konyali es mou per Europa -Bèlgica, el Massís Central, Marsella, Madrid, les Balears-, amb el seu camió que es converteix en taller de gravat desplegable.

El gravat, moltes vegades, és art en sèrie; són innombrables les sèries en aquest mitjà. Sylvain Konyali ha comprès molt bé les possibilitats de crear històries sense paraules o textos poètics breus, en relació a les imatges gravades i impreses de manera precipitada o textos gravats en cuir.
Aquestes produccions intimistes sobre si mateix i les persones pròximes a ell no l’impedeixen impregnar-se de l’aire d’Espanya, de les seves muses; tampoc fer descobriments tan bells com el de Sofonisba Anguissola (1532-1625), talentosa retratista que, al llarg de la seva vida, va realitzar nombrosos autoretrats. És, a més, una de les poques dones que té obra al Prat. Així, obre un nou camp d’exploració i li ofereix l’oportunitat de sortir de la seva cara a cara, de l’ «format passaport», com ell el qualifica, amb si mateix.

Text d’Erik Desmazières

A l’agost de 2019, Sylvain Konyali va ser seleccionat per a gaudir d’una residència a la Fundació Miró Mallorca, procedent de la Casa de Velázquez (Madrid), per a desenvolupar un projecte que li permetia introduir color en les seves creacions. Com ha assegurat el propi artista, “treballar amb Joan Oliver ha estat una gran oportunitat per a millorar una nova tècnica (gravat suau en aiguatinta) i aprendre a imprimir amb diferents colors en el mateix paper. Ha estat una experiència única i un temps preciós per treballar en aquest meravellós lloc i estudi, envoltats de la pintura i dibuixos de Miró a les parets”