Pedro Torres. “JORA”

“La jora (del grec χώρα) és un terme antic que representa un “espai” o “lloc” intermedi, sovint conceptualitzat com una realitat tercera entre allò concret i allò abstracte, fonamental en filosofia per descriure el receptacle o matriu on es formen les coses”.

Miró observava el seu entorn natural més proper i, a partir d’aquí, construïa un llenguatge escultòric-pictòric basat en formes simples i colors. En el cas de Torres, aquesta observació ens porta a una dimensió temporal molt més àmplia, portant al present un passat material que segueix desplegant-se. Però en tots dos casos, l’observació de la realitat, de l’entorn, permet una transformació poètica de la materialitat. La recerca de Miró per explorar la sensació física del color i la seva projecció a l’espai és la mateixa que guia a Torres en aquest projecte.

En aquesta instal·lació una gran làmina d’alabastre funciona com una membrana que absorbeix llum pels dos costats. El sol vermell mironià es fa present a través d’un focus de llum vermella que travessa la matèria sedimentada, mentre que el reflex de l’aigua anima la pedra i li torna el moviment contingut en el llarg procés de formació. Emprant formes simples com Miró, però en un dispositiu artístic més complex, la instal·lació entrellaça llum, matèria, projecció, moviment i so per generar aquest lloc entre allò concret i allò abstracte, que apel·la a l’experiència individual.

Biografia

Pedro Torres (Brasil, 1982) viu i treballa a Barcelona. És un artista multimèdia i comissari independent, utilitza en els seus projectes infinitat de mitjans, com ara la instal·lació, el so, el vídeo i la fotografia, entre d’altres. Articula la seva pràctica artística al voltant de la noció de temps, des d’on es ramifiquen qüestions fonamentals de la nostra realitat com ara l’espai, el llenguatge, la imatge i la materialitat. És un concepte molt ampli que aborda des de diferents angles, encara que Torres parteix sempre d’una base conceptual i investigativa, l’artista uneix intuïtivament teoria i poesia per apel·lar directament el públic i la seva experiència individual. El temps que habita la seva obra és alhora conceptual i vivencial, contemporani i anacrònic.

Pedro Torres dialoga amb el coneixement científic sense didactisme i ens enfronta a una cosa que escapa a la linealitat, que ens obliga a percebre amb tot el cos. Entre la física quàntica i la poesia d’allò sensorial, l’obra de Torres traça connexions invisibles entre ciència, memòria i percepció.