“Arrelart” – Projecte d’intervenció socioeducativa
Dissabte, dia 1 de juny, es va oferir, sota la supervisió del Departament Educatiu de la Fundació, un taller dissenyat i executat per Tomàs Colom i Aina Balle, alumnat en pràctiques del Grau d’Educació Social a la Universitat de les Illes Balears. Aquest taller estava format per un contacontes sobre la vida itinerant de Joan Miró i una dinàmica de pintar camisetes. Amb aquest es va afavorir la integració social i es va oferir la Fundació com a seu de dinamització comunitària.
Els participants foren famílies que viuen als voltants de la institució i treballen amb Càritas i Serveis Socials de Ponent amb nines i nins de 3 a 12 anys.
En primer lloc, les famílies varen ser rebudes a l’entrada de la Fundació. A mesura que van anar arribant, l’equip es va anar presentant i se’ls lliurà una identificació amb el nom dels i les menors. A continuació, vàrem poder gaudir d’un petit tast dels diferents espais del museu, de forma que els vàrem oferir la possibilitat de tornar a la Fundació el mateix dia a la tarda o en haver-hi realitzat el taller.
Una vegada què tothom tenia el seu tiquet, el grup es va dirigir als jardins, on va començar l’activitat. Així doncs, els vàrem fer una petita introducció per a aproximar els infants i les famílies a la figura de Joan Miró, se’ls va explicar qui era aquest artista, quines eren les seves inquietuds, quins eren els seus colors preferits i per què és important la seva relació amb la natura, entre altres aspectes.
Tot seguit va relatar-se una breu història que connectava la figura de Joan Miró amb la natura i la diversitat de cultures. Vàrem explicar com, l’artista, somiava que es convertia en un ocell i això li permet fer la volta al món. Primer visitava la gran ciutat de Nova York, que resultava una experiència molt enriquidora i diferent de la seva vida a Mallorca. A continuació volava fins al Japó per a aprendre la meditació i el traç japonès, tan visible a l’escriptura. Més tard, viatjava cap a Àfrica, on s’enamorava dels colors de la roba i la natura que hi va trobar, a més d’aprofitar per a menjar molt de dolç. Finalment decideix tornar a casa rodejant tot el Mediterrani, de forma que va adonar-se que tots els pobles que comparteixen el Mediterrani tenen en comú molts aspectes com la natura, els colors o la cultura. Descobrí així la importància de tenir cura dels espais comuns.
En acabar el conta contes, se’ls va suggerir la idea de recol·lectar diferents objectes de la naturalesa per a realitzar la dinàmica.
Per això, es va proporcionar als i les menors uns plats perquè poguessin incorporar el que trobaven. Quan ja tenien els plats ben plens, ens vàrem dirigir a l’espai educatiu. En entrar, se’ls va explicar com col·locar les camisetes perque no traspassàs la pintura. I amb els objectes recollits se’ls va suggerir que primer pensassin allò què volien pintar.
Ens vàrem posar en feina i vet aquí els resultats.
Per a acabar, una de les mares participants, i com a mostra d’agraïment per l’activitat realitzada i la diversió en la qual es varen veure immerses les seves filles, va optar per realitzar tatuatges de henna típics del seu país.
