Son Boter és una possessió típica mallorquina de caràcter rural que data del segle XVIII, l’edifici més antic de la Fundació. Es converteix en el segon estudi de Joan Miró a Mallorca, que l’artista adquireix l’any 1959 amb la gratificació resultant del Guggenheim International Award per la creació dels Mur du soleil i Mur de la lune, fets per a la seu de la UNESCO a París.
Aquest espai continu a la casa de Son Abrines li permetia ampliar l’àrea de treball i guanyar intimitat, així com crear i emmagatzemar obres de grans dimensions. Tal com Miró comenta en una carta a l’arquitecte i amic Josep Lluís Sert “Acabo d’adquirir ‘Son Boter’, la magnífica casa que estava al darrere la nostra. Això, a part de ser una bona inversió, em posa sobretot a l’abric de tot veïnat enutjós”.
Miró va apropiar-se de l’espai a través de traços de carbonet a mode de grafits a les parets, de gran singularitat, que configuren un espai artístic en si mateix. Són figures i personatges relacionats amb les seves escultures. Tal com havia succeït al Taller Sert, Miró hi va anar creant un entorn propici de treball mitjançant postals, dibuixos i objectes de diversa procedència.
Destinat inicialment a taller d’escultura, Son Boter passa a ser el seu segon estudi de pintura i un lloc de refugi. Anys més tard, la possessió albergarà també uns tallers de gravat i litografia que permetran a Miró la realització d’obra gràfica sense sortir dels seus estudis. Aquests tallers actualment romanen oberts per a la creació artística i les edicions gràfiques, i són el principal llegat de Miró per tal que la Fundació de Mallorca sigui un centre viu i dinàmic.
