Entrevista a Alfredo Álvarez

Alfredo Álvarez Arranz

Beca Biennal Pilar Juncosa d’Investigació sobre Miró i el seu context artisticocultural 2022

Llicenciat en Belles Arts en l’especialitat de Conservació i Restauració d’Obres d’Art per Universitat Complutense de Madrid, és expert en estudis per a la diagnosi artística amb sistemes no invasius aplicats al coneixement i a la conservació d’obres de tota època.

Per què va triar en concret aquestes tècniques no invasives?
Les diverses tècniques “no invasives” se seleccionen i projecten en funció dels diversos estrats i materials que componen la confecció d’una obra artística. Cadascuna d’aquelles aporta la informació necessària per a comprendre la tècnica pictòrica i el seu procés de creació, així com el seu estat de conservació.

S’apliquen normalment? 
Haurien de ser aplicades. En el meu cas des de 1991, quan em vaig especialitzar a Florència en Diagnosi Artística de Béns Culturals, l’he aplicat en cadascuna de les intervencions de Conservació i Restauració efectuades com a procés previ obligat i alhora decisiu.

Existeixen altres tècniques no invasives que puguin servir de complement a l’estudi realitzat?
Per descomptat, existeixen algunes més, però per les circumstàncies o condicionants que emboliquen a les obres d’art pot fer que sigui viable o no la seva posada en execució.

Fins a on es pot arribar aplicant aquestes tècniques no invasives?
De manera paral·lela als avanços científics es van posant en pràctica altres o noves tècniques més avançades, per la qual cosa el límit d’estudi cada vegada té una via d’abast molt més ampli, i això comporta uns resultats de millor precisió.

Serveixen només per a obres pictòriques?
Efectivament si, només cal adequar les tècniques no “invasives” a la tipologia de l’obra d’art a estudiar.

Quin ha estat l’obra d’art més interessant que ha pogut estudiar i analitzar científicament?
Sens dubte els panells pictòrics de Nicolás Francés del Retaule Major de la Catedral de Lleó, on els estudis efectuats van llançar clares connotacions de la manera de treballar del gran pintor flamenc.

Quin va ser el detall més sorprenent que va descobrir durant la recerca de les obres de Miró?
Després dels resultats avaluats es podria afirmar que l’obra pictòrica de Miró és d’una gran complexitat global per la seva contínua superposició de traços, de superfícies cromàtiques, de la interacció d’ells amb els suports com a part integrant compositiva. Tot aquest complex procés l’anirà transformant en cada obra a mesura que madura com a artista i reflexiona com a pintor. Detalls sorprenents es mostren en cadascun dels gestos traçats i en l’esperit d’experimentació que li proporcionen les diferents tècniques tradicionals i de nova aplicació, aprofitant-se del seu comportament com a mètode d’expressivitat.

Com influiran les conclusions del seu estudi en la conservació i restauració de les obres?
La influència dels estudis efectuats abasta fonamentalment la Conservació Preventiva, és a dir, conèixer l’estat de conservació de l’obra per a poder establir les condicions adequades que afavoreixin la seva estabilitat i equilibri en el temps, evitant així intervencions futures de restauració o com menys minimitzant la seva necessitat i grau d’actuació.