Què
- Concert. #StJoan19
Qui
- Miquel Serra
Quan
- Dissabte, 22 de juny
Hora
- 20 h
Preu
- 8€
Miquel Serra avançarà en primícia algunes cançons del seu darrer disc, L’elegància dorm. #StJoan19
Aquí on coincideixen folk mediterrani, psicodèlia i pop es troba Miquel Serra
Les cançons de Miquel potser comencen amb una veu i una guitarra, però acaben desbordant el pentagrama amb capes i capes de sons de laboratori, ritmes trossejats i dinàmiques abstractes. Cançons carregades de sentiments que mariden folk mediterrani i pop psicodèlic, unides visceralment a la figura del seu germà, Joan Serra.
“Malgrat tocar a grups des que era gairebé un nin acompanyant el seu germà major, del qual sempre dirà que era ‘el bo’, Miquel Serra continua sent un dels secrets millor guardats del folk mallorquí. Ni tan sols sé si anomenar-ho folk és correcte, encara que definitivament és una persona amb una acústica i és clar que sent una inclinació per la terra que trepitja que bé podria servir per a equiparar-lo a aquests vells cantants dels Apalatxes que només tenien ganes d’acabar la gira per a tornar a la seva granja.” Joan Cabot, abril de 2012.
Gran concert de caràcter intimista de Miquel Serra. El músic avançarà algunes cançons del seu darrer disc, L’elegància dorm, entre d’altres més emblemàtiques. Serra va participar en una de les activitats amb més èxit de l’any 2018 a la Fundació: la presentació del documental Els ulls s’aturen de créixer (millor documental nacional al festival In-Èdit de Barcelona).
“Ara ja tinc ganes de deixar enrere el concepte mort i entrar en el concepte vida. I aquest documental pot haver ajudat a fer aquest pas”. El músic mallorquí Miquel Serra es refereix a Els ulls s’aturen de créixer.
La mort és la del seu germà, el pintor i músic Joan Serra (1973-2002), l’absència del qual ha determinat la música de Miquel. I molt, perquè el documental mostra fins a quin punt la mort prematura d’un fa que l’altre assumeixi com a pròpia alguna cosa que potser era del germà, com si la visió d’Els ulls s’aturen de créixer hagués servit perquè Miquel fos conscient que les seves cançons eren en realitat una mateixa idea musical que va passar d’una persona a l’altra.
