“Un punto fijo para orientarse”, Inma Herrera & Shirin Salehi

Moltes han estat les formes en que l’ésser humà ha intentat arribar a una comprensió del món i atorgar-li sentit. Al llarg dels segles, el desig de trobar un «centre», on agafar-se, davant la immensitat caòtica circumdant, ha motivat la concepció de rituals i recreacions simbòliques. Dibuixos sobre els sostres de coves, tallades sobre esteles de pedra o inscrites en tauletes d’argila, aquestes creacions revelen el desig de dones i homes d’un temps anterior al nostre de comprendre i situar-se, d’erigir un punt fix i generar una empremta pròpia.

A Un punto fijo para orientarse les artistes visuals Inma Herrera (Madrid, 1986) i Shirin Salehi (Teheran, 1982) plantegen una aproximació a aquesta noció de «centre», treballant amb el ritual, el cos i la matèria. Des d’una deconstrucció poètica dels llenguatges del gravat i l’escultura, proposen una recuperació del treball físic, repensant el tacte i la corporeïtat com a forma de resistència activa, en un context on les feines manuals i artesanes han quedat ofegades per la virtualitat. A través del seu registre audiovisual, emprant el taller com a escenari, les artistes aborden des de la complicitat aquestes possibles dialèctiques del fer. Les obres d’aquesta exposició exploren la matèria sense addicions ni ornaments: una matèria despullada, autònoma, activa i impredictible, la matèria en si mateixa.

La repetició, tan arrelada al gravat i l’escultura, origina la ritualització dels processos, creant un singular conjunt d’espais i temps on reconèixer simbòlicament. Partint d’una investigació sobre els processos de creació de Joan Miró a Son Boter, Herrera i Salehi treballen el coure i l’argila amb relació als seus propis cossos com a creadores, des del gest i l’acció ritualitzada. A través del seu registre audiovisual, emprant el taller com a escenari, les artistes aborden des de la complicitat aquestes possibles dialèctiques del fer. Les obres d’aquesta exposició exploren la matèria sense addicions ni ornaments: una matèria despullada, autònoma, activa i impredictible, cos en sí mateix.

Inma Herrera i Shirin Salehi es van conèixer en els tallers d’obra gràfica de la Fundació Miró Mallorca el 2014. Des de llavors resideixen entre diferents ciutats, Herrera entre Hèlsinki i Madrid, i Salehi entre Madrid i Nova York. Han estat guardonades amb nombroses residències artístiques i premis, destacant la beca de l’Acadèmia d’Espanya a Roma (Herrera, 2017, Salehi, 2020), Ducat Prize 2020 (Herrera), Premi Fundació Ankaria 2015 (Salehi). Aquesta exposició que es presenta en els diferents espais de la Fundació Miró Mallorca – Espai Cúbic, Espai Zero i Son Boter-, recull una selecció d’escultures, vídeos i fotografies de la feina comuna d’Herrera i Salehi després d’haver rebut el Premi Biennal Pilar Juncosa i Sotheby’s de Creació Artística l’any 2019.

Inma Herrera                                          Shirin Salehi

Joan Oliver, Inma Herrera i Shirin Salehi

Participa en el projecte de crowdfunding del llibre «Un Punto Fijo para Orientarse» de Inma Herrera i Shirin Salehi. Una publicació en papee que recull la documentació visual de l’exposició a la Fundació Miró Mallorca

Vull fer una aportació / Verkami

Aquests vídeos ens mostren part del procés de creació que les artistes Inma Herrera i Shirin Salehi han dut a terme durant mesos a Son Boter, uns dels dos estudis en què el mateix Joan Miró va treballar durant dècades a Mallorca. Com es pot observar, es tracta d’una procés de creació lent, artesà, meticulós i precís. L’exposició, Un punto fijo para orientarse, en la qual es podrà veure el final d’aquest lent però exhaustiu procés creatiu, es podrà visitar des del proper 26 de juny fins al 5 de setembre de 2021.