“What makes a man start fires?” – Xerrada i performance de Carlos Bunga amb Roland Groenenboom

Tant Bunga com Miró són de l’opinió que el foc no destrueix sinó transforma l’obra. Seguint els passos de Joan Miró, Carlos Bunga treballarà sobre les teles amb foc en un acte íntim i sense espectadors. El muntatge de les obres transformades a l’exposició serà realitzat per l’artista en un acte performatiu, públic i interactiu juntament amb Roland Groenenboom. En aquest acte s’entrellacen entrevista, poesia i altres textos relacionats amb l’obra de Bunga i Miró, tant com el foc, resultant en una nova tela intangible i transitòria.

Biografies

Carlos Bunga © Eva Plasencia

Carlos Bunga (Porto, Portugal, 1976) va estudiar a l’Escola d’Art i Disseny de Caldas da Rainha, a Portugal. Actualment viu i treballa a Barcelona. Bunga és conegut per la seva exploració poètica i radical de la materialitat polimòrfica de l’art. En la seva obra, la matèria pot adoptar la forma d’un refugi, un model, un camp performatiu, un suport per a la cartografia, un prototip, una empremta, una marca, un vestigi, una ruïna o una larva. El seu domini de diversos mitjans sustenta una pràctica nòmada impulsada per una fascinació per les formes potencials.
L’ambigüitat de les seves escultures arquitectòniques i pintures sobre cartró, fusta o tela situa gran part de la seva obra entre el que ha estat i el que podria ser: passat i futur, ruïna i prototip, absència i utopia.

En el seu projecte expositiu “Nova vida després del foc” Bunga treballa amb objectes quotidians, així com amb materials tradicionals de l’illa que li permeten connectar amb el paisatge, inspirant-se en l’interès de Miró per l’experimentació constant, el procés i la incorporació física de l’objecte com a escultura. Al mateix temps, explora la poderosa imatge i les connotacions del foc i els seus diversos usos i significats simbòlics, així com la transformació inherent que implica el seu ús. Lluny de la destrucció, será un generador de nova vida.

Bunga ha exposat individualment en nombrosos museus, incloent-hi la Pinacoteca de São Paulo (2010), Hammer Museum, Los Angeles (2011), Museu Serralves, Porto (2012), Museu Universitari d’Art Contemporani, Ciutat de Mèxic (2013), Haus Konstruktiv Museum, Zurich (2015), Museu d’Art Contemporani de Barcelona (2015), MOCA, Detroit (2018), MAAT, Lisboa (2019), MOCA Toronto (2020), Whitechapel, Londres (2020), Secession, Viena (2021), Schirn Kunsthalle, Frankfurt (2022), Palacio de Cristall, MNCARS, Madrid (2022), Aranya Art Center, Beidaihe, la Xina (2025) o el Centre d’Art Moderna, Fundació Gulbenkian (2025).

El seu treball s’ha inclòs en diverses exposicions col·lectives en Artists Space, Nova York (2005), New Museum, Nova York (2007), Warsaw Museum of Modern Art (2009), el National Museum of Cardiff (2014) o el Guggenheim Bilbao (2016). Bunga ha participat en Manifesta 5 a Sant Sebastià (2004), inSite_05 en el Sant Diego Museum of Art (2005); 29 Biennal de São Paulo (2010); Arts Mundi 6 a Cardiff (2013); Biennal d’Arquitectura de Chicago (2015); 35 Biennal de Sao Paulo (2023); Manifesta 15 a Barcelona; la Biennal de Pontevedra (2025), entre altres.

Roland Gronenboom (Rotterdam, Països Baixos, 1965). Viu i treballa entre els Països Baixos i les Terres de l’Ebre. És comissari, autor i editor. Ha treballat com a comissari a Witte de With, un centre d’art contemporani de Rotterdam, als Països Baixos (ara Kunstinstituut Melly), on va organitzar exposicions com ara retrospectives de Paul Thek i Tacita Dean. Posteriorment va treballar com a comissari a la MACBA de Barcelona, on va organitzar, entre d’altres, retrospectives de Fischli Weiss, Raymond Pettibon i Dias & Riedweg. Com a comissari independent, ha concebut i produït exposicions i publicacions per a institucions de tota Europa, com ara l’exposició itinerant col·lectiva Sonic Youth etc.: Sensational Fix. Va col·laborar amb ressenyes d’exposicions a la revista cultural setmanal de La Vanguardia, i va publicar entrevistes amb, entre d’altres, Tacita Dean, Richard Hamilton, Muntadas, Miralda i Zeger Reyers, així com assaigs sobre l’obra de Paul Thek, Sonic Youth, Tellervo Kalleinen i Carlos Bunga. Entre el 2009 i el 2010, va publicar una sèrie de cinc fanzines temàtics centrats en l’art i la música sota el títol Sensational Fix Zine. Artistes com Kim Gordon, Lee Ranaldo, Tony Oursler, Christian Marclay, Richard Kern, Cameron Jamie i Marnie Weber van col·laborar en aquests fanzines. Entre el 2015 i el 2016, va viure i treballar a Houston, Texas, on va organitzar l’exposició i la performance en directe The Silencers and The Refused de l’artista i músic experimental neozelandès Michael Morley (The Dead C, GATE). El 2019, va organitzar Music for The Never Quartet, la primera estrena europea d’una composició en directe per a quatre guitarres acústiques i e-bows de Michael Morley. El 2024, va crear una instal·lació amb la seva pròpia ceràmica, dibuixos, pintures, música i poesia, titulada Menys és més però mai n’hi ha prou, a Móra la Nova, Tarragona. Amb el seu trio Rosco Chapel, que també compta amb el pioner de la música electrònica Truus de Groot i la multiinstrumentista Kathy Ziegler, va publicar els àlbums digitals Impermanence (2019) i Aixopluc (2025).

Tens tota la informació sobre l’exposició “New life after fire” de Carlos Bunga aquí>